Si la nostra espècie és l’única forma de vida a l’univers, el cosmos per si mateix seria una gran pèrdua d’espai. Aquesta és la premissa que l’astrofísic Carl Sagan, icona d’una generació enamorada de les estrelles, utilitzava per reflexionar sobre la incansable recerca de la vida més enllà de la Terra. Amb la mirada posada al cel, de fet, fa mil·lennis que l’espècie humana es pregunta si està sola o si, al contrari, existeix algú (o alguna cosa) que es planteja aquestes mateixes preguntes des de l’altra punta de la galàxia. En el fons, la pregunta. No preguntem si existeix, o no, vida més enllà de la Terra. Preguntem si, en cas que existeixi, aquestes formes de vida s’han adonat de la nostra presència.
Estudi de ‘Nature’
Només hi ha 29 planetes que, en cas de tenir vida, podrien haver detectat la nostra civilització
Una investigació de l’Institut Carl Sagan calcula que en els últims 5.000 anys el nostre planeta ha estat a la vista d’almenys 1.715 sistemes solars
Comparison of simulation of three main star forming episodes in the spiral arms with the currently observed Cepheid variables. Oldest stars (red) are 400 million years old and the youngest (blue) are 30 million years old. Top view of the Milky Way, simulations are shown in the left panel, observations in the right panel. Credit: J. Skowron / OGLE / Astronomical Observatory, University of Warsaw Milky Way Cepheids on the Milky Way map. Credit: Plot by J. Skowron / OGLE, the Milky Way panorama by Serge Brunier /
Temes: