Tot el que s’ha descobert de la variant òmicron

Fa un mes que el món mira amb preocupació l’avenç de l’òmicron; la variant del coronavirus que, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en tan sols unes setmanes s’ha estès a un centenar de països i ha disparat el nombre de casos de covid-19. ¿Però què sabem del risc real d’aquesta variant? ¿És més contagiosa? ¿Provoca una malaltia més greu? ¿Esquiva les defenses generades per les vacunes i les infeccions prèvies? Cap d’aquestes incògnites té, per ara, una resposta taxativa. Però els primers estudis apunten que aquest llinatge és molt més transmissible que els seus predecessors, tot i que, al seu torn, sembla que provoca símptomes menys severs. El risc de l’òmicron, apunten els experts, no és tant que provoqui una malaltia més greu, sinó que, a causa de l’esclat de contagis, el virus torni a col·lapsar el sistema sanitari. Això és el que sabem, per ara, de com l’òmicron està canviant el rumb de la pandèmia de covid-19. ¿És més transmissible? Tot fa pensar que sí. Les dades epidemiològiques confirmen la sospita que l’òmicron és, efectivament, més transmissible que els seus antecessors. Segons recull l’Organització Mundial de la Salut (OMS), als països on hi ha transmissió comunitària d’aquesta variant, el nombre de casos de covid-19 es duplica cada 1,5 i 3 dies. Tot apunta, doncs, que en qüestió de setmanes aquest llinatge podria reemplaçar una variant delta que, des de l’estiu passat, ha sigut la predominant a pràcticament tot el món. A Sud-àfrica, un dels primers països a detectar aquesta variant, l’òmicron va passar de zero a representar el 75% dels casos detectats en tan sols dues setmanes. Al Regne Unit, a principis de desembre s’estimava que els casos d’aquesta variant amb prou feines suposaven un 2% i a mitjans de mes ja se superava el 80%. Als Estats Units, fa tan sols una setmana l’òmicron era la responsable del 2,9% dels casos i ara, segons els últims registres, ja supera el 70% de les infeccions detectades. ¿És més greu? Sembla que no. Tot i que, compte, els estudis realitzats fins ara només analitzen una fotografia d’un determinat moment i lloc, i encara no és clar si aquests resultats són extrapolables a qualsevol context. Un estudi realitzat a Escòcia, per exemple, apunta que les taxes d’hospitalització de pacients infectats amb l’òmicron i vacunats amb pauta completa són fins a dos terços menors que entre els afectats per la variant delta. Una anàlisi de l’Imperial College, per contra, troba que el risc d’hospitalització entre persones que ja havien passat la malaltia podria ser entre un 20% i un 40% menor que en altres variants. En línies generals, una investigació feta a Sud-àfrica apunta que el risc d’hospitalització amb l’òmicron es redueix fins a un 80% en comparació amb la delta i el risc de desenvolupar una malaltia severa disminueix al voltant d’un 30% respecte a altres llinatges del virus. Tot i que aquestes dades puguin, a priori, semblar esperançadores, encara no és clar si aquestes ‘bones notícies’ són sinònim de tranquil·litat. Primer perquè, segons recull ‘Scientific American’, els estudis publicats fins ara es basen en anàlisis relativament petites i, probablement, no representatives. I, segon, perquè podrien donar una idea equivocada del perill global d’aquesta variant. «Fins i tot si el risc de malaltia greu és baix per a un individu, la ràpida propagació d’aquesta variant podria sobrecarregar perillosament el sistema sanitari», esgrimeix l’anàlisi. «Una petita fracció d’una xifra molt elevada continua sent un número gran», matisa, en la mateixa línia, un article de la revista científica ‘Nature’. ¿Quins símptomes provoca? Sobre el paper, tot apunta que l’òmicron, com la resta de variants, pot provocar des d’infeccions asimptomàtiques fins a malalties greus. Els primers estudis i observacions sobre el terreny apunten que en la majoria dels casos aquest llinatge provoca símptomes menys severs que els seus antecessors. Segons dades publicades per la companyia d’assegurances més important de Sud-àfrica, per exemple, gran part dels ciutadans diagnosticats amb l’òmicron van desenvolupar símptomes lleus com ara mal de coll, congestió nasal, tos seca i dolor muscular. Alguns estudis realitzats fins ara apunten que, en general, els pacients vacunats que contrauen el virus tendeixen a presentar símptomes com ara mal de cap i febre, mentre que els no vacunats que s’infecten solen presentar més tos i dificultat per respirar, segons recull una anàlisi publicada a ‘The New York Times’. Un dels símptomes que sembla haver canviat respecte al coronavirus ‘clàssic’ és la pèrdua del gust i l’olfacte. Almenys així ho suggereix l’anàlisi d’un brot detectat a Oslo en el qual només un 23% dels afectats va afirmar haver perdut l’olfacte i només el 12% va notar pèrdues de gust. Estudis sobre les variants anteriors calculaven que, de mitjana, al voltant del 70% dels pacients infectats per aquest virus presentaven alteracions en aquests sentits ¿Afecta persones vacunades i que ja han passat la covid? En part, sí. Almenys segons el que apunten els primers estudis realitzats sobre el tema i l’anàlisi els brots observats les últimes setmanes. Tot apunta, doncs, que l’òmicron és una variant especialment propensa a les reinfeccions. Un exemple molt il·lustratiu és l’explosió de casos registrats a la Universitat de Cornell, on en menys d’una setmana es van registrar més de 1.000 positius en un campus on tots els alumnes estaven immunitzats. Un recent estudi de l’Imperial College apunta que el risc de reinfecció de l’òmicron és 5,4 vegades més elevat que amb la delta. I això afecta tant persones que ja han passat la malaltia com els vacunats. Això sí, segons argumenten diversos treballs, les dosis de reforç blinden entre el 55% i el 80% dels casos. Un altre detall a tenir en compte és que, segons apunten els primers estudis, l’òmicron no només és la variant que més ràpid s’ha estès pel globus terraqüi; també és la que es transmet més ràpid de persona a persona. Diverses anàlisis preliminars publicades en les últimes setmanes apunten que en el cas d’aquest llinatge el temps entre l’exposició al virus i l’aparició dels símptomes és en l’òmicron inferior respecte a altres variants. Si un infectat de la variant alpha covava el virus durant cinc dies i un afectat per beta trigava uns quatre dies, amb l’òmicron sembla que aquesta finestra es redueix a tan sols tres dies. A la pràctica, això implica que com més curt sigui el període d’incubació més ràpid una persona comença a ser contagiosa. Aquesta podria ser la clau de l’expansió explosiva d’aquesta variant.

Tot el que s’ha descobert de la variant òmicron

¿Què diferencia l’òmicron de les altres variants? Símptomes, transmissió i reinfeccions

Les primeres anàlisis d’aquesta variant apunten que es transmet més que les seves predecessores, però que provoca quadros més lleus

El més llegit