Els vaivens d’AstraZeneca: cronologia de vacuna a debat

Mai s’havia parlat tant de vacunes. I mai s’havia debatut tant sobre una sola punxada. Però la pandèmia de Covid-19 ha exposat les vacunes a l’escrutini públic, des de la seva investigació fins a les disputes geopolítiques pel seu repartiment. La fórmula d’AstraZeneca i Oxford, sense anar més lluny, és un exemple d’això. En tan sols quatre mesos, el rumb d’aquesta vacuna ha anat d’un extrem a l’altre. Espanya, per exemple, va començar a subministrar aquesta vacuna a persones de més de 55 anys. Un mes més tard va interrompre les injeccions mentre s’investigaven els inusuals casos de trombosi. Després va reprendre les vacunacions deixant aquest fàrmac per a persones de més de 60 anys. La clau per entendre aquesta cronologia, expliquen diversos experts interpel·lats per aquest diari, és navegar pel complex context en el qual es desenvolupen les converses sobre vacunes. Ja no només parlem de ciència. També hi ha factors socials, econòmics i geopolítics que han marcat el rumb d’aquesta vacuna. «La pugna entre la farmacèutica i la Unió Europea ha creat molt malestar a les institucions i això ha condicionat l’ús d’aquestes vacunes», esgrimeix José Antonio Forcada, president de l’Associació Nacional d’Infermeria i Vacunes (ANENVAC). El debat sobre la segona dosi és un exemple. «Si tant l’Agència Europea del Medicament com l’Organització Mundial de la Salut han dit que la segona dosi amb AstraZeneca és segura, ¿per què es continua debatent? Hi ha decisions que són difícils d’explicar sense tenir en compte el factor geopolític», afegeix. Espanya ha tardat un mes i deu dies a prendre una decisió sobre la segona dosi d’AstraZeneca. La lentitud del procés s’explica, en part, perquè el debat passa per tres comissions diferents. La ponència d’experts, la Comissió de Salut Pública i el Consell Interterritorial. Però sigui com sigui, la sensació que transcendeix és de caos. «No té sentit que el debat s’hagi allargat fins avui. La decisió s’hauria d’haver pres fa setmanes», argumenta Fernando Moraga Llop, vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia (AEV). Hi ha decisions sobre aquesta vacuna que són difícils d’explicar sense tenir en compte el factor geopolític José Antonio Forcada, president de l’ANENVAC Els dos experts recorden que, més enllà de les discussions científiques, el ‘debat’ sobre aquesta vacuna pot tenir efectes sobre la confiança de la gent en aquest medicament. Tant per als essencials en espera de segona dosi com per als altres ciutadans en espera d’aquesta vacuna. «La gent ha estat i està molt preocupada. No entenen què està passant. I és molt difícil explicar-los en què consisteix tot aquest caos perquè des del meu punt de vista el criteri científic està clar», comenta. «Estem davant una vacuna segura i efectiva», rasa. Aquesta és la cronologia per entendre els vaivens de la vacuna d’AstraZeneca a Espanya i, sobretot, com hem arribat fins aquí. Gener del 2020 La història d’aquesta vacuna comença a principis del 2020 als laboratoris. Fins i tot abans que el coronavirus es convertís en pandèmia, investigadors de la Universitat d’Oxford van començar la recerca d’una vacuna contra aquest patogen emergent. El compost va demostrar la seva seguretat tant en proves ‘in vitro’ com en els primers experiments en animals. Abril del 2020 La vacuna britànica arrenca el procés d’assajos clínics en voluntaris. La primera, segona i tercera fase de la investigació se succeeixen ràpidament en els següents mesos. En molts casos, fins i tot s’intercalen. Governs, entitats privades i oenagés injecten milions de dòlars en el projecte per accelerar l’estudi. La vacuna britànica es postura com una de les més prometedores del món. Setembre del 2020 9 de setembre. La carrera de la vacuna pateix la primera aturada. Segons anuncia el ‘New York Times’, els assajos clínics es frenen temporalment per «una reacció adversa greu» detectada en un dels voluntaris. Experts interpel·lats llavors per aquest diari recorden que «el fet que les proves s’aturin pot semblar més o menys sorprenent, però és part del procés científic». L’estudi clínic es reprèn al cap d’uns dies, després de concloure que l’efecte advers detectat no tenia relació amb l’antigen. Novembre 2020 23 de novembre del 2020. La farmacèutica anuncia els resultats d’eficàcia de la seva vacuna; 62% amb dues dosis i 90% amb una dosi i mitja. Aquesta discrepància, segons van revelar diversos mitjans com ’El País’, es devia a «un error de càlcul» en el procés d’estudi. La comunitat científica es va queixar davant la notícia i diversos experts es van mostrar contraris a aplicar la dosi i mitja ja que, malgrat els seus bons resultats, no tenia un suport científic sòlid. Desembre del 2020 30 de desembre del 2020. El Regne Unit emet l’autorització condicional de la vacuna d’AstraZeneca, la segona disponible al país. La farmacèutica encara no ha reclamat l’autorització de la seva fórmula a cap altre país del món. Gener del 2021 El 2021 porta corbes per a la vacuna britànica. El 12 de gener del 2021 AstraZeneca presenta la sol·licitud per aprovar la seva vacuna davant l’Agència Europea del Medicament, que porta ja mesos estudiant el cas. Deu dies més tard, el 22 de gener, l’empresa anuncia que no arribarà a entregar totes les dosis que havia emparaulat amb els Vint-i-set i retalla fins a un 60% les entregues previstes. El malestar s’impregna entre les autoritats europees, que confiaven en aquesta fórmula per a l’enlairament de les seves campanyes d’immunització, llastades també per la lentitud de les entregues de Pfizer i Moderna. Una setmana més tard, el 29 de gener, la vacuna aconsegueix la seva autorització a Europa. L’Agència aconsella el seu ús en persones de més de 18 anys, sense límit d’edat en franges més grans. Entre els experts brolla entusiasme sobre aquesta fórmula, ja que és més barata i fàcil de gestionar que les seves homòlogues d’ARN i, a més, és la primera que podria arribar als països pobres. Només preocupa que els assajos realitzats fins ara s’havien centrat en població menor de 55 anys. «Això no significa que la vacuna no és segura per als més grans d’aquesta franja, només que es necessiten més estudis», recalquen els experts. Mentrestant, aquell mateix dia, un intens debat a la Comissió Europea acaba amb la publicació del contracte confidencial de compra anticipada de vacunes, tancat a l’agost. El text, ple de guixots, posa de manifest la falta de transparència de les negociacions. Febrer del 2021 L’’ok’ de l’Agència Europea del Medicament permet l’arribada d’aquesta vacuna a Europa. Tot i que l’autorització no traça límits en el seu ús, cada país decideix com i a qui aplicar-la. Espanya opta per destinar aquesta vacuna a la immunització de col·lectius essencials. Això sí, només a menors de 55 anys. Les autoritats sanitàries espanyoles acorden que la decisió es revisarà al març, quan arribin els estudis d’eficàcia d’aquesta fórmula en franges de més edat. El 9 de febrer s’entreguen les primeres punxades a farmacèutics, docents, policies i bombers espanyols. Arribats a final de mes, una notícia més complica l’ambient. La farmacèutica rebaixa de nou les seves previsions d’entrega. Només entregaran la meitat de les dosis compromeses. Març del 2021 El març encadena una notícia després d’una altra sobre la fórmula d’AstraZeneca i Oxford. El dia 2 de març, un nou estudi clínic demostra que la vacuna britànica és segura i efectiva per a persoens de més de 65 anys, cosa que obre la porta a redefinir les estratègies de vacunació. Però mentre els experts estudien la qüestió, l’actualitat es complica. El 4 de març, poc després que la farmacèutica rebaixés les seves previsions d’entrega, Itàlia ‘descobreix’ un lot de 30 milions de dosis de la vacuna d’AstraZeneca a una fàbrica de Roma i opta per bloquejar la seva sortida. Poc després, el 7 de març, Àustria encén l’alarma per la detecció d’uns estranys casos de trombosi entre els seus vacunats amb aquesta fórmula. Ràpidament s’obren investigacions a tot Europa per estudiar els fets. Altres països detecten casos similars. Són pocs, poquíssims, respecte al total de vacunats però preocupa el caràcter inusual dels trombes. El 15 de març Espanya decideix frenar la vacunació amb AstraZeneca en espera que l’Agència Europea del Medicament es pronunciï. En aquell moment, gairebé 100.000 espanyols havien rebut la seva primera dosi. El dia 18, l’Agència anuncia que, després d’haver revisat totes les dades de seguretat disponibles, «la vacuna és segura» i que «els beneficis superen els riscos». La por dels trombes ja monopolitza les converses sobre aquesta vacuna. Abril del 2021 El 7 d’abril l’Agència Europea del Medicament anuncia que, després de les últimes dades recopilades fins ara, «és possible que existeixi un vincle entre els trombosi i la vacuna». L’entitat esgrimeix que es tracta d’efectes secundaris molt rars i que semblen concentrar-se sobretot en dones menors de 60 anys. El resultat obre el debat a les agències nacionals. Espanya decideix entregar la vacuna britànica només a persones de més de 60 anys. Concretament, a la franja d’entre 60 i 69 anys. Mentrestant, els Vint-i-set obren el debat sobre què fer amb les segones dosis dels ja vacunats. Sembla que només hi ha tres opcions sobre la taula. Entregar una segona dosi d’AstraZeneca, barrejar la vacunació amb Pfizer o no entregar segona dosi. Diversos països prenen una decisió durant els següents dies, però Espanya posa en pausa la decisió. S’esperarà als resultats d’un estudi clínic sobre la ‘barreja’ de vacunes per saber quina carta jugar. Maig del 2021 El maig comença amb una notícia geopolítica. El 9 de maig la Unió Europea anuncia que no renovarà el seu contracte amb AstraZeneca. «No renovarem les comandes després del juny», va anunciar el comissari europeu per al Mercat Interior, Thierry Breton. La notícia crea molt enrenou, ja que tot i que la campanya de vacunació s’ha accelerat continuen faltant dosis per forjar la immunitat de grup. Mentrestant, Espanya continua discutint sobre què fer amb les segones dosis d’AstraZeneca. La Comissió de Salut Pública acorda ampliar el temps entre dosis de 12 a 16 setmanes per tenir més temps per «estudiar» les dades disponibles. Finalment, el 18 de maig, l’assaig clínic realitzat realitzat per l’Institut de Salut Carles III suggereix que administrar una segona dosi de Pfizer és segur i efectiu. La pilota està ara a la teulada de Sanitat.

El més llegit