Espanya investiga a les seves aigües residuals l’expansió de l’òmicron

Hi ha dues maneres de monitoritzar l’expansió de la pandèmia: fixar-se en la fotografia que donen els resultats dels tests de diagnòstic o mirar la imatge que donen les aigües residuals. El primer mètode recull informació sobre les persones que, per un motiu o altre, han tingut la sospita d’estar contagiades i s’han fet una prova diagnòstica. El segon, en canvi, mostra una panoràmica sobre la presència d’aquest virus en la població (en què també s’inclou informació sobre els asimptomàtics i els no diagnosticats). En aquestes setmanes, mentre Espanya ha confirmat els primers casos de la variant òmicron al territori, en depuradores de tot el país es treballa per entendre com d’estès està aquest llinatge emergent. «Les últimes setmanes, en les aigües residuals espanyoles només s’ha vist la presència de la variant delta... perquè encara no sabíem que havíem de buscar l’òmicron», explica Francisco Javier Sánchez Martínez, subdirector general de protecció d’aigües i gestió de riscos del Ministeri per a la Transició Ecològica. Segons explica l’expert, des que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va assenyalar aquesta variant com a motiu de preocupació, «els laboratoris estan treballant sense parar per ‘afinar la maquinària’ que permeti analitzar la presència de l’òmicron a Espanya». Els laboratoris estan treballant sense parar per ‘afinar la maquinària’ que permeti analitzar la presència d’òmicron a Espanya Francisco Javier Sánchez Martínez En les últimes setmanes, argumenta Sánchez Martínez, és possible que les anàlisis de les aigües residuals donessin un resultat aigualit. Sobretot perquè, després de les precipitacions que en els últims dies han afectat bona part de la Península, la pluja ha diluït la concentració de virus a l’aigua. Ara que ha tornat el bon temps, els tècnics del ministeri i de les comunitats autònomes treballen per fer la primera anàlisi que podria mostrar la presència real d’òmicron a Espanya. Si tot va bé, el primer informe sobre la qüestió es podria publicar a mitjans de la setmana que ve, després del pont del desembre. «Tant de bo no trobem res» «Si es troben traces de l’òmicron, tot apunta que serà en concentracions molt petites. És a dir, esperem que hi hagi una presència preponderant de la variant delta i només una mica d’òmicron. Però la veritat és que tant de bo no trobem res. Tant de bo l’expansió d’aquest llinatge sigui encara una cosa molt anecdòtica a Espanya», comenta Sánchez Martínez en una entrevista concedida a EL PERIÓDICO. «Catalunya ja ha trobat alguns senyals que apunten a la presència d’òmicron, però encara és aviat per confirmar-ho. Haurem d’esperar com a mínim a l’informe de la setmana que ve per tenir proves sòlides de si l’òmicron és aquí o no», afegeix. Si es troben traces d’òmicron, tot apunta que serà en concentracions molt petites Segons explica aquest expert, si l’anàlisi de la setmana que ve només troba mostres aïllades d’òmicron a les aigües residuals espanyoles, el més probable és que encara hi hagi molt poques persones infectades per aquesta variant al país. Al contrari, si l’estudi trobés grans presències d’aquest virus a les depuradores nacionals és possible que, més enllà del grapat de casos confirmats els últims dies, ja estiguem davant algun nivell de transmissió comunitària de l’òmicron a Espanya. El món també mira a les seves aigües residuals a la recerca de proves sobre l’expansió de l’òmicron. A l’Índia i els Estats Units, per exemple, diferents equips d’investigació ja han anunciat programes específics per rastrejar la presència d’aquesta variant a través de les seves depuradores. Al Vell Continent, la Comissió Europea va convocar aquest divendres tots els experts dels diferents estats membres per afinar la tecnologia necessària per detectar aquest tipus de mutacions. El resultat d’aquests estudis, afirmen els experts, serà clau per dissenyar mesures per frenar l’expansió d’aquest llinatge que des de fa setmanes té el món en suspens. Més punts de control Ja fa un any i mig que les depuradores s’han convertit en un dels principals mecanismes de control de la pandèmia a Espanya. «El més important i precís són les dades que donen les anàlisis clíniques, com els tests d’antígens i les PCR, que és el que permet treure informació tan rellevant com el nombre d’infectats i la incidència acumulada. L’estudi de les aigües no ho substitueix, però sí que proporciona una xarxa de seguretat clau per saber l’estat de salut de les ciutats analitzades», comenta Sánchez Martínez, com a portaveu del projecte estatal ‘Vatar-Covid-19’, encarregat de la vigilància microbiològica del coronavirus com a indicador epidemiològic de la pandèmia a Espanya. L’estudi de les aigües proporciona una xarxa de seguretat clau per saber l’estat de salut de les ciutats analitzades El projecte va arrencar el juliol del 2020. Des d’aleshores «cada setmana, el mateix dia i a la mateixa hora» es recullen mostres d’aigua residual de desenes de depuradores espanyoles que, al seu torn, han sigut seleccionades per Sanitat i les comunitats autònomes com a punts de referència per tenir una mostra representativa de la població espanyola. «Abans de recollir mostres s’ha de tenir en compte que cada ciutat té una vida diferent. No és el mateix recollir una mostra de l’aigua un dia feiner a primera hora que un festiu, quan la gent s’aixeca més tard i canvia la seva rutina», comenta Sánchez Martínez per posar en context la complexitat del projecte i els múltiples factors que poden afectar la lectura dels resultats. El programa es va engegar amb 38 depuradores. Fa uns mesos, la Comissió Europea va demanar als estats membres que ampliessin aquest sistema de seguiment a totes les ciutats amb més de 150.000 habitants. A Espanya, això equivaldria a uns 40 punts. «Entre finals d’aquest any i principis del que ve volem ampliar el programa fins arribar a unes 60 depuradores», explica Sánchez Martínez en declaracions a aquest diari. L’objectiu, expliquen des de MITECO, és recollir fins a 3.960 mostres d’aigua residual per rastrejar l’expansió del coronavirus. Rastreig de variants emergents A l’octubre, el projecte també va començar a rastrejar la presència de les diferents variants de coronavirus a les aigües residuals espanyoles. «El ‘coronavirus original’ que va sorgir a Wuhan pràcticament ja no existeix. Des de l’octubre fins ara, la variant delta ha sigut la predominant a tot Espanya», comenta el portaveu del projecte ‘Vatar-Covid-19’. «Aquest tipus d’estudis són molt complexos perquè no trobem mostres completes del virus, sinó que busquem dianes específiques de cada llinatge per mesurar la presència d’aquestes variants al territori», matisa. En les pròximes setmanes, a més, tot apunta que es desplegarà una fase més d’aquest projecte. «L’aparició de la variant òmicron ha demostrat que, més enllà de buscar els llinatges que ja coneixem, s’ha de fer una vigilància activa de les variants emergents. Per això mateix, un cop al mes farem una ‘escombrada general’ sobre com està el genoma del virus a les aigües residuals per identificar així possibles noves variants i mutacions», explica Sánchez Martínez. La primera prova pilot d’aquest projecte es podria fer d’aquí a 15 dies i comptarà amb al voltant de 1.000 mostres recollides per tot Espanya.

Espanya investiga a les seves aigües residuals l’expansió de l’òmicron

Els laboratoris ja treballen per rastrejar la presència d’aquesta variant del coronavirus en milers de mostres recollides en depuradores de tot el país

El primer informe sobre l’expansió d’aquest llinatge es publicarà després del pont del desembre

El més llegit