«Els xiclets enganxats a terra són colònies de bacteris de carrer»

Una de les científiques de l’equip que dirigeix el valencià Manuel Porcar va passar setmanes mastegant xiclets per després enganxar-los a terra al carrer al costat del seu laboratori. Tot això per la ciència. L’objectiu era descobrir quin tipus de vida bacteriana hi ha en aquests repulsius pegats foscos de xiclets que, en moltes ocasions, poblen els carrers. Quan Porcar va pensar a investigar-ho, el primer que va fer va ser buscar a Internet per veure si algú ja ho havia fet. Però cap investigador en la història havia pensat què passava dins d’aquests xiclets abandonats a la intempèrie en lloc de llençar-los a les escombraries, com cal. La publicació de l’article a la revista ‘Nature’ l’octubre de l’any passat va posar el grup al mapa. Un any després, els resultats d’aquesta recerca han valgut al laboratori de Porcar, un centre mixt entre la Universitat de València i el Centre d’Investigacions Sociològiques (CSIC), un dels guardons més curiosos de l’àmbit científic. Es tracta de l’Ig Nobel, que atorga la revista ‘Annals of Improbable Research’ i que s’entrega a la Universitat de Harvard. El premi s’entrega, segons la publicació, a «investigacions que primer fan riure la gent però després la fan pensar». Una illa per a microbis L’experiment va portar a recollir mostres de xiclets als paviments més diversos: Espanya, França, Grècia, Turquia i Singapur. «Vam posar els xiclets bruts a les maletes d’avió per portar-los», explica Porcar a Levante-EMV. Al mirar-los amb lupa, cada un d’ells generava un ecosistema de vida microbiana diferent. Però el més important, van veure que hi havia dues parts en el procés. «Imaginem que algú llença un xiclet a la plaça de l’Ajuntament de València», exemplifica Porcar. La llaminadura llavors viatjarà cap a terra juntament amb multitud d’organismes vius de la boca. I allà es quedaran durant quatre setmanes, fins que moren o es deixen d’apreciar «Després vam començar a detectar-ne d’altres, sphingomones, per exemple, que són bacteris que tenen la capacitat de degradar. Colonitzen el xiclet i per les seves condicions més rústiques resisteixen pitjors condicions», diu Porcar. El vinarossenc considera que aquests «bacteris de carrer colonitzen» aquest espai com si fos una illa conquistada al mig d’un paviment que, al voltant, és més insegur a causa de les tasques de neteja que es fan a les ciutats. Amb possibles aplicacions Amb possibles aplicacionsEl líder de la recerca apunta que el seu article pot donar lloc a diverses aplicacions, com la «bioremediació». «Hem vist que hi ha microorganismes que són capaços de degradar els components que té el xiclet. Es podria utilitzar en un procés industrial per descontaminar els xiclets de terra», afirma. Això sí, apunta que el millor sempre serà educar a la ciutadania «per llençar els xiclets a les escombraries» per evitar situacions tan antiestètiques com aquests pegats negres a terra. I, finalment, Porcar diu que no ha estudiat la supervivència de virus com la Covid als xiclets però reconeix, amb veu curiosa, que «seria interessant». Premiar l’insòlit Premiar l’insòlit«És una mena de paròdia dels Premis Nobel, que amb el temps s’han convertit en una cosa tan seriosa i tan risible. Hi ha gent fora de l’àmbit científic que ho veu com una cosa negativa, però entre els científics està molt ben valorat, m’han trucat molts dient-me que els feia enveja sana», afirma Porcar, natural de Vinaròs i president de l’empresa Darwin Bioprospecting. En total hi ha deu premiats en deu categories. Totes són recerques sòlides i publicades per revistes científiques de prestigi que, pel que sigui, tenen facetes humorístiques. El grup de biotecnologia i biologia sintètica de la UV i el CSIC és l’únic equip espanyol premiat aquest any i els primers del país en aconseguir un Ig Nobel des del 2018, quan uns investigadors van mesurar les causes i efectes de cridar i insultar mentre es condueix. Potser el més insòlit de tot –que ja és difícil– és que Porcar no té ni idea de qui els va proposar per a l’Ig Nobel. «Algú va llegir el nostre article i li va semblar sorprenent», diu. Les altres tres membres de l’equip són les també valencianes Alba Guillén i Àngela Vidal-Verdú, i la iraniana Leila Satari. Tots quatre s’han coronat en l’apartat d’Ecologia gràcies al projecte. Els Ig Nobel van néixer el 1991 i el seu principal valedor és el científic Marc Abrahams. El repte és reconèixer aquestes investigacions científiques insòlites. Aquests «els anti-Nobels» no són com els anomenats «anti-Oscars», els Razzies, que es donen a males pel·lícules. Al contrari, premien les investigacions sorprenents i d’extrem enginy. La retribució, això sí, és simbòlica: deu trilions de dòlars... Zimbabuesos. Una moneda obsoleta. Porcar explica que, com a microbiòleg, els seus ulls estan «acostumats a buscar coses» on ningú més posa interès. En aquest cas, quins microbis hi ha en cada apartat de la vida quotidiana. Així, sense necessitat que un molest xiclet se li enganxés a la sabata, només caminant pel carrer mentre mirava cap a terra, se li va acudir veure què hi havia més enllà.

«Els xiclets enganxats a terra són colònies de bacteris de carrer»

Científics de la Universitat de València guanyen l’anomenat ‘anti-Nobel’, que premia els articles més insòlits, amb un estudi sobre el comportament dels microbis als xiclets

El més llegit