Les peces bàsiques per construir la vida a la Terra haurien pogut arribar en meteorits

Ningú sap amb absoluta certesa com es va originar la vida a la Terra. En els seus orígens, fa uns 4.500 milions d’anys, el planeta on ens trobem no era més que una bola incandescent flotant en un univers convuls. Però en algun moment de la seva evolució, qui sap com, en un món fins aleshores inhòspit van confluir una sèrie d’ingredients que van acabar donant lloc a la vida tal com la coneixem. ¿Però com o on van sorgir aquests compostos? Segons argumenta un estudi publicat aquest mateix dimarts a la revista ‘Nature’, tot apunta que les peces bàsiques per construir la vida a la Terra van arribar després d’un bombardeig de meteorits. Per entendre aquest titular, i abans d’arribar a conclusions una mica arriscades sobre els orígens extraterrestres de la vida, val la pena fer un pas enrere i parlar de la troballa per si mateixa. Els protagonistes de la notícia del dia són tres meteorits rics en carboni (ja coneguts com a Murchison, Murray i Tagish Lake). L’anàlisi d’aquestes roques espacials ha revelat que al seu interior s’amaguen alguns dels ‘blocs de construcció’ que es necessiten per acoblar les cadenes d’ADN i ARN i que, en definitiva, van acabar donant lloc a la vida. Segons argumenta l’equip científic responsable d’aquesta troballa, de la universitat japonesa de Hokkaido, és la primera vegada que s’identifiquen nucleobases de pirimidina en meteorits (un dels dos ingredients essencials per forjar la vida i que, fins ara, no estava clar com s’havia originat). Després d’aquest descobriment, també és la primera vegada que tenim la confirmació definitiva que tots els ingredients necessaris perquè brollés la vida a la Terra es poden rastrejar en meteoroides (des de les pirimidines, acabades de trobar, fins a compostos químics com la guanina, l’adenina i l’uracil). Totes les peces necessàries perquè aquesta periodista pugui estar escrivint aquestes línies i vostè llegint-les sembla que han viatjat per l’espai i han caigut, de pura casualitat, en aquest planeta. És la primera vegada que es confirma que tots els elements bàsics per a la vida es poden rastrejar fins als meteorits L’origen de tot ¿Significa que la vida a la Terra té un origen extraterrestre? ¿O que més enllà d’aquesta bola blava hi ha maneres de vida viatjant per l’espai? L’astrobiòleg Jesús Martínez Frías respon amb un rotund ‘no’. «Ni aquest ni cap altre estudi publicat fins ara demostren que la vida ve de fora de la Terra. Tot apunta que les reaccions químiques que van donar lloc a aquests compostos essencials es van produir a l’espai exterior i que després va ser aquí, a la Terra, on aquests ingredients van confluir i es va produir la combinació que va donar lloc a la vida», explica el científic, extern a aquest estudi acabat de publicar, en una entrevista amb EL PERIÓDICO. «Som davant un avanç científic molt important, però no podem parlar ni de lluny de la detecció de vida extraterrestre», conclou l’expert. Per explicar la formació (i l’origen) d’aquests compostos essencials per a la vida, l’equip científic liderat per Yasuhiro Oba planteja la següent hipòtesi. Segons recull l’anàlisi de ‘Nature’, tot apunta que aquests elements químics es van començar a forjar fins i tot abans de la formació del sistema solar mitjançant una enigmàtica seqüència de reaccions fotoquímiques, es van allotjar als asteroides, van viatjar pel cosmos a cavall dels meteorits i, finalment, van arribar fins a la Terra. Aquesta hipotètica seqüència, esgrimeixen els experts, va ser el que «va contribuir a l’aparició de propietats genètiques per a la vida més antiga a la Terra». Però més enllà de la pluja de meteorits que va portar aquests compostos químics al planeta, Martínez Frías insisteix que el context va ser clau perquè hi brollés la vida. «Si els meteors haguessin caigut uns milers d’anys abans, quan el món era una bola incandescent, probablement no estaríem parlant ara. Vam tenir la sort que aquest ‘caldo de cultiu’ va coincidir amb un moment geològic favorable, just quan la Terra es refredava i començaven a prosperar ambients més aptes perquè es donessin aquest tipus de processos», il·lustra Martínez Frías, investigador de l’Institut de Geociències IGEO (CSIC-UCM) i president de la Xarxa Espanyola de Planetologia i Astrobiologia. «La combinació de tots aquests factors va ser la ‘sort’ que va permetre que sorgís la vida», afegeix el científic. «La combinació de tots aquests factors va ser la ‘sort’ que va permetre que sorgís la vida» Jesús Martínez Frías, astrobiòleg ¿Vida extraterrestre? Malgrat que la notícia científica del dia té a veure amb els orígens de tots els éssers vius, la realitat és que continuem sense tenir del tot clar com va brollar la vida al planeta. És a dir, com aquests compostos inorgànics arribats des de l’espai exterior van acabar donant lloc a una cosa tan orgànica com totes les formes de vida que actualment pul·lulen pel planeta. Aquesta incògnita, argumenten els científics, no només és clau per entendre els nostres orígens, sinó que podria ser decisiva per buscar vida més enllà de les nostres fronteres. «Si la vida fora de la Terra segueix les mateixes normes que aquí, buscar aquestes peces essencials i estudiar com s’han combinat podria ajudar-nos a entendre si hi ha vida allà fora», explica l’astrobiòleg en declaracions a aquest diari. Aprofitant l’ocasió, com no podia ser de cap altra manera, l’astrobiòleg també aprofita per aportar la seva visió experta sobre la més gran de les preguntes: si estem sols a l’univers. «Encara no hem trobat vida extraterrestre, però també és cert que tot just hem posat un peu fora del planeta. Ni tan sols hem explorat en profunditat els mons del nostre voltant, així que qui sap què podrem trobar en un futur», comenta el científic. Entusiasme a banda, Martínez Frías afegeix un matís essencial per parlar de la recerca de vida extraterrestre: «Cal ser especialment rigorós quan parlem d’aquests temes perquè si cada vegada que detectem alguna cosa diem que hi ha ‘senyals de vida’ a Venus, a Mart i a Plutó, al final semblarà que tenim un zoològic al sistema solar i no és així», fa broma l’expert.

El més llegit