Invasió del planeta vermell: aquestes són les tres missions que conqueriran Mart

Aquest febrer, tres missions terrícoles conqueriran el planeta vermell. Després de sis mesos d’intens viatge interplanetari, tres naus espacials es preparen per marcar un abans i un després en la història de l’exploració marciana. La sonda àrab Hope (‘esperança’ en català o ‘Al-amal’ en àrab) indagarà en l’atmosfera de Mart durant un any marcià, l’equivalent a dos anys a la Terra. La missió xinesa Tianwen 1 (que es podria traduir com ‘preguntes celestials’) hi desplegarà un orbitador, un mòdul d’aterratge i un robot explorador. Finalment, el programa nord-americà Mars 2020 desplegarà sobre el desert vermellós dos vehicles d’exploració; el ròver Perseverance i l’helicòpter Ingenuity, el primer del seu tipus a volar fora del planeta mare. S’acosten temps emocionants per als aficionats a l’espai. Tant la missió àrab com la xinesa, que van arribar a l’òrbita marciana a principis de febrer, ja han enviat les primeres fotos del planeta vermell. Però aquests dies les mirades se centren en la missió nord-americana; la primera que intentarà aterrar sobre el terra marcià. Si tot va segons el que està planejat, la nau hauria de tocar terra aquest dijous 18 de febrer a les 21.55 h (hora peninsular espanyola). Minuts més tard hauria d’arribar la primera imatge del terra marcià. A partir d’aquí, tot el que ocorrerà passarà als llibres d’història. «Malgrat la llarga història de l’exploració de Mart, encara queda molt per aprendre d’aquest planeta. Així que cada missió que hi arribi afegirà una peça més del puzle», explica Marina Diez Michelena, investigadora de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA). «Entendre la història de Mart és molt important; també per entendre el futur de la Terra. Els dos planetes, amb Mercuri i Venus, formen part d’una mateixa família i tenen un origen comú, situat fa 4.500 milions d’anys. El repte està a entendre per què han tingut una evolució tan diferent i per què, per exemple, en uns hi ha vida i en d’altres no», argumenta l’experta. A la recerca de vida extraterrestre Amb l’arribada d’aquestes tres missions a Mart, seran sis les banderes que orbitaran al planeta vermell. Els Estats Units, Rússia, la Xina, Europa, l’Índia i Emirats Àrabs disposen en aquests moments d’una missió activa sobre aquest món vermellós. Mai abans hi havia hagut tants ulls robòtics sobre un planeta que no fos la Terra. Per això mateix, no són pocs els que qualifiquen aquests dies com històrics. I per què no; com una nova era al fascinant món de l’exploració espacial amb un nou (vell) objectiu. Saber si hi ha vida fora de la bala blava. Sobre la possibilitat de vida extraterrestre, l’astrobiòleg Jesús Martínez Frías es mostra taxatiu. «Mart rep una radiació ultraviolada molt intensa que, pel que sabem, destrueix tota traça de vida orgànica en superfície. Si hi ha vida, el més probable és que sigui microbiana i s’amagui sota terra», argumenta l’investigador especialitzat en ciències planetàries del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-UCM). Així que res d’imaginar-se petits monstres furibunds com els de ‘Mars Attacks’ de Tim Burton o uns entranyables alienígenes com l’‘E.T.’de Spielberg. El robot xinès, batejat popularment com ‘conill vermell’ (‘red rabbit’), aterrarà a la plana Utopia Planitia; un dels emblemàtics escenaris de ‘Star Trek’, situat al gelat hemisferi nord del planeta. El tot terreny nord-americà, en canvi, explorarà el cràter Jezero, que al seu dia va ser el delta d’un antic llac marcià. Els dos enclavaments són llocs propicis per buscar les microscòpiques mostres de vida que, si se’n troben, suposarien un dels descobriments més revolucionaris de tots els temps. Recerca marciana Més enllà de les grans preguntes sobre vida extraterrestre, les tres missions també intentaran respondre a qüestions més mundanes (tot i que igual d’interessants). Per exemple, com és l’atmosfera marciana. Quines peces componen el puzle geològic de Mart. Quin tipus d’activitat sísmica hi ha al planeta. Quins secrets s’amaguen sota el gel marcià. I fins i tot quin temps fa al planeta vermell (una cosa que, curiosament, està en mans d’un equip d’investigadors espanyols). Això sí. Com bé diu el refrany; la paciència és la mare de la ciència. Així que encara caldrà esperar un temps abans de tenir una resposta a aquestes preguntes. «No només caldrà esperar que aquestes missions recullin dades. També farà falta el treball de centenars d’investigadors de tot el món per entendre i interpretar questa informació. Aquest procés no és immediat, sinó que podria demorar-se mesos o fins i tot anys», explica Beatriz Sánchez-Cano, investigadora de la Universitat de Leicester. «El coneixement que tenim ara mateix sobre Mart és l’equivalent al que teníem als anys 60 sobre la Terra. Encara queda molt camí per recórrer», valora l’experta. Compte enrere per a l’aterratge Un apunt més. L’exploració del planeta vermell es farà en diferit. I no pel plaer dels amants dels robots teledirigits, sinó per una qüestió logística. Més de 200 milions de quilòmetres separen la Terra i Mart. La distància és tan gran que els senyals del planeta vermell es reben amb entre 8 i 10 minuts de diferència. Aquest retard en el senyal és el responsable que, per exemple, tant el Perseverance com el Tianwen 1 hagin d’aterrar en pilot automàtic. Amb tot programat al mil·límetre, sí; però sense ningú que estigui directament als comandaments. «No ve malament recordar una qüestió clau; aterrar a Mart és extremadament difícil. Hem tingut la sort que les últimes missions arribessin bé, però no podem donar res per fet», recalca Jorge Pla-García, investigador del Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA), sobre el futur d’aquestes missions. Perquè una missió aterri amb èxit, per exemple, han d’executar-se a la perfecció més de mig milió de línies de codi de programació. Tots els dispositius han de funcionar perfectament i coordinadament perquè la nau freni en sec. De 20.000 quilòmetres per hora a zero en qüestió de minuts. «Si l’angle d’entrada és molt estret, la sonda surt rebotada. Si és molt gran, es crema...», exemplifica l’expert. L’emoció per l’arribada d’aquestes missions se centra ara en l’aterratge del Perseverance, la primera a intentar arribar al terra marcià. El Tianwen 1 ho intentarà al maig. La NASA ja té a punt un programa especial (tant en anglès com en espanyol) per seguir l’aterratge de la seva missió. A Barcelona, el divulgador científic Miquel Sureda serà als comandaments de la retransmissió especial que prepararà el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). EL PERIÓDICO també oferirà una retransmissió en directe de l’aterratge. Mentrestant, els investigadors que han treballat en aquesta missió es connectaran des de casa seva a la veritable sala de comandaments de la missió (ja que la pandèmia impedeix els tradicionals brindis en primera persona). La invasió del planeta vermell ja és aquí. No us perdeu com continua aquesta història.

El més llegit