Un equip científic ha aïllat per primera vegada el virus Lloviu (LLOV), parent pròxim de l’Ebola, que es va descobrir el 2002 en ratpenats de la cova asturiana del Lloviu.
Segons els científics, entre els quals de la Facultat de Farmàcia de Medway (una associació entre les universitats britàniques de Kent i Greenwich), la investigació posa de manifest que és necessari continuar estudiant i conèixer més sobre la distribució d’aquest virus, per avaluar-ne els riscos i «assegurar-nos que estem preparats per a possibles epidèmies i pandèmies».
El LLOV forma part de la família dels filovirus, a la qual pertany el virus de l’Ebola. Mentre que aquest últim (i altres filovirus, inclòs el virus de Marburg, de similar patogenicitat) només s’han trobat de manera natural a l’Àfrica, el Lloviu es va descobrir a Europa.
El filovirus LLOV va ser identificat a través del seu material genètic (ARN) el 2002 en ratpenats de Schreiber («Miniopterus schreibersii») a Espanya, a la cova asturiana, i posteriorment va ser detectat en ratpenats d’Hongria.
Com a virus zoonòtic –es transmet entre animals i humans– el LLOV és d’interès per a la salut pública a tot el món a causa de l’estreta relació de les persones amb els animals en l’agricultura, com a companys i en l’entorn natural, explica un comunicat de Medway.
«Això és encara més cert en els últims anys amb la contínua destrucció i invasió dels hàbitats naturals de moltes criatures salvatges», afegeix.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que les zoonosis comprenen un gran percentatge de totes les malalties infeccioses recentment identificades, així com moltes de les existents.
Simon Scott i Nigel Temperton, de Medway, van formar part d’un equip dirigit per Gábor Kemenesi, del Laboratori Nacional de Virologia de la Universitat de Pécs, a Hongria. L’equip científic va aïllar el LLOV infecciós de la sang d’un ratpenat viu a Hongria.
«Les nostres dades recolzen el paper dels ratpenats, específicament ‘Miniopterus schreibersii’, com a amfitrions de LLOV a Europa», resumeixen els autors en el seu estudi.
És significatiu, assenyala la facultat, que l’equip hagi descobert ara –al laboratori– que el Lloviu té el potencial d’infectar cèl·lules humanes i també de replicar-se.
«Això augmenta la preocupació d’una possible transmissió estesa a Europa i apressa a realitzar estudis immediats de patogenicitat i antivirals», afegeix.
L’estudi també va revelar que no hi ha reactivitat creuada d’anticossos entre el LLOV i l’Ebola, que suggereix que les vacunes existents contra l’Ebola poden no protegir contra el Lloviu, en cas que es transmeti a l’ésser humà.
«És vital que sapiguem més sobre la distribució d’aquest virus i que s’investigui en aquest àmbit per avaluar-ne els riscos i assegurar-nos que estem preparats per a possibles epidèmies i pandèmies», resumeix Scott.
D’aquesta investigació es desprèn que existeix un «considerable buit» de coneixements sobre la patogenicitat, els hostes animals i la transmissibilitat d’aquests virus acabats de descobrir, segons els autors.
El grup es proposa portar a terme noves investigacions essencials a tot Europa sobre els riscos del virus Lloviu per als humans, a més d’altres famílies de virus com els coronavirus i els lisavirus (ràbia) que tenen els ratpenats com a hostes.
L’article de què recentment va informar la Facultat de Farmàcia de Medway es va publicar el 31 de març a Nature Communications.