Júpiter i Saturn formaran la conjunció més pròxima en quatre segles

A última hora de la tarda del 21 de desembre, els planetes Júpiter i Saturn es veuran al cel gairebé sobreposats. Aquest acostament aparent (o conjunció) no es donava amb tanta proximitat (6,11 minuts d’arc o 0,1 graus) des del 16 de juliol de 1623. La mateixa gran conjunció va tenir lloc també el 7 aC.. A causa de la proximitat amb la data tradicional del naixement de Crist, els astrònoms consideren que el fenomen podria ser la denominada estrella de Betlem dels evangelis, en cas que aquest fenomen fos alguna cosa amb base històrica, a més d’un símbol religiós. La següent «gran conjunció» tindrà lloc el 2080, segons els càlculs astronòmics. «De conjuncions entre planetes n’hi ha moltes, però que s’acostin tant no és tan habitual», afirma Albert Morral, director científic de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. «Des del punt de vista científic, no té una rellevància destacada, però serà un espectacle extraordinari», explica Joan Anton Català, divulgador astronòmic, que seguirà el fenomen a les seves xarxes socials. ¿Què causa el fenomen? Les conjuncions són en realitat un efecte de perspectiva: els planetes es veuen a prop des de la Terra, però segueixen a gran distància entre si, cada un en la seva òrbita. A més, tampoc és el moment de menys distància entre ells, que es dona quan els planetes estan en l’estat anomenat oposició (l’última de Júpiter i Saturn va tenir lloc aquest estiu). El que passa en realitat és que la Terra, Júpiter i Saturn es veuen alineats, per a un observador que mira el Sistema Solar des de dalt. Això passa cada 20 anys, en diverses posicions en les seves òrbites. «Al ser planetes exteriors [o sigui més llunyans del Sol respecte a la Terra], el seu període de rotació és molt llarg, i el fet que coincideixin no és tan freqüent», explica Salvador Ribas, director científic del Parc Astronòmic del Montsec. L’especial d’aquesta ocasió és que la conjunció passarà en punts de les òrbites que són gairebé al mateix pla, cosa que reduirà la distància vertical entre els dos planetes. «El Sistema Solar va néixer d’una gran nebulosa aplanada, i per això les òrbites dels planetes són gairebé al mateix pla», explica Català. No obstant, no ho estan exactament. Així, en la majoria de les conjuncions un planeta està alguns graus per dalt de l’altre. «L’hora d’observació depèn del fet que la Terra es troba al costat oposat [del Sistema Solar, respecte als dos planetes]», observa Ribas. Si fos al mateix costat, la conjunció s’observaria durant tota la nit. Oportunitat única «Aquesta és la conjunció més pròxima que s’ha observat mai en l’era dels telescopis. L’anterior es va produir en un punt molt pròxim al Sol i el telescopi era llavors una tecnologia molt recent», segueix Ribas. A aquest expert no li consten proves històriques que ningú observés aquesta conjunció. Català recomana començar les observacions uns dies abans del 21 i continuar-les després, per disfrutar de com els planetes es van acostant i allunyant nit rere nit. El dia de la conjunció, «la majoria dels mortals no podran distingir els dos planetes a ull», afirma el divulgador. La distància serà equivalent aproximadament a una cinquena part del diàmetre de la Lluna. «La Lluna ens sembla enorme, però en realitat es pot tapar amb un polze», explica. A més de la proximitat, és probable que la llum de Júpiter tapi la del menys brillant Saturn (que és més petit i és més lluny). Qui tingui un telescopi, tindrà la inusual oportunitat de veure els dos planetes en una mateixa observació. No obstant, serà possible distingir-los també amb uns senzills prismàtics, i fins i tot veure les quatre llunes més brillants de Júpiter (anomenades galileanes, perquè les va descobrir Galileu). L’estrella de Betlem La gran conjunció és una de les explicacions possibles de l’estrella de Betlem. Una possibilitat és que aquesta estrella mai existís i només sigui un símbol evangèlic. Una altra és que sigui un cometa, possiblement el de Halley. No obstant, diversos astrònoms apunten a la gran conjunció que va tenir lloc set anys abans de la data tradicional del naixement de Crist. No és implausible que uns astròlegs – l’ocupació més probable dels Reis d’Orient– es fixessin en un fenomen tan rar com una gran conjunció i ho interpretessin com un senyal diví.

El més llegit