Diana Morant: «Podríem comercialitzar la vacuna espanyola a principis del 2022 si els assajos prosperen»

Fa poc més d’un mes, Diana Morant (Gandia, 1980) va assumir el comandament del Ministeri de Ciència en un moment que, per culpa o gràcies a la pandèmia, cada vegada més converses giren al voltant de la ciència. En la primera entrevista concedida des que és en el càrrec, Morant parla del seu compromís amb la comunitat científica espanyola i reflexiona sobre l’impacte del moviment pseudocientífic durant la pandèmia. «L’èxit de la campanya de vacunació demostra que els espanyols confien en la ciència», esgrimeix Morant en una conversa amb EL PERIÓDICO. Ministra, ¿quin és el repte més gran a què s’enfronta en aquest nou càrrec? El repte és acompanyar el país en els seus grans desafiaments del futur. Volem construir un projecte de país transformador. El d’una Espanya més verda, més responsable amb el planeta. Una Espanya més cohesionada socialment i territorialment, més igualitària, més feminista i més digital. La ciència i la innovació tenen un rol fonamental en aquest procés de transformació perquè han de guiar la presa de decisions. Al principi de la pandèmia vam veure que res estava preparat per fer front a una emergència així. Un any després, ¿està la ciència espanyola més ben preparada per afrontar les crisis del futur? Sí, hem de reconèixer que no estàvem preparats per aquesta pandèmia. Però ara veiem que s’ha fet un esforç per capacitar el sistema. Vam començar amb molta incertesa i justament per això es va fer una gran aposta per la investigació. L’últim any hem viscut una transformació industrial molt important. Quan va començar aquesta pandèmia a Espanya no es fabricaven mascaretes, respiradors o vacunes i ara sí. En aquests moments ja hi ha quatre empreses espanyoles que participen de la fabricació de les vacunes que tots coneixem. «L’èxit de la vacuna demostra que els espanyols confien en la ciència» S’ha parlat molt de les vacunes espanyoles contra la Covid-19. ¿Quan creu que tindrem una vacuna espanyola en el mercat? Crec que, abans que res, cal contextualitzar què significa la investigació en vacunes. En l’actualitat hi ha 325 línies d’investigació obertes, de les quals una tercera part, 112, estan en fase d’assajos clínics i només un 3% s’ha aconseguit aprovar com a vacuna. Per mi, qualsevol investigació que es faci, arribi on arribi, és un èxit. Espanya va decidir apostar des del primer dia per la vacuna. Les vacunes que s’estan investigant busquen millorar les que ja hi ha. La vacuna d’Hipra, que ara mateix és la més avançada, presenta una bona resposta davant totes les variants i, a més, es conserva a temperatura de nevera, amb què es facilita molt la logística. Si els assajos clínics prosperen, la companyia tindria capacitat de produir a finals d’any i podríem comercialitzar una vacuna espanyola a principis del 2022. ¿Quant ha invertit Espanya en investigació sobre Covid-19? En l’àmbit públic, que és només una part del sistema, s’han recolzat 200 línies d’investigació sobre Covid i 100 projectes de capacitació industrial. Espanya ha invertit més de 100 milions d’euros en investigació sobre Covid-19. S’ha investigat molt i això s’ha traduït en publicacions i articles que després han ajudat en la presa de decisions. Gràcies a l’evidència científica, la ciutadania ha sabut què fer i què no durant la pandèmia. «Espanya ha invertit més de 100 milions d’euros en investigació sobre Covid-19» Els fons europeus han permès augmentar un 60% el pressupost en ciència. ¿Però, més enllà d’aquesta injecció de diners, hi ha un pla per garantir el finançament en ciència a llarg termini? Els fons europeus augmentaran el finançament en un moment que necessitem un pla de xoc. Però més enllà d’això, també volem impulsar mesures estructurals. Hem de millorar la inversió en ciència, tant des del sector públic com del privat, per consolidar aquest augment pressupostari en el temps. Per això mateix continuem treballant per recollir el màxim consens possible perquè la llei de la ciència tiri endavant. Així, tot i que canviï el color del govern, els científics tindran els seus drets reconeguts per llei. ¿Què s’està fent per millorar les condicions laborals dels científics espanyols? Espanya està per sota del llindar europeu en quantitat de científics i massa salarial, així que hem d’avançar en aquestes dues línies. Sobre això, introduiré una frase de la científica Margarita Salas, que una vegada va dir que ‘la ciència espanyola està fent miracles’; posant en relleu la capacitat científica del nostre país però també retratant les condicions en què treballen els científics. Doncs bé, volem treure la ciència del miracle. Enfortirem tant econòmicament com en recursos les infraestructures i els centres d’investigació. Tot això es farà a través d’eines que donin estabilitat a les carreres científiques. Continuem avançant en la llei de la ciència, que també és un clam ciutadà. La ciutadania exigeix que augmentem la inversió en ciència i innovació i que ens igualem a les taxes europees. Aquest és el gran objectiu. «Espanya està per sota del llindar europeu en quantitat de científics i massa salarial, així que hem d’avançar en aquestes dues línies» ¿Què canviarà si s’aprova una llei de la ciència? Volem treure una llei transformadora per millorar la carrera científica, frenar la fuga de cervells, afavorir l’atracció de talent i, en la mesura possible, recuperar tothom que se’n va anar per la falta de recursos. Però també volem fer front a altres reptes. Si parlem d’igualtat en la ciència, veiem que, de mitjana, el nombre de dones científiques a Espanya està per sobre de l’europea. Tenim un 41% de dones científiques per un 34% de la mitjana europea. No obstant, també veiem que així que avança la carrera científica i s’arriba a càrrecs més alts la proporció torna a estar en un 75% d’homes i un 25% de dones. Necessitem entendre què està passant perquè les dones no arribin a les altes esferes i posar solucions. El 2018, el ministeris de Ciència i Sanitat van llançar un ‘Pla per protegir els pacients de les pseudoteràpies’. Amb l’arribada de la pandèmia, sembla que aquest full de ruta va quedar guardat en un calaix. ¿Què ha passat amb aquest projecte? Tant les pseudoteràpies com el negacionisme i les notícies falses tenen el seu caldo de cultiu en la falta d’informació així que per combatre’ls cal donar informació correcta a la ciutadania. No crec que el ‘Pla’ [contra les pseudoteràpies] hagi quedat aturat. Durant la pandèmia, la comunitat científica i els mitjans de comunicació han fet una tasca formidable per informar sobre ciència. En l’àmbit de les pseudoteràpies, hem de continuar treballant per mostrar a la ciutadania quines coses estan testades científicament i quines coses no. Si un tractament o medicament no ha passat per cap estudi, no ha demostrat la seva seguretat o no té garanties científiques, no s’hauria de subministrar. «Tant les pseudoteràpies com el negacionisme i les notícies falses tenen el seu caldo de cultiu en la falta d’informació» La pandèmia ha propiciat un repunt del moviment pseudocientífic. ¿Li preocupa el discurs negacionista, conspiranoic i antivacunes? El discurs negacionista, que posa en dubte la ciència, ha tingut un moment d’oportunitat perquè, immersos en la pandèmia, era el tema de què es parlava i en aquest context han tingut l’oportunitat de colar el seu missatge. Però [aquest discurs] clarament ha sigut desmuntat i àmpliament superat pel de la informació i l’evidència científica. Tenim un país amb una altíssima taxa de vacunació i això respon a la confiança de la ciutadania en l’evidència científica i la ciència. Jo em sento molt orgullosa que la ciutadania estigui confiant tant en la ciència. Durant la pandèmia ha guanyat la informació i la ciència davant les notícies falses i la desinformació. Durant la pandèmia ha guanyat la informació i la ciència davant les notícies falses i la desinformació. En aquests mesos hem vist determinades persones que s’han dedicat a difondre notícies falses sobre la pandèmia, el virus i les vacunes. ¿Què opina sobre aquests gurus de la pseudociència? Aquestes persones s’han retratat a si mateixes. En molts casos el seu discurs ha sigut més un espectacle que una altra cosa. Però jo crec que la gent ha identificat clarament que eren al costat equivocat. A més, s’ha fet un esforç grandíssim per rebatre’ls. La ciutadania ha sigut especialment exemplar en el respecte a les indicacions i a les decisions que es prenien. Tot i que l’evidència científica canviés d’una setmana per l’altra, la ciutadania ha acompanyat amb paciència, i fins i tot diria entusiasme, l’avenç de la ciència. Prefereixo quedar-me amb això que amb el missatge negacionista. En una de les seves primeres intervencions com a ministra va voler donar les gràcies a la seva família pel recolzament. ¿Algun consell que la seva família li hagi donat per fer front a aquest nou càrrec? Recordo una frase que em va enviar la meva mare: «El teu avi era xòfer i tu ara tens xòfer. Tot i que la gent et miri diferent, tu continua sent la mateixa; senzilla i normal». Vull continuar sent la persona que va créixer en una família senzilla i que gràcies a l’esforç de la seva família ha arribat a ser ministra. Per això vull que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats que he tingut jo. ¿Algun missatge que li agradaria enviar a les futures generacions de científics i científiques espanyols? Un missatge clar: els necessitem. Perquè no hi haurà futur sense ells i elles. Ho tenim clar. Espanya necessita caminar cap a una societat que garanteixi més igualtat d’oportunitats a les persones, amb més cohesió social. Una societat més igualitària, verda i digital. Només a través de la ciència i la innovació serà possible arribar a aquests objectius.

El més llegit