Els problemes de producció entorpeixen l’arribada de més vacunes

La història de les primeres vacunes contra la Covid-19 és una història d’una carrera científica, tecnològica i econòmica sense precedents. La contracrònica d’aquesta fita també traça una història d’alts i baixos, clarobscurs i molta, moltíssima incertesa. Ja fa sis setmanes que va arrencar la campanya d’immunització contra el coronavirus a Espanya i les vacunes continuen arribant amb comptagotes. Fins ara s’han rebut un total de 2.218.755 dosis contra la Covid-19. Al voltant d’un 80% han sigut repartides com a primera punxada, mentre que l’altre 20% s’ha destinat a completar la segona ronda d’immunitzacions. Això, a la pràctica, implica que en aquests moments prop del 4% de la població espanyola ha rebut una dosi de vacuna però només un 1% ja compte amb la pauta completa. La campanya, doncs, avança lenta. A un ritme que, si continua així, allunya cada vegada més l’objectiu de forjar un 70% d’immunitat de grup per a l’estiu. La bona notícia és que més aviat que tard la situació hauria de canviar. Tant Pfizer com Moderna, els principals distribuïdors de vacunes durant aquest primer mes de campanya, ultimen els detalls per augmentar la seva capacitat de producció. AstraZeneca, per la seva banda, es prepara per repartir els primers lots de la seva fórmula; més barata i més fàcil de gestionar que les seves antecessores. Segons la informació que maneja el Ministeri de Sanitat, al llarg del mes de febrer arribaran una mica més de quatre milions de dosis contra la Covid-19. A finals de març ja haurien d’haver arribat un total de 6,7 milions d’injeccions contra el coronavirus; l’equivalent per vacunar 3,3 milions d’habitants. El balanç més optimista calcula que, si no hi ha més pedres pel camí, abans de Setmana Santa hi hauria d’haver un 7% de la població vacunada. És a dir, l’equivalent a una desena part de l’objectiu marcat per tenir una protecció de grup contra el virus que aconsegueixi, per fi, aturar aquesta devastadora pandèmia. A la pregunta de si aquest escenari és factible, o almenys versemblant, diversos experts consultats per aquest diari plantegen un mateix interrogant. Tot dependrà de l’arribada de les vacunes. Problemes de producció Un mes després de les primeres punxades contra la Covid-19, l’escassetat de vacunes continua sent un llast perquè la campanya d’immunització avanci. Farmacèutiques, governs i autoritats sanitàries afirmen que el ‘coll d’ampolla’ que impedeix posar l’accelerador a la producció de fórmules està a les plantes de producció. «Hem subestimat les complicacions de la producció de vacunes», reconeixia fa uns dies la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb referència als problemes logístics que han marcat el rumb d’aquestes primeres setmanes de vacunació. Fonts de la indústria consultades per aquest diari apunten que la producció de vacunes està estancada per la complicació intrínseca de cadascuna de les fórmules. Les vacunes basades en ARN missatger, com les de Pfizer i Moderna, requereixen una plataforma tecnològica molt complexa que, ara com ara, només hi ha en un grapat de fàbriques de tot el món. Pfizer, per exemple, només té un parell de centres dedicats a la producció de l’antigen i un parell més per fer l’acabat. Moderna igual. «No és tan fàcil com obrir més fàbriques, perquè cada maquinària requereix un procés de validació molt detallat», assenyalen fonts coneixedores del procés. «Fer vacunes no és un bufar i fer ampolles», insisteixen. Les fórmules d’AstraZeneca i Janssen, basada en adenovirus, és teòricament més senzilla de produir. Tot i així, qualsevol imprevist sobre el camí pot reduir dràsticament les expectatives plantejades. «Sobre el paper pots fer molts càlculs sobre la fabricació de vacunes, però quan la maquinària es posa en marxa hi pot haver mil imprevistos. El més mínim detall pot fer caure la producció un 10% i si trasllades aquest percentatge a uns encàrrecs a gran escala veus que en un moment has perdut la capacitat de tirar endavant milers i milers de dosis», assenyala Mercedes Ramas, experta en desenvolupament de medicaments i assajos clínics de QualitecFarma. «No hi ha una fórmula màgica per produir més vacunes», afegeix. Entitats civils com Metges Sense Fronteres i Salut per Dret ja han reclamat suspendre temporalment la patent d’aquestes vacunes perquè altres fabricants ajudin a accelerar-ne la producció. La proposta, ja en mans de l’Organització Mundial del Comerç, obligaria les farmacèutiques responsables dels antígens a ‘alliberar la seva recepta’ perquè altres productors la puguin emular. Des de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom Ghebreyesus ha recolzat la iniciativa recordant que «aquest mecanisme ja s’ha utilitzat anteriorment per ampliar l’accés als tractaments contra el VIH i l’hepatitis C». Tot i així, quedaria per respondre la gran pregunta. ¿Les fàbriques del món estan preparades per produir tantes vacunes tan complexes a una velocitat mai vista? Canvi de plans Mentre les farmacèutiques intenten desembussar els problemes de producció, les autoritats sanitàries estudien com optimitzar el repartiment de les dosis ja existents. A Espanya, per exemple, la decisió de desaconsellar la vacuna d’AstraZeneca als més grans de 55 anys replanteja els plans de repartiment traçats fa uns mesos. Ara que la vacuna d’Oxford no pot anar de porta a porta per immunitzar els avis, tocarà elaborar una estratègia perquè els arribin les vacunes d’ARNm. «La logística de les dosis Pfizer i Moderna és més complicada, però si s’organitza bé sí que poden arribar directament a les llars. Aquests antígens aguanten diverses hores a temperatura ambient», recorda Ramas. Tot apunta que en els pròxims mesos la cartera de vacunes europea s’ampliarà amb unes quantes fórmules més. Janssen ja ha reclamat l’autorització de la seva vacuna, la primera que només requeriria una dosi per forjar una immunitat duradora. Europa ja té emparaulades 100 milions de dosis d’aquest antigen per a mitjans del 2021. Al llarg de l’any s’espera que Novavax, Curevac i Sanofi també reclamin l’autorització de les seves vacunes. Paral·lelament, les autoritats europees estudien incloure les vacunes xineses i russes a la seva cartera d’immunitzacions una vegada passin per l’escrutini de l’Agència Europea del Medicament (EMA). Mentrestant, a l’espera de més vacunes, el món es curulla de més i més preguntes. ¿Es podran barrejar les fórmules entre una dosi i una altra? ¿Com i quant afectaran les mutacions del virus a l’efectivitat de les vacunes? La resposta és que encara no hi ha resposta. Almenys per ara. «S’estan realitzant diversos estudis sobre la qüestió, així que per ara només podem guiar-nos pel que diu la teoria. Això sí, ja sabem que la realitat és molt més complexa que els càlculs que puguis fer sobre un paper», destaca Ramas. El còmput global estima que els primers 120 milions de dosis contra la Covid-19 ja s’han subministrat pel món. Durant l’última setmana s’han administrat una mitjana de quatre milions i mig de dosis per dia. Si la cosa segueix així, calcula l’equip d’analistes de Bloomberg, caldrà esperar almenys set anys per vacunar el 75% de la població mundial. A Espanya, si se segueix com fins ara, es necessitarien almenys dos anys i mig per vacunar el gruix de la població més gran de 16 anys. Si no es posa l’accelerador a les vacunes, per tant, tant la carrera de la immunitat com la pandèmia es faran eternes.

Els problemes de producció entorpeixen l’arribada de més vacunes

Sis setmanes després de la primera punxada, el dèficit de vacunes continua sent un llast per l’avenç de la campanya de vacunació contra la Covid-19

A Espanya només 4% de la població ja ha rebut una dosi de la vacuna i només un 1% ja té les dues necessàries

Les farmacèutiques atribueixen dificultats de producció, mentre diverses entitats demanen alliberar les patents dels antígens

El més llegit