Tot el que no sabem de la Covid-19

Tot va començar fa just un any. A finals del 2019, diversos casos d’una estranya pneumònia van començar a brotar a la ciutat xinesa de Wuhan. El 31 de desembre les autoritats sanitàries locals van informar del primer clúster d’afectats per aquesta malaltia respiratòria desconeguda. Dies més tard, l’Organització Mundial de la Salut enviaria la primera alerta per l’aparició d’aquesta malaltia i, a partir d’aquí, tots sabem com continua la història. La part menys coneguda d’aquesta cronologia és tot el que va passar als laboratoris. El dia 9 de gener, per exemple, el centre de control de malalties de la Xina ja havia identificat un nou coronavirus com a responsable d’aquestes malalties. Poc després, diversos grups d’investigació van aconseguir obtenir la primera seqüència completa del genoma del patogen i la van publicar en obert perquè tothom pogués accedir a aquesta informació. Deu dies més tard un equip alemany ja havia aconseguit dissenyar una prova diagnòstica per a aquest nou coronavirus. La comunitat científica internacional fa des del principi que intenta desxifrar el funcionament del virus, de la malaltia i de la pandèmia per donar amb una solució a la crisi sanitària. Mai abans en la història de la humanitat s’havien abocat tants esforços a l’uníson en una sola qüestió. Només entre gener i maig es van generar més de 23.000 articles científics sobre la Covid-19, segons apunta una anàlisi publicada a la revista ‘Science’. La carrera científica mai havia avançat tan ràpid. Però després de només un any de recorregut, diversos científics interpel·lats per EL PERIÓDICO recorden que encara hi ha moltes incògnites per aclarir. Aquests són alguns dels àmbits de la investigació en què ara per ara hi ha més preguntes que respostes. Biologia bàsica Biologia bàsicaComencem pel principi. Per la biologia bàsica. Les primeres discussions sobre el virus, de fet, tenien relació amb aspectes fonamentals. «¿Quin és l’origen d’aquest virus? ¿Quins salts entre espècies ha fet fins a arribar a infectar el primer ésser humà? ¿Com es transmet?», es preguntaven els científics a principis d’any. Darrere d’aquestes preguntes en van sorgir altres de molt més elementals. Com què passa quan el virus entra en contacte amb una persona. O quin mecanisme permet al virus unir-se a les cèl·lules humanes. Totes aquestes qüestions, lluny d’estar concloses, suposen un repte enorme per a la investigació als laboratoris. «La ciència bàsica ajuda a avançar ràpidament en la ciència aplicada. No podem desenvolupar tractaments o vacunes sense conèixer prèviament el virus», afirma Júlia Vergara Alert, investigadora del Centre de Recerca en Sanitat Animal IRTA-CRESA. La bona notícia és que fa dècades que la ciència estudia els coronavirus, per la qual cosa hi ha molt coneixement de base que ja se sap. Tot i així, són moltes les preguntes que queden per resoldre. Com quines implicacions podrien tenir les mutacions que vagin sorgint. «No oblidem que aquest és un virus molt recent. Hi ha altres patògens que fa dècades que són aquí i encara no els entenem del tot», diu la científica. DE L’1 AL 10, ¿QUANT SABEM SOBRE EL VIRUS? «Tot i que és complicat quantificar-ho, perquè se’m fa difícil pensar que hi ha un virus o una malaltia del qual ho sapiguem tot. Els estudis sobre la Covid-19 estan avançant molt ràpidament i no sé si hi ha un precedent similar. Això sí, encara queda molt camí per recórrer», afirma Júlia Vergara Alert. Antivirals, tractaments i vacunes Antivirals, tractaments i vacunesAixí que es vagin aclarint les preguntes més elementals sobre el virus, es podrà avançar en la recerca d’antivirals, tractaments i vacunes contra la Covid-19. «S’estan buscant tant medicaments que evitin la infecció com fàrmacs que serveixin per tractar persones malaltes», afirma Nuria Izquierdo-Useros, viròloga, immunòloga i líder d’un grup de recerca sobre fàrmacs contra la Covid-19 a IrsiCaixa. «L’estratègia principal que s’està utilitzant consisteix a reposicionar fàrmacs. És a dir, mirar si entre els que ja existeixen n’hi ha algun que pugui ser útil contra aquest nou coronavirus», diu l’experta. L’assaig clínic sobre medicaments contra la Covid-19 més important fet fins ara va mostrar que cap dels compostos estudiats semblava tenir efectes en reduir la mortalitat dels pacients afectats. Ni tan sols els famosos remdesivir i hidroxicloroquina. «És complicat trobar un antiviral en tan poc temps, perquè encara hi ha moltes qüestions de biologia bàsica que no entenem», afirma la científica. DE L’1 AL 10, ¿QUANT SABEM SOBRE EL VIRUS? «En sabem molt poc. I això que tenim els millors grups de recerca del món abocats en aquest tema i que l’esforç que s’ha fet per generar coneixement és impressionant. Tot i que la quantitat de dades publicades ha sigut tan elevada que encara no ens ha donat temps a digerir-les i integrar-les», comenta Nuria Izquierdo-Useros. Símptomes i efectes sobre la salut Símptomes i efectes sobre la salut Una vegada el virus infecta un pacient, els dubtes que apareixen són uns altres. Començant per l’interrogant dels símptomes, que en alguns casos es presenten amb un malestar inespecífic i en altres ni tan sols es mostren. Així mateix, continua sent objecte d’estudi per què la mateixa malaltia pot desencadenar quadros clínics més o menys greus en funció del pacient, tot i que el perquè no acaba d’estar clar. «Al principi estàvem tots bastant desconcertats, però després de mesos d’experiència amb aquesta malaltia ja sabem millor com tractar els pacients afectats», afirma Jaime Lora-Tamayo, metge adjunt del Servei de Medicina Interna de l’Hospital 12 de Octubre de Madrid i coordinador d’àrea Covid en aquest hospital. A la pràctica, tot i que no estigui del tot clar com es desencadena l’afectació del virus més enllà dels pulmons, als hospitals es treballa per «tractar-ho tot de la millor manera possible, malgrat la incertesa». «Continuem orfes d’un medicament que permeti canviar el rumb de la malaltia. De manera que ara per ara hem de recórrer a ‘vells coneguts’ com els corticoides fins que els assajos clínics ens donin una alternativa millor», diu l’especialista, també membre de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). DE L’1 AL 10, ¿QUANT SABEM SOBRE EL VIRUS? «Acabem de començar a entendre’l. Estem davant una malaltia bastant espectacular. No s’ha d’entendre només com una malaltia infecciosa, sinó com una alteració sistèmica en tot l’organisme. Encara queda molt per saber sobre la seva afectació», explica Jaime Lora-Tamayo. Seqüeles i malestar arrossegat Seqüeles i malestar arrossegat ¿I què passa amb els pacients que ja han superat la infecció però que encara arrosseguen malestar? La incidència de les seqüeles continua sent un altre dels grans interrogants sobre la taula. Alguns estudis sobre el tema suggereixen que 1 de cada 10 pacients amb una forma lleu de Covid-19 poden arrossegar alguna forma de malestar durant setmanes o mesos. En el cas dels afectats que han requerit hospitalització, les seqüeles podrien afectar més del 50% del total. «La fatiga, el cansament i el mal de cap destaquen entre els símptomes més persistents, així com la sensació de falta d’aire», afirma Juan María Herrero, metge internista i vocal de comunicació del Grup de Malalties Infeccioses (GTEI) de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). No està clar fins a quin punt aquests símptomes estan relacionats amb la infecció (i els danys que causa al cos) o per factors externs. Alguns experts parlen de la ‘síndrome post-Covid-19’ per englobar tota l’amalgama de símptomes derivats d’un llarg ingrés hospitalari; des del descondicionament físic, fins a l’estrès posttraumàtic, l’ansietat i la fatiga arrossegada. «S’haurà de veure quins d’aquests símptomes són directament produïts per la mateixa infecció i quins es deuen a altres factors, com l’ansietat que es pateix, el confinament, l’angoixa o l’hospitalització», afegeix el doctor. Moltes de les preguntes sobre els «efectes a llarg termini» només es podran contestar quan hagi passat el temps necessari per mirar el problema amb perspectiva. DE L’1 AL 10, ¿QUANT SABEM SOBRE EL VIRUS? «Tot i que n’hem après molt i a una velocitat sense precedents, encara queden un munt d’incògnites molt rellevants per respondre tant des de l’àmbit de la virologia, l’epidemiologia, les ciències del comportament i els àmbits clínics assistències. Per exemple. ¿Com evolucionarà el virus en infectivitat i virulència? Però també, ¿com aconseguir que la comunicació de riscos sigui més afectiva? ¿Com implementar i aconseguir que es compleixin les mesures de prevenció necessàries? I finalment, tot i que no menys important, ¿aprendrem prou dels nostres encerts i errors per a les futures pandèmies que han de venir?», comenta Juan María Herrero. Reinfeccions i durada de la immunitat Reinfeccions i durada de la immunitatAra que la pandèmia ja ha afectat més de 56 milions de persones a tot el món, també creix la preocupació per la incidència de les reinfeccions. És a dir, la possibilitat que una persona que ja ha superat una infecció es torni a contagiar. «No està clar com funciona la immunitat contra aquest virus. Encara hi ha moltes bretxes de coneixement per poder donar resposta a aquestes qüestions», afirma Carlota Dobaño, viròloga i immunòloga del centre de recerca ISGlobal. El primer pas serà entendre quins mecanismes activa el cos per protegir-se de la infecció (des dels anticossos fins a la immunitat cel·lular) i quant duren les defenses generades. I, a partir d’aquí, anar aclarint els altres dubtes sobre el funcionament de la immunitat. Com quina quantitat d’anticossos són necessaris perquè una persona estigui protegida contra el virus. Quant duren. O si val més la quantitat que la qualitat de les defenses. «Aquestes qüestions són extremadament complicades d’estudiar. Hi ha persones que de seguida generen molts anticossos d’un tipus i d’altres que triguen més i desenvolupen defenses escasses i dolentes. Fins i tot hi ha casos que tenen un sistema immune innat molt potent que sembla que amb prou feines s’infecten», diu l’especialista. Sobre la incidència de les reinfeccions, Dobaño considera que ha faltat temps i infraestructures per entendre la magnitud del problema. El grapat de casos de reinfeccions confirmats fins ara s’han detectat perquè, casualment, s’ha pogut comprovar que el genoma del virus era diferent en les dues infeccions. Però és possible que hi hagi més casos reincidents que els detectats fins ara. DE L’1 AL 10, ¿QUANT SABEM SOBRE EL VIRUS? «S’està generant molta informació valuosa molt ràpid, però encara hi ha molts reptes per resoldre. Tot el coneixement que es generi sobre immunitat serà clau no només per respondre aquestes preguntes, sinó també per saber com enfocar la recerca d’una vacuna», diu Carlota Dobaño. Empremta en la salut mental Empremta en la salut mentalMentre la crisi sanitària avança, els efectes de la pandèmia sobre diferents esferes de la societat es fan cada vegada més evidents. Les autoritats sanitàries ja comencen a parlar de fatiga pandèmica; el cansament emocional arrossegat durant aquests mesos. I les societats científiques alerten d’un increment exponencial en els trastorns psicològics i psiquiàtrics derivats de la situació. Entre els col·lectius més afectats destaquen aquells que han estat exposats de manera més directa al virus o aquells que, a causa de desigualtats existents, arrosseguen les conseqüències més dures de la crisi. «Tothom dona per fet que aquesta crisi tindrà un impacte en la salut mental de la població, tot i que encara no està clara la magnitud del problema», diu Jordi Alonso Caballero, coordinador del grup de recerca en serveis sanitaris de l’Institut de Recerca Hospital del Mar (IMIM-UPF) i líder d’un estudi sobre la qüestió. «El problema no és patir estrès agut en un moment determinat de tensió, sinó arrossegar aquest estrès a llarg termini. No sabem quines conseqüències podrien desencadenar això», comenta l’expert. La incidència de l’estrès posttraumàtic entre sanitaris, per exemple, només es podrà començar a entreveure uns sis mesos després de la primera onada de contagis. Més enllà dels col·lectius ‘en primera línia’, Caballero demana ampliar l’àmbit i plantejar altres preguntes. Per exemple. ¿Com ha afectat el confinament i l’educació ‘online’ els escolars? ¿Quin efecte ha tingut el teletreball per a les relacions personals? ¿Com ha afectat aquest període d’estrès i incertesa als nuclis familiars? «No tots els efectes han de ser dolents. Però s’ha d’indagar per entendre els problemes i assenyalar possibles solucions», afirma l’expert. DE L’1 AL 10, ¿QUANT SABEM SOBRE EL VIRUS? «Crec que ara per ara només hem vist la punta de l’iceberg. Les seqüeles psicològiques seran complexes d’estudiar, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. També quan la pandèmia es doni per acabada hi haurà moltes preguntes per respondre. ¿Canviarà l’actitud de la gent després d’aquesta crisi? ¿L’ús de medicaments i serveis sanitaris? ¿I les seves ambicions?», diu Jordi Alonso Caballero.

Tot el que no sabem de la Covid-19

Diversos experts reflexionen sobre les llacunes del coneixement que encara hi ha sobre el virus, la malaltia i els seus efectes

Els dubtes impregnen des de la biologia bàsica a la recerca de tractaments, les seqüeles, les reinfeccions i l'impacte en la salut mental

El més llegit