Dels pulmons al cor: les seqüeles de la Covid-19

La primera vegada que es va sentir parlar de la Covid-19, quan el virus encara era un desconegut, es va creure que es tractava d’una pneumònia. Però ara, després de mesos de convivència forçada amb aquesta pandèmia i milions de diagnòstics a tot el món, l’experiència indica que es tracta d’alguna cosa més. En els casos més greus, la malaltia podria deixar marca des dels pulmons, la zona zero de la infecció, fins al cor, els ronyons, el fetge, el cervell i l’aparell motor. Difícil, ara per ara, saber què és efecte directe del virus i què pot derivar-se del procés d’hospitalització. Alguns metges i pacients exposen quines són les possibles seqüeles que queden després de superar la infecció. Pulmons, l’epicentre de la malaltia La gran preocupació a curt i llarg termini són els pulmons, epicentre de la malaltia. En els casos més greus, l’òrgan pot quedar malferit. Fins i tot després de superar la infecció, queda per saber de quina manera es ‘cicatritzaran’ les empremtes que deixa el virus i fins a quin punt podrien afectar el funcionament de l’òrgan. «En alguns dels pacients que han estat ingressats, ja sigui en planta o en cures intensives, hem observat signes de fibrosi. O que la pneumònia presenta una evolució molt lenta fins i tot després d’haver-la superat malaltia. Estem treballant per avaluar la pèrdua de capacitat pulmonar en aquests pacients», afirma Germán Peces-Barba, vicepresident pneumòleg de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). Aquest tipus de seqüeles, explica el doctor, es manifesten sobretot en els casos més greus, que han requerit llargues hospitalitzacions i tractaments més complexos, inclosa la intubació a les uci. Per això mateix, és difícil dir si els danys a llarg termini dependran del virus o dels efectes adversos del procés de cura. «Sabem que els pacients que han estat intubats amb respiradors o amb oxigen durant molt temps, poden desenvolupar lesions», diu Peces-Barba. «Ara estem començant a fer les revisions dels primers pacients Covid-19 que van ingressar al març. Alguns arriben a la consulta dient que els falta l’aire, però moltes vegades no trobem cap problema objectiu que ho expliqui. Després de descartar les causes pulmonars, cal explicar-los que existeixen altres possibles causes associades a aquest símptoma, com la debilitat muscular, l’estrès i l’angoixa acumulades en aquests dies», afirma el doctor. «El virus m’ha destrossat els pulmons» L’Anna (nom fictici) conviu des del 2011 amb una malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), amb greus recaigudes cada sis mesos. L’última d’aquestes va arribar acompanyada del temut diagnòstic per Covid-19. Era el 21 d’abril quan per primera vegada li van diagnosticar una pneumònia associada a aquest virus. Ja a l’hospital, va trigar setmanes a vèncer-lo. I ara es prepara per fer front a les seqüeles. «La malaltia m’ha deixat molt tocada. El virus m’ha destrossat els pulmons. Feia temps que esperava un trasplantament de pulmó i això ho ha avançat tot», diu. Els seus metges, de fet, es mostren més preocupats per les ferides que li hagi pogut deixar el virus que no per l’operació en si mateixa. Cervell, on els símptomes són subtils La recerca de les possibles seqüeles de la Covid-19 també passa pel cervell. «Sabem que hi ha simptomatologia neurològica associada a la infecció», afirma Josep M. Tormos, director de recerca de l’Institut Guttmann. Alguns pacients diagnosticats han reportat pèrdua de l’olfacte i del gust (anòsmia i agèusia), mals de cap i altres alteracions neurològiques durant la fase aguda de la malaltia. Una vegada recuperats n’hi ha que arrosseguen problemes de memòria a curt i mitjà termini, alteracions en les funcions executives i un quadro de fatiga generalitzada. «Encara no sabem si aquests problemes es deriven directament de la infecció o d’altres factors. Tampoc sabem quant duraran. Ara treballem per estudiar aquest fenomen i ajudar la rehabilitació dels pacients afectats», diu el doctor Tormos. En el cas dels pacients amb pronòstic greu de Covid-19 seria raonable pensar que els problemes respiratoris que han patit també hagin pogut deixar marca en els pulmons. Però també podrien entrar en joc altres variables, com la possible inflamació causada per la infecció. O el procés estressant d’hospitalització, cura i recuperació. «També podria ser que aquest quadro actuï de desencadenant per a malalties que ja existien de manera larvada. La majoria de les seqüeles neurològiques que hem observat fins ara estan en persones d’entre 40 i 65 anys, l’edat en què se solen manifestar aquesta mena d’afeccions», afirma l’investigador. Impossible, ara per ara, respondre a aquesta qüestió. «No sé si arrossego seqüeles neurològiques» «Tot va començar amb molt mal de cap i febre. Al cap de pocs dies ja sabia que era positiu per Covid-19 i a la setmana estava ingressat», diu l’Andrés. Ara, ja recuperat del virus, treballa per recuperar-se de les seqüeles. Els pulmons li han quedat ressentits. La veu també li ha quedat tocada després de més de 20 dies endollat a l’oxigen. Sent picors a la pell, que calma amb una medicació que li fa venir son. Després d’un llarg ingrés, ha perdut set quilos i nota que els seus músculs i articulacions no estan en la millor forma. «Continuo arrossegant molt cansament. Després de l’alta vaig trucar a la meva doctora de capçalera per preguntar-li què podia fer i em va dir que no sabia quin era el protocol a seguir. Però amb aquestes coses s’ha de ser valent, així que vaig començar a treballar pel meu compte tan aviat com vaig poder», afirma decidit. El cor, víctima d’una tempesta inflamatòria Els estudis preliminars publicats fins ara coincideixen amb els metges a assenyalar que, més enllà dels pulmons, la Covid-19 desencadena una tempesta inflamatòria a tot el cos. Arribats al cor, els efectes d’aquest fenomen també podrien deixar marca. En les unitats de cures intensives dels hospitals, s’han vist lesions miocàrdiques, fallida cardíaca i arrítmies en els pacients Covid-19. «No sabem si és un efecte directe del virus o una conseqüència de la inflamació. De fet, la insuficiència respiratòria podria provocar que hi hagués menys oxigen en sang i que això acabés provocant lesions miocàrdiques. Però també podrien ser causa de problemes de circulació o de coagulació», diu Ana Ochagavía, directora de l’Àrea de Crítics i del Servei de Medicina Intensiva del Parc Taulí. Estudis recents, a més, apunten que alguns dels tractaments experimentals aplicats en pacients Covid-19 podrien desencadenar efectes adversos al cor. «És difícil mesurar l’impacte de la malaltia sobre el cor perquè, en alguns casos, els símptomes d’insuficiència cardíaca es confonen amb els de la pneumònia», afirma la doctora. El risc de patir aquest tipus d’afectacions cardíaques depèn de la gravetat del pacient i dels factors de risc previs que pogués tenir. «Basant-nos en el que sabem d’altres infeccions, esperem que no hi hagi gaire seqüeles a llarg termini. Encara així, hem d’estudiar aquests casos per saber com millorar el tractament dels futurs pacients i saber si, en un futur, es necessitarà aplicar tractaments específics per al cor», diu Ochagavía. Aparell motor, ressentit per la falta de mobilitat Molts dels pacients ingressats per Covid-19 abandonen l’hospital, una vegada recuperats de la infecció, arrossegant problemes de mobilitat. Després de setmanes al llit, n’hi ha que pateixen deteriorament muscular, pèrdua de mobilitat, paràlisi o atròfia. També s’estan observant danys a les cordes vocals en pacients que han estat intubats i que ara mostren problemes tant a la veu com quan empassen. «Ja estem començant a atendre pacients amb seqüeles motrius i neurològiques», afirma Judith Sánchez Raya, cap del servei de Medicina Física i de Rehabilitació de la Vall d’Hebron, un dels centres que ja ha posat en marxa un programa per tractar pacients amb aquest tipus de seqüeles. «Treballo per recuperar la meva mobilitat» La història del Ramón amb la Covid-19 va començar amb un malestar a casa que, al cap d’una setmana, es va convertir en falta d’aire. El 24 de març va ser ingressat d’urgència en la unitat de cures intensives. Allà va passar 15 dies lluitant contra el virus. Una vegada vençuda la infecció, explica, va sentir que el braç dret havia quedat totalment immobilitzat. Els metges li van explicar que possiblement es tractava d’un nervi que havia quedat malmès després de tants dies de repòs forçat en llitera. «Ara estic treballant per recuperar la meva mobilitat», diu com a pacient del programa de rehabilitació motriu de la Vall d’Hebron. Del fetge als ronyons, ¿malmesos pels medicaments? Encara és aviat per saber quin és l’impacte total del virus al cos humà. Però, ara per ara, l’experiència clínica suggereix que en els casos més greus hi pot haver alteracions multiorgàniques. «Hem observat alteracions en la funció renal i hepàtica. Però no sabem si és conseqüència del virus, de la medicació o de les alteracions cardiovasculars», Josep Josep Trenado, de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva (SEMICYUC). Podria ser que el fetge i els ronyons quedin ressentits després de filtrar els medicaments que en el seu moment es van utilitzar per salvar la vida del pacient. Però també podria ser que aquests òrgans quedin afectats pels petits trombes causats pel procés inflamatori. «Aquest tipus de complicacions solen veure’s més en el cas de pacients amb malalties que comprometen el ronyó. El que faria aquesta malaltia és posar de manifest un mal ocult i accelerar-ne el deteriorament», afirma el doctor. «Necessitem estudis» Aquesta radiografia de les possibles seqüeles de la Covid-19 al cos, no obstant, es presenta amb més dubtes que certeses. «No sempre és fàcil assignar una única raó per als símptomes del pacient. Com és habitual en medicina, les causes poden ser múltiples i moltes vegades reflecteixen la participació de diverses complicacions que s’han pogut donar durant el procés o l’hospitalització», diu Juan M. Herrero Martínez, especialista del Grup de Treball en Malalties Infeccioses de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). La informació sobre els mecanismes d’invasió del SARS-CoV-2 a tots els òrgans continua sent, ara per ara, escassa. I també ho és el nostre coneixement sobre els efectes adversos dels medicaments, molts d’aquests experimentals, que s’han utilitzat durant aquesta crisi. «Per oferir un millor tractament als futurs pacients Covid-19, s’han de fer més i millors estudis observacionals i assajos clínics amb prou potència perquè la informació que se n’obtingui sigui realment fiable», diu el doctor. Aquesta tasca, doncs, començarà per l’estudis dels casos, analitzant els historials mèdics, biòpsies i autòpsies dels casos detectats fins ara. I continuarà als laboratoris, on s’analitzarà el problema a escala microscòpica i des de diferents abordatges. «Fins aleshores, la informació sobre les seqüeles a llarg termini continuarà sent incompleta i aventurar-se a extreure conclusions serà prematur», afirma Martínez. Mentrestant, gran part del que sabem sobre els efectes d’aquest virus prové de l’experiència clínica dels metges i les històries dels pacients que han passat la malaltia. Aquest coneixement dona llum als problemes detectats i els que, de moment, continuen sent una incògnita. Però encara queda molt per descobrir. Els hospitals es bolquen en la rehabilitació L’estudi de les seqüeles de la Covid-19 comença des de ja als hospitals. Diversos centres han engegat en aquests dies programes de rehabilitació per a pacients que arrosseguen seqüeles. A Catalunya, la Vall d’Hebron i l’Hospital Universitari de Bellvitge ja han començat programes assistencials específics per a pacients post-Covid. S’hi treballa per tractar des de les afectacions en la mobilitat a les eventuals lesions pulmonars o sistèmiques. A més, a pràcticament tots els centres sanitaris s’han establert pautes de seguiment i control per als pacients ja donats d’alta.

Dels pulmons al cor: les seqüeles de la Covid-19

Alguns metges i pacients expliquen les lesions que aquesta malaltia pot deixar en els casos més greus

Els experts ara investiguen l'abast d'aquests problemes per ajudar els afectats a recuperar-se

El més llegit