¿Quins efectes secundaris té la vacuna de la Covid i quant poden durar?

Les vacunes funcionen com un simulacre. El seu objectiu, de fet, no és cap altre que entrenar el cos humà perquè, en cas de necessitat, sàpiga com defensar-se de l’atac d’un determinat patogen. Les vacunes contra la Covid-19, per exemple, introdueixen fragments de material genètic del coronavirus SARS-CoV-2 per generar una resposta immune específica. Així, en cas que una persona entri en contacte amb el virus, el seu cos ja té anticossos amb què defensar-se. Totes les vacunes aprovades contra la Covid-19 són segures i efectives, segons certifiquen els assajos clínics i la revisió d’organismes reguladors com l’Agència Europea del Medicament (EMA). Els efectes adversos que es detecten després de les punxades de Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen no són més que una prova que, efectivament, les immunitzacions estan funcionant, ja que mostren que s’ha posat en marxa el simulacre contra el coronavirus. És normal que una vacuna produeixi febre, malestar i una mica de fatiga. Aquest tipus de reaccions lleus, de fet, entren dins del previsible després de qualsevol tipus de vacunació. Però ja que les fórmules contra la Covid-19 han sigut desenvolupades en temps rècord i sota el continu escrutini públic, aquests efectes adversos solen percebre’s amb una mica més de preocupació. La bona notícia és que el desplegament d’aquestes vacunes va arribar acompanyat d’un sistema de farmacovigilància que registra els esdeveniments adversos detectats després de la vacunació per garantir en tot moment la seguretat de les fórmules. Efectes adversos més comuns Després de tres mesos de campanya de vacunació contra la Covid-19 i més de tres milions de dosis repartides, s’han registrat un total de 6.266 notificacions d’esdeveniments adversos després de la punxada. Això equival a unes 205 notificacions per cada 100.000 dosis administrades, conclou l’últim informe de farmacovigilància sobre les vacunes contra la Covid-19, coordinat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Els efectes adversos més comuns fins ara són febre (detectada en un 39% dels casos), mal de cap (29%), dolors musculars (20%), dolor a la zona de vacunació (13%), malestar (13%), nàusees (10%) i esgarrifances (8%). Tot dins del normal, doncs. «Després de la revisió de les dades disponibles, no s’ha identificat cap reacció adversa fins ara desconeguda que pugui ser motiu de preocupació», conclou l’últim informe de farmacovigilància, amb informació actualitzada a data de 21 de febrer. El 92% de les vacunes administrades fins a la data a Espanya porten la firma de Pfizer i BioNtech. El seguiment més extens dels casos, doncs, també correspon a aquesta fórmula. L’última avaluació científica dels casos reportats afegeix diarrea i vòmits a la llista de possibles efectes adversos d’aquesta fórmula, tot i que per ara es desconeix la freqüència amb la que poden donar-se. ¿Quan apareixen i quant duren els símptomes? L’aparició dels efectes adversos depèn tant de la persona com de la vacuna. Els estudis clínics fets fins ara suggereixen que les persones joves solen experimentar efectes adversos més intensos que les grans. Les vacunes d’ARNm (com Pfizer i Moderna) solen despertar més malestar després de la segona dosi, mentre que la vacuna d’AstraZeneca sol suscitar més reaccions adverses després de la primera punxada. Segons recull l’informe de farmacovigilància, els símptomes adversos que apareixen després de la vacuna són passatgers i, en la gran majoria dels casos, tan sols s’allarguen uns quants dies. «El malestar depèn del llindar de resistència de cada persona. Hi ha persones que amb 38 de febre no es poden aixecar del llit i persones que amb 39 es troben bé», explica José Antonio Forcada Segarra, president de l’Associació Nacional d’Infermeria i Vacunes (ANEV) i secretari de l’Associació Espanyola de Vacunologia (AEV) en una entrevista a aquest diari. «També és veritat que, com que aquesta vacuna és nova, tots estem més pendents dels efectes adversos i és possible que hi hagi un cert efecte nocebo», afegeix. ¿Ha mort gent per culpa de la vacuna? El balanç global de vacunes parla de més de 300 milions de dosis repartides fins ara i gairebé 200 milions de ciutadans immunitzats contra la Covid-19. La casuística, per tant, és tan extensa com el nombre de persones vacunades. Però més enllà dels efectes adversos lleus, preocupa la possible aparició de reaccions greus que, eventualment, puguin conduir un pacient a la mort. A Noruega, per exemple, les autoritats sanitàries van obrir un expedient per estudiar si la mort de 33 residents en un geriàtric podria estar relacionada amb la vacuna de Pfizer que van rebre una setmana abans. Una anàlisi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Agència Europa de Medicaments (EMA) i el Centre de Monitoratge d’Uppsala (UMC) publicat a finals de gener conclou que no hi ha una relació directa entre aquestes morts i les vacunes contra la Covid-19. Els morts, doncs, haurien mort per complicacions de les seves pròpies malalties preexistents o per causes externes i no per la injecció contra el coronavirus. Tots els estudis realitzats fins a la data sobre aquestes vacunes llancen la mateixa conclusió. El balanç benefici-risc d’aquests medicaments suggereix que, ara com ara, les vacunes contra la Covid-19 són una opció més que favorable.

El més llegit