Les fotografies espacials del Webb i altres històries científiques més importants de l’any

Hi ha qui creu que la ciència és avorrida, llunyana i fins a cert punt abstracta i que, pel contrari, viu cada petit avenç científic com un èxit per a la humanitat. Deia Feynman que el més meravellós de la ciència és que és viva. I que el seu avenç és una successió d’històries emocionants. Així que aquest any, en el balanç anual de la secció de ciència, parlarem dels relats científics més impactants, emotius i rellevants de l’any. De les històries que, d’alguna manera, ens han sorprès, intrigat o impressionat més. Aquestes són les històries científiques més importants del 2022. Un telescopi per viatjar en el temps La història científica més important de l’any és la del telescopi espacial James Webb: la missió més potent llançada fins a la data per observar l’univers. La revista científica ‘Science’ destaca aquest observatori espacial com el ‘breakthrough’ de l’any i ‘Nature’, per la seva banda, recull la història de Jane Rigby, una de les astrònomes que han liderat aquest projecte, com una de les més il·lustres de l’any. «Aquest telescopi ens mostrarà l’univers com mai l’havíem vist abans», explicava la científica espanyola Begoña Vila, encarregada de coordinar els instruments a bord del telescopi espacial James Webb, en vigílies del llançament d’aquesta històrica missió. El telescopi Webb es va enlairar fa just un any, el dia de Nadal, després de més de 20 anys de desenvolupament, una inversió de 10.000 milions de dòlars i un camí ple de polèmiques, imprevistos i contratemps. Però malgrat tot, Webb ha aconseguit alçar el vol, desplegar-se amb èxit a l’espai i convertir-se en l’instrument més sofisticat mai llançat. Les seves lents són fins a 100 vegades més potents que la dels seus predecessors. En els seus primers mesos d’observacions, Webb ha aconseguit ‘fotografiar’ l’espectacular naixement d’estrelles en la nebulosa de Carina, un quintet de galàxies xocant entre si, una estrella moribunda envoltada d’un mar de i la imatge infraroja més profunda i nítida mai captada de l’univers distant. Cor porcí Una de les històries científiques més impactants de l’any va ser el primer trasplantament d’un cor genèticament modificat de porc a un home. La notícia va donar la volta al món i, segons expliquen els experts, obre un nou capítol als llibres de la història de la medicina. És la primera vegada que s’aconsegueix amb èxit modificar l’òrgan d’un animal, trasplantar-lo a un humà i aconseguir que funcioni ‘amb normalitat’. Tot i que, això sí, en aquest cas només va funcionar durant unes setmanes. La revista científica ‘Nature’ destaca la figura del doctor Muhammad Mohiuddin, l’especialista a càrrec de l’operació, com una de les més destacades de l’any. Parlant de porcs, per cert, la ciència d’aquest any ha deixat una altra gran notícia porcina. Segons va anunciar la revista ‘Nature’, un equip de científics de la Universitat de Yale va aconseguir ‘ressuscitar’ els òrgans d’un porc una hora després de la mort de l’animal. Aquesta tècnica podria, algun dia, utilitzar-se per augmentar la disponibilitat d’òrgans per a trasplantaments. Al diari vam batejar la fita com ‘Porkenstein’. Veus contra el caos climàtic En un any especialment marcat per la crisi climàtica, la ciència per entendre el futur del planeta ha protagonitzat moltes històries científiques. La revista ‘Nature’ destaca la publicació de l’últim informe del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, la lluita per aconseguir un fons per pal·liar pèrdues i danys causats per la crisi climàtica al sud global i, en general, el paper dels professionals que han alçat la veu per conscienciar sobre aquest problema. Els editors de la revista destaquen, amb especial èmfasi, la figura de la científica ucraïnesa Svitlana Krakovska, l’investigador bengalí Saleemul Huq i el diplomàtic António Guterres, secretari general de les Nacions Unides. Gens antics Qui havia de dir que l’estudi dels gens antics portaria tantes alegries aquest 2022. Aquest any, el biòleg suec Svante Pääbo va rebre el premi Nobel de medicina pels seus estudis pioners sobre l’evolució humana, el genoma dels neandertals i el descobriment de la misteriosa espècie dels denissovans. Un estudi ha mostrat el primer retrat genètic d’una família neandertal i, al seu torn, ha revelat una història d’incestos i migracions. I una altra anàlisi ha aconseguit seqüenciar les mostres genètiques més antigues del món i reconstruir com era el planeta fa dos milions d’anys. Notícies víriques Els virus han tornat a protagonitzar la ciència de l’any. Començant, evidentment, per la covid-19. La revista ‘Nature’ destaca, d’una banda, els estudis sobre les variants genètiques emergents i, d’altra banda, la lluita per entendre la covid persistent. També destaquen les investigacions sobre l’altra gran malaltia infecciosa que ha brollat aquest any: la verola del mico. ‘Science’, per la seva banda, destaca com un dels avenços científics més importants de l’any l’estudi que va revelar un vincle entre el virus de la «malaltia del petó» i l’esclerosi múltiple. Missions espacials El 2022 ha sigut un any veritablement espacial. I no només per l’enlairament del James Webb. Aquest any el món ha sigut testimoni de diverses gestes extraterrestres. Com el viatge de la missió DART, el primer projecte de defensa interplanetària de la història. O l’enlairament del programa Artemis, el nou ‘trampolí’ per portar una nova generació d’astronautes a la Lluna. A EL PERIÓDICO, per cert, vam explicar com aquest tipus de missions depenen d’unes antenes espanyoles amagades al cor de la serra madrilenya: el Deep Space Communications Complex de Madrid (MDSCC) de Robledo de Chavela.

El més llegit