Espanya encara una irrepetible temporada d’eclipsis solars

Apunteu aquestes data perquè, us asseguro, que quan arribi el moment voldreu estar en el moment i el lloc adequat per presenciar l’espectacle. Després de més de cent anys sense presenciar un esdeveniment d’aquest tipus, Espanya s’endinsa en una temporada d’eclipsis solars. N’hi haurà cinc en els pròxims sis anys: dos de totals, dos de parcials i un d’anular. El més espectacular es veurà el 12 d’agost del 2026. Serà el primer eclipsi total que es deixarà veure per aquestes latituds del globus en més de cent anys. Aquest espectacular esdeveniment astronòmic, en què l’astre rei desapareixerà rere la silueta de la Lluna durant uns minuts, arribarà amb trampa. Només es podrà veure en tota la seva esplendor des d’alguns punts la Península. El veurà Tarragona, però no Barcelona. Arribarà a Saragossa, València, Valladolid, Oviedo i Palma però no a Madrid, Sevilla ni Tenerife. Per això, si voleu estar previnguts, més val anar organitzant la vostra agenda amb temps per a la temporada d’eclipsis. Arribat el dia, el Sol seguirà el següent recorregut. De fet, per anar-se preparant, el millor serà que busqueu un mirador que apunti al nord-oest. A les 19.35, segons podran veure els terrícoles, la Lluna tocarà la vora del Sol. Aquí començarà la primera fase de l’eclipsi. A les 20.29, el satèl·lit terrestre taparà completament la llum del Sol i durant uns minuts es farà de nit. A continuació, la silueta lunar s’anirà desplaçant cap a l’altra banda. Des d’Espanya, l’espectacle es veurà fins a les 20.54. A partir d’aquesta hora, la posta de Sol per aquestes latituds del planeta amagarà l’eclipsi per als espanyols. En altres punts del globus, l’eclipsi continuarà fins a les 21.20. A aquesta hora, ja oficialment, el camí de la Lluna i el Sol se separarà definitivament. L’últim cop que Espanya va presenciar una cosa així era el 30 d’agost de 1905. Per veure l’eclipsi en tota la seva esplendor tocarà desplaçar-se cap a la ‘franja afortunada’ des d’on es veurà com la Lluna aconsegueix tapar completament el Sol. Des d’aquí sí que es viurà un eclipsi total (com diria Bonnie Tyler). A ciutats com Barcelona, Madrid, Còrdova, Sevilla, Pontevedra i Salamanca, que queden excloses de la zona afortunada, l’esdeveniment astronòmic del 12 d’agost del 2026 es viurà com un eclipsi parcial. En el punt àlgid de l’eclipsi no es farà de nit, sinó que es veurà com la Lluna ‘mossega’ un tros de Sol. Temporada d’eclipsis L’eclipsi total del 12 d’agost del 2026 serà el primer d’aquest tipus en més de cent anys. Però per no arribar a l’esdeveniment desentrenats, els anys previs hi haurà altres eclipsis per anar escalfant motors. El 25 d’octubre del 2022 i el 29 de març del 2025 Europa viurà dos eclipsis solars parcials. El primer (que arribarà al seu apogeu sobre les 13.00) només serà visible des del nord-est peninsular. Des de Barcelona, per exemple, només es veurà com la Lluna amaga una petita porció del Sol. Cridarà l’atenció, però no serà tan espectacular. El segon (que deixarà la seva imatge més icònica cap a les 11.47) es deixarà veure des de tot el país. En aquest cas, igual que el del 2022, des d’Espanya també s’espera que en el moment àlgid de l’esdeveniment només es vegi una ‘mossegada’ del Sol. L’espectacle solar anirà a més els anys següents. El 12 d’agost del 2026 tindrem, com ja hem dit al principi d’aquesta crònica, el primer eclipsi total de l’últim segle i un any després, el 2 d’agost del 2027, l’esdeveniment es tornarà a repetir. El del 2027 deixarà la foto del dia a les 12.06. Abans de donar per tancat el capítol dels eclipsis totals a Espanya, un incís més. El 2 d’octubre de 1959, les illes Canàries van presenciar un eclipsi total de tres minuts. Aquest dia, amb més raó, l’arxipèlag es va guanyar el nom d’«illes afortunades». El 26 de gener del 2028, finalment, Espanya també podrà veure un eclipsi solar anular en què, en el moment àlgid, la Lluna taparà el Sol deixant al seu voltant un anell de llum. Apunteu-vos aquesta data perquè les fotografies que deixen els eclipsis anulars sempre són les més espectaculars. En aquest cas, a més, l’esdeveniment començarà sobre les 16.40 i acabarà abans de fer-se fosc, cap a les 17.55. L’estampa, doncs, pot ser espectacular. L’últim cop que Espanya va presenciar una cosa així va ser el 17 d’abril de 1912. Tot i que, això sí, segons recullen les cròniques del moment l’apogeu tot just va durar un segon i «va passar amb més pena que glòria». En vigílies de l’arrencada de la temporada d’eclipsis, aquí teniu una última curiositat digna d’esment. I és que els eclipsis solars mai venen sols. Dues setmanes abans o dues setmanes després dels espectacles solars també es poden veure eclipsis lunars. A Espanya es podran observar eclipsis lunars el novembre del 2022, el maig i l’octubre del 2023, el març i el setembre del 2024, el març i el setembre del 2025, l’agost del 2026, el febrer del 2027, i el gener, el juliol i el desembre del 2028. El calendari és intens, sí, però tranquils que en aquestes pàgines us anirem avisant quan s’acostin les dates. Viatge pel Sol La temporada d’eclipsis serà l’oportunitat més clara que tindrem els terrícoles per viatjar al Sol. Tot i que només sigui per les vistes. Però ja que estem en època de vacances, ¿us imagineu poder viatjar realment al Sol? Perquè us feu una idea de la magnitud de l’odissea, una dada. La llum que emet el Sol triga poc més de vuit minuts a recórrer els 150 milions de quilòmetres que separen l’estrella del nostre planeta. Si esteu llegint aquestes línies de dia, i teniu la sort d’estar en un lloc amb il·luminació natural, penseu que la llum que s’està veient ha viatjat per l’espai a 300.000 quilòmetres per hora per arribar fins a vosaltres. Viatjar al Sol és, tècnicament, impossible per als terrícoles. I no només per la inversió de temps que faria falta per arribar a l’astre rei. També hi ha inconvenients com, per exemple, l’enorme quantitat de radiació a què quedaria exposat un possible viatger espacial. I com no, les altes temperatures que hauria de suportar. El més a prop que ha estat la nostra espècie de ‘tocar’ l’estrella va ser el 15 de desembre del 2021, quan la missió espacial ‘Solar Parker’ va aconseguir entrar en l’atmosfera del Sol. Tot i així, la sonda només va estar el perímetre solar unes quantes hores. Després, es va tornar a allunyar a una distància prudencial per seguir amb les seves observacions. Acostar-se a una bola d’hidrogen i heli de més de 4.500 milions d’anys no és fàcil. Tot i que, tot sigui dit, la realitat és que res podria viure al Sol i, alhora, sense la llum que irradia aquesta estrella la majoria de la vida a la Terra no existiria. Arribat el cas, també sabem que la fúria del Sol (a través de tempestes solars) pot conduir a esdeveniments catastròfics a la bala blava (però això, de moment, és una cosa que només es planteja com una possibilitat remota i llunyana). Així que, per ara, el millor serà observar els vaivens celestes des de la distància. Viatjar al Sol a través de la temporada d’eclipsis.

Espanya encara una irrepetible temporada d’eclipsis solars

Fa més de cent anys que el país no presencia un esdeveniment astronòmic d’aquest tipus

El més llegit