Missió DART de la NASA: 5 claus del primer assaig de defensa interplanetària de la història

En tan sols unes hores, quan els rellotges peninsulars espanyols marquin la una de la matinada, la humanitat s’enfrontarà a la primera missió de defensa interplanetària de la història. L’objectiu: derrotar un enemic innocu per saber com actuar en cas que algun dia s’acosti una amenaça real. Amb aquest propòsit en ment, la missió DART de la NASA s’estavellarà aquesta nit contra un asteroide gegant per intentar desviar el seu rumb. La col·lisió, que serà monitoritzada des de tots els racons del planeta, enfrontarà una nau espacial de la mida d’un petit cotxe contra un cos celeste 10 milions de vegades més gran. Si tot va segons el que està planejat, i l’impacte es produeix amb prou força, serà la primera vegada que la nostra espècie aconsegueixi canviar la trajectòria d’un objecte espacial: una cosa que, en un futur, podria ser clau per a la supervivència del nostre planeta. Aquestes són 5 claus per entendre la missió DART de la NASA: el primer assaig de defensa interplanetària de la història. ¿Per què s’ha llançat una missió de defensa interplanetària? En aquests moments hi ha milers de milions d’asteroides i cometes deambulant pel nostre Sistema Solar. De moment, de tots els que es coneixen, cap suposa una amenaça per al nostre planeta. ¿Però què passaria si, algun dia, un d’aquests objectes s’adreça cap a nosaltres? L’impacte d’un asteroide podria, potencialment, posar en perill la vida a la Terra. Fixin-se, per exemple, en el cas dels dinosaures, que es van enfrontar a un episodi d’extinció massiva després de l’impacte d’un asteroide gegant fa uns 66 milions d’anys. Ja fa una dècada que les grans agències espacials del món van posar en marxa diversos mecanismes de ‘defensa espacial’ per monitoritzar els asteroides pròxims al nostre planeta. Un dels episodis que més va incentivar l’enlairament d’aquest tipus de programes va ocórrer el 15 de febrer del 2013, quan un asteroide no detectat va penetrar l’atmosfera i va explotar sobre la ciutat russa de Txeliàbinsk. L’ona expansiva de l’explosió es va sentir a sis ciutats, va ferir 1.600 persones, va causar danys valorats en 30 milions de dòlars i, segons expliquen els científics de la NASA, «va recordar que els asteroides poden impactar contra la Terra en qualsevol moment». ¿Què és la missió DART i què porta a bord? La missió DART –el nom de la qual significa literalment dard– ha sigut dissenyada com un assaig de defensa planetària. El projecte, llançat el 24 de novembre del 2021, posarà a prova una tècnica d’impacte cinètic per desviar la trajectòria d’un asteroide. La missió està composta d’una nau espacial relativament petita formada per un cos principal (d’1,8 metres d’ample; 1,9 metres de llarg; i 2,6 metres d’altura) i dos panells solars (de 8,5 metres cada un). El vehicle pesa uns 610 quilograms en total i va equipat amb 50 quilograms de combustible. La missió està equipada amb una càmera de reconeixement d’asteroides, batejada amb el nom de DRACO, que ajudarà a identificar el cos celeste, navegar cap a ell i seleccionar el lloc de l’impacte. La missió també consta d’una petita nau espacial de la mida d’una capsa de sabates desenvolupada per l’Agència Espacial Italiana (ASI) i coneguda com a LICIACube. Aquest ‘acompanyant espacial’ ha sigut dissenyat per capturar imatges de l’impacte. ¿Són Dídim i Dimorfos una amenaça per a la humanitat? No. L’asteroide Dídim i la seva lluna Dimorfos no suposen cap amenaça per al nostre planeta. Aquests cossos celestes estan situats a més d’11 milions de quilòmetres del nostre planeta. Segons les projeccions actuals, el rumb d’aquests cossos celestes no es creua amb el del nostre planeta. Segons explica l’equip científic a càrrec d’aquesta missió, Dídim i Dimorfos estan ‘prou a prop’ per poder observar la seva trajectòria (i el seu possible canvi) i el ‘prou lluny’ perquè, fins i tot quan es facin miques, no suposin una amenaça per a nosaltres. ¿Què passarà amb aquest asteroide i la seva lluna? L’objectiu de la missió DART no és destruir completament aquests objectes celestes, sinó desviar la seva trajectòria. Per aconseguir-ho, la missió impactarà directament contra el centre de Dimorfos. Si tot va segons el previst, el xoc crearà un cràter en el centre del satèl·lit, desprendrà roques a l’espai i així escurçarà diversos minuts el període orbital d’aquesta lluna al voltant del seu asteroide. Això, a la pràctica, suposarà una desviació de trajectòria d’una desena de metres. ¿Com sabrem si ha funcionat? L’equip científic a càrrec de la missió disposa de diversos mecanismes per saber si el primer assaig de defensa interplanetària aconsegueix la seva comesa. En primer lloc, minuts abans de l’impacte, la càmera a bord de DART enviarà unes imatges prèvies a la seva col·lisió davant l’asteroide. D’altra banda, des de la Terra, una xarxa de telescopis monitoritzarà en temps real el rumb de l’asteroide. Si després de l’impacte s’observa un canvi en la brillantor de Dídim i Dimorfos, això significarà que DART haurà aconseguit el seu objectiu. Finalment, des de l’espai, es preveu que LICIACube gravarà la col·lisió i enviarà les imatges de tornada a la Terra. Aquests fotogrames trigaran uns dies a arribar a les nostres mans però, quan ho facin, seran la prova definitiva que la humanitat ha aconseguit desviar un asteroide.

El més llegit