No hi ha una soca britànica; hi ha una variant amb més preguntes que respostes

Igual que passava als manuscrits medievals, cada vegada que un virus salta d’un lloc a un altre se’n produeix una còpia. Si en un d’aquests salts s’hi cola un error, l’errata també s’acaba transmetent còpia rere còpia. Com més duplicats hi hagi, més probabilitats que es cometin errates. I com més errates, més risc que el missatge canviï respecte a l’original. Aquest símil serveix de preàmbul per a la notícia del dia: l’expansió d’una variant del coronavirus SARS-CoV-2 detectada al Regne Unit ha obert la caixa dels trons i no està clar què hi ha dins. Aquest dissabte, dia 19 de desembre, l’equip responsable de vigilar l’expansió del coronavirus al Regne Unit va publicar un informe alertant de l’expansió d’un llinatge emergent del SARS-CoV-2. Aquesta variant, coneguda com a B.1.1.7, va ser detectada per primera vegada el 20 de setembre a partir de dos casos. Tres mesos després, al voltant del 15 de desembre, ja s’havien detectat 1.623 casos afectats per aquest llinatge. El virus continua sent essencialment el mateix. Però en la variant B.1.1.7 s’hi han detectat un total de 17 mutacions, de les quals vuit es localitzen a la proteïna de l’espícula (S), la clau que utilitza el virus per obrir el pany de les cèl·lules i desencadenar així una infecció. Perquè aquests canvis es considerin una soca nova farien falta com a mínim 30 mutacions. En el cas d’aquest nou llinatge, encara no està clar com les mutacions afectarien el comportament del virus. Però en experiments en models animals s’ha observat que almenys una de les mutacions detectades (N501Y) s’associa amb més gran una infectivitat i virulència. Diversos experts interpel·lats per EL PERIÓDICO expliquen què implica l’aparició d’aquesta nova variant. Moltes preguntes i alguna resposta «Ara mateix hi ha més incògnites que certeses», resumeix la immunòloga Adelaida Sarukhanum, de l’equip d’ISGlobal. La detecció d’aquesta nova variant, argumenta l’experta, planteja almenys tres preguntes. Primer, si augmenta la seva capacitat de transmissió. Segon, si augmenta la seva virulència. I tercer, si aquestes mutacions afectaran com es construeix la immunitat davant el virus. Tant de manera natural com en el cas de les vacunes. «Aquestes mutacions, com qualsevol altra, suposen un senyal d’alerta, que no d’alarma, que s’haurà de vigilar molt de prop», argumenta l’experta. Tornant al símil del manuscrit medieval, recordem que el genoma del SARS-CoV-2 està compost de tan sols 30.000 lletres. Així que la pregunta que planteja la detecció d’aquesta nova variant és com afecten la vintena d’errates trobades sobre el comportament del virus. Ara com ara, les primeres informacions apunten que aquest llinatge podria ser entre un 40% i un 70% més transmissible. Això implicaria que el virus es podria contagiar més fàcilment. Tot i que, de moment, no sembla que aquesta variant desencadeni una infecció més greu. «Encara no està clar què impliquen aquestes mutacions. Però amb la informació disponible fins ara, tot apunta que les vacunes seran igual d’eficaces», explica Julia Vergara-Alert, viròloga de l’IRTA-CReSA. Les immunitzacions més avançades fins ara, de fet, han sigut dissenyades per fer front a diferents parts del virus. Així que farien falta més mutacions perquè el virus s’escapolís de la resposta immune generada per una vacuna. Això sí, «pot ser que alguna de les mutacions afectin al funcionament d’alguns tractaments amb anticossos o amb plasma, però per confirmar-ho faran falta més estudis», comenta la investigadora. Incògnites sobre l’origen i l’expansió «Des del punt de vista científic, aquesta variant sorprèn per l’elevat nombre de mutacions que s’han acumulat en tan poc temps», comenta Julià Blanco, científic del grup de virologia i immunologia cel·lular d’IrsiCaixa. Aquest fenomen, esgrimeix l’expert, es podria haver originat en diferents escenaris. Com a través d’un salt entre espècies (una cosa semblant al que es va detectar a diverses granges de visons europees, on el virus havia aconseguit saltar entre animals i humans). La mutació també es podria haver originat pel cas d’un pacient crònic i/o immunosuprimit que hauria arrossegat la infecció durant diversos mesos, tal com hipotetizan els científics anglesos. Impossible saber, per ara, l’origen exacte d’aquesta variant. Ni tan sols si s’ha produït o no al Regne Unit. Pot ser que s’hagi originat en un altre punt del globus i que posteriorment hagi saltat al Regne Unit. Així mateix, tampoc es pot descartar que ja sigui present en altres punts del continent, com a Espanya. «No m’estranyaria que ja estigués en altres llocs. Malgrat tot, continuem sent en un món globalitzat i fins fa poc no s’han pres mesures per frenar l’expansió d’aquesta variant», recalca Vergara-Alert. Més mesures de prevenció i vigilància «L’aparició d’aquest nou llinatge requereix un estudi urgent i millorar la vigilància genòmica a tot el món», conclou l’informe inicial, en el qual s’alerta de l’expansió d’aquesta variant de virus. L’expansió d’aquestes mutacions al Regne Unit s’ha pogut rastrejar en detall gràcies a l’anàlisi genètica que es realitza sobre gran part dels casos positius detectats. La pregunta és si a partir d’ara els països veïns també intensificaran aquest tipus d’estudis per monitoritzar l’expansió d’aquest llinatge. Urgeix redoblar esforços per frenar l’expansió del virus. I no només per aquesta variant, sinó per la situació general de la pandèmia Adelaida Sarukhanum, immunòloga «Urgeix redoblar esforços per frenar l’expansió del virus. I no només per aquesta variant, sinó per la situació general de la pandèmia», reclama Sarukhanum. Perquè hi hagi o no hi hagi mutació, els contagis de Covid-19 continuen augmentant a tot el món i les previsions no resulten gens optimistes. Tot i així, les claus per aturar els contagis continuen sent les mateixes; mesures de prevenció i, quan es pugui, vacuna fins a forjar una immunitat de grup davant el virus.

El més llegit