Per què pensar molt també cansa

Pensar molt cansa. Qualsevol que dediqui les hores a ‘esprémer neurones’ sap que, per més que es passi tot el dia assegut davant una taula, les feines que requereixen molta concentració i raonament, a la llarga, també poden provocar una intensa sensació d’esgotament. Una fatiga que afecta tant físicament com mentalment. ¿Però com pot ser que el nostre cos se senti esgotat de tant pensar? ¿Què provoca aquesta sensació de cansament? I, sobretot, ¿hi ha alguna cosa que puguem fer per evitar aquesta fatiga mental? Un equip internacional de neurocientífics ha trobat algunes claus per entendre aquest fenomen. Comencem pel principi. Per entendre què passa al nostre cervell quan fem un treball cognitiu intens durant diverses hores. Segons revela un nou estudi publicat aquest dijous a la revista científica ‘Current Biology’, quan «pensem molt» i «durant moltes hores» al nostre cervell s’acumulen una sèrie de substàncies que, en excés, entorpeixen el funcionament de la matèria grisa. Per ser més concrets, la investigació acabada de publicar apunta que les persones que dediquen molt temps a pensar acumulen grans quantitats de glutamat (un dels neurotransmissors excitadors, encarregats de ‘disparar’ l’acció de les neurones) a l’escorça prefrontal (una de les zones del cervell dedicades a gestionar des de processos cognitius complexos fins a la presa de decisions). Aquest procés sembla que s’intensifica tant en funció de la intensitat de l’activitat cognitiva com del temps que s’hi dedica. En aquest sentit, doncs, s’explica per què cansa més fer activitats que requereixen concentració i anàlisi que altres més mecàniques. Un dels exemples més il·lustratius, segons explica l’equip de neurocientífics que ha liderat aquest treball, és el dels jugadors d’escacs. Es diu que fins i tot els millors de la professió comencen a fallar quan porten quatre o cinc hores de joc. En general, s’explica que molts dels errors comesos a aquestes altures del joc serien molt més improbables al principi de la partida, quan els jugadors tenen el cervell més descansat. «Alteració funcional» ¿Però quina relació té l’acumulació de neurotransmissors amb la fatiga mental? O dit d’una altra manera, ¿per què un excés de glutamat en una àrea del nostre cervell fa que ens sentim més esgotats? Tot apunta que l’acumulació de substàncies provoca una veritable «alteració funcional» del cervell, que, al seu torn, altera la presa de decisions. «La fatiga mental es presenta com una espècie de ‘senyal d’alerta’ que ens indica que deixem de treballar per preservar la integritat del cervell», explica Mathias Pessiglione, investigador de la Universitat Pitie-Salpetriere i un dels autors principals d’aquest estudi que s’acaba de presentar. «La fatiga mental es presenta com una espècie de senyal d’alerta que ens indica que deixem de treballar per preservar la integritat del cervell» Mathias Pessiglione, neurocientífic La investigació es basa en l’anàlisi d’una sèrie de ressonàncies magnètiques fetes per monitoritzar la química cerebral d’un grup de treballadors d’oficina. Per a això, els científics van observar dos grups d’empleats. D’una banda, treballadors que dediquen moltes hores a treballs cognitius intensos i, de l’altra, persones que tenien tasques cognitives més fàcils. La comparació entre tots dos va revelar, per exemple, que els qui dedicaven més esforços i hores a pensar, a més d’acumular més neurotransmissors a l’escorça prefrontal, també experimentaven símptomes típics de l’esgotament, com la reducció de la mida de les pupil·les. Per això, en certa manera, la famosa fatiga mental pot mesurar-se. Aquest plantejament contradiu una de les hipòtesis més esteses per explicar aquest fenomen. Fins ara, es creia que la fatiga mental era una espècie de «sensació il·lusòria» inventada pel nostre cervell per ‘obligar-nos’ a deixar de banda les activitats cognitives més exigents (com pensar molt intensament durant molt temps) per dedicar els esforços a una cosa més gratificant (com veure un vídeo d’humor, menjar una cosa dolça o simplement desconnectar). Aquest mecanisme, al seu torn, també s’utilitza per explicar per què quan estem especialment esgotats preferim veure una vegada i una altra el mateix capítol dels Simpsons (en què ja sabem on són els moments més divertits i, per tant, podem ‘desconnectar el cervell’ i relaxar-nos) abans que apostar per una nova sèrie (que exigiria més atenció). Remeis contra la fatiga mental Una vegada aclarit el possible mecanisme que hi ha darrere de la fatiga cerebral, molts es preguntaran si també s’ha descobert alguna cosa per frenar la cascada de neurotransmissors que s’acumula en la nostra matèria grisa i ens entorpeix el pensament. «Encara no», responen, contundents, els investigadors que han liderat aquest treball. «La millor opció per frenar la fatiga mental és fer servir remeis tan antics com descansar i dormir», comenta Pessiglione, que recorda que, segons apunten diversos estudis, les sinapsis que es produeixen al nostre cervell durant el son eliminen l’excés de glutamat. I això, al seu torn, podria alleujar la sensació d’esgotament mental. «El millor per frenar la fatiga mental és fer servir remeis tan antics com descansar i dormir» Segons explica l’equip de neurocientífics responsable d’aquesta nova troballa, en un futur també caldrà investigar per què l’escorça prefontal és especialment susceptible a l’acumulació de glutamat i si aquest mena de marcador es podria utilitzar tant per detectar casos de fatiga mental greu o com per buscar tractaments per fer front a aquest esgotament cerebral.

Per què pensar molt també cansa

Un equip de neurocientífics troba el mecanisme fisiològic que provoca la sensació de fatiga mental

El més llegit