Dos equips de científics han creat al laboratori «estructures similars» a embrions primerencs a partir de cèl·lules humanes, uns models que permetran ampliar els coneixements sobre les primeres etapes del desenvolupament, l’aparició de problemes congènits al començament de la vida o noves teràpies per tractar la infertilitat.

Els dos treballs, presentats aquest dimecres a la revista Nature, obren ara noves possibilitats al camp de l’embriologia, ja que, fins ara, els investigadors han afrontat desafiaments importants.

Recentment, van recordar els autors en una trobada virtual amb els mitjans, s’han generat, a partir de cèl·lules de ratolins, estructures similars als embrions d’aquests animals que es troben a la fase de blastòcit –que és uns cinc dies després de la seva fertilització– i que s’han anomenat «blastoides». 

Els blastòcits, expliquen, són estructures esfèriques formades per una capa exterior de cèl·lules que envolta una cavitat líquida, en què es troba una massa de cèl·lules embrionàries.

Els citats «blastoides» de ratolins han permès als experts replicar diversos aspectes del seu desenvolupament primerenc, però presenten limitacions per endinsar-se en el coneixement sobre el començament de la vida humana.

Tot i que els blastòcits humans obtinguts després d’una fertilització in vitro han aportat als investigadors, fins a la data, informació valuosa, la seva disponibilitat i ús també són molt limitats, recorden.

Substitueix la investigació en embrions naturals

Per superar aquests obstacles, l’equip liderat per l’investigador argentí José Polo, de la Universitat Monash (Austràlia), ha generat, per primera vegada, «blastoides» similars als blastòcits amb cèl·lules humanes, cosa que evitarà l’ús d’embrions naturals per portar a terme aquest tipus d’estudis.

En concret, van reprogramar fibroblastos, el principal tipus de cèl·lula del teixit connectiu, per produir models tridimensionals de blastòcits humans, als que han anomenat «iBlastoides» («blastoides induïts»).

Després van constatar que els «iBlastoides» imiten l’arquitectura general dels blastòcits i són capaços de donar lloc a cèl·lules mare pluripotents i trofoblàstiques, un grup de cèl·lules que proveeix nutrients a l’embrió i es desenvolupa com a part important de la placenta.

Tot i que també van aconseguir imitar diversos aspectes de les primeres etapes d’implantació, els autors adverteixen que els «iBlastoides» no s’han de considerar com un «equivalent de blastòcits humans».

Estratègia de cultius

El segon estudi, dirigit per Jun Wu, de la Universitat de Texas Southwestern (EUA), presenta el desenvolupament d’una estratègia de cultius tridimensional que permet generar estructures similars als blastòcits a partir de cèl·lules mares pluripotents, que han anomenat «blastoides humans».

Aquests «conjunts de cèl·lules», exposa Wu, s’assemblen als blastòcits humans en la seva morfologia, mida, nombre de cèl·lules i en la composició de diferents llinatges de cèl·lules.

Així mateix, els «blastoides humans» són capaços de generar cèl·lules mares embriòniques i extraembriòniques, mentre es poden organitzar per si mateixos en estructures amb característiques pròpies dels embrions humans periimplantaris.

Igual com José Polo, Jun Wu remarca que aquests «blastoides humans» tampoc són «equivalents» als originals humans, ja que, per exemple, no poden donar vida a un embrió viable.

Els dos models descrits a Nature, celebren, arriben a reproduir «aspectes clau» del desenvolupament primerenc, però presenten un nombre de diferències respecte als embrions humans i, en conseqüència, no s’han de considerar com a tals.

No obstant, dos experts independents, Yi Zheng i Jianping Fu, comenten en un article d’anàlisi adjunt que, a mesura que s’optimitzen els protocols, aquests blastoides arribaran a imitar amb més precisió els blastòcits humans, cosa que plantejarà qüestions de caràcter bioètic.

«En conseqüència –escriuen–, el continu desenvolupament de models d’embrions humans, inclosos els blastoides humans, demana que s’obri un debat públic sobre la importància científica d’aquestes investigacions, així com sobre les qüestions socials i ètiques que plantegen». 

Polo assenyala que encara queda molt per arribar a aquest punt i que, de moment, estan «entusiasmats» amb el «gran nombre d’aplicacions» que ja ofereixen aquests dos models d’estudi per entendre millor «les funcions que tenen molts gens a les primeres fases de desenvolupament».

«A més, estem segurs que ens portarà a comprendre, per exemple, problemes d’infertilitat i com resoldre’ls. O com, ja que en podem crear centenars [de blastoides], poden afectar toxines i, virus a les primeres etapes», acaba dient.