‘Salut censurada’,el polèmic congrés liderat per una desena de gurus de les pseudoteràpies, segueix endavant al monestir de Santa Maria de les Franqueses (Balaguer) malgrat les reticències de les autoritats sanitàries i la notificació davant de la Fiscalia presentada pel Col·legi Oficial de Metges de Lleida. En les xerrades d’avui, els ponents han insistit que el sistema mèdic és corrupte i han sembrat dubtes respecte a la quimioteràpia, una de les tècniques mèdiques més utilitzades per lluitar contra el càncer.

«Som en el marc d’una església, on Jesucrist deia que cal perdonar els nostres enemics i posar l’altra galta. Potser és el moment de dir a la part contrària que abaixem el to i intentem entendre’ns», va comentar divendres Josep Pàmies durant la inauguració del congrés, organitzat per Dolça Revolució, associació en defensa de les plantes medicinals. L’agricultor es va reafirmar en el seu dret a la llibertat d’expressió i en la seva lluita contra la censura, alhora que va defensar la decisió de l’organització de vetar l’accés a EL PERIÓDICO al recinte. A preguntes d’aquest diari, els organitzadors van explicar que el veto s’estenia a tot el cap de setmana, amb la qual cosa les periodistes han seguit les xerrades per un ‘streaming’ obert al públic i de pagament. 

«En aquest congrés hem volgut reunir totes aquelles persones perseguides per les seves opinions. Són metges, biòlegs i científics. Tots menys jo, que soc un agricultor. Però senyors, que l’experiència de la vida també et dona els teus títols», va afegir Pàmies davant de les càmeres dels mitjans de comunicació afins. El pagès va explicar que té previst organitzar un altre congrés similar, ja que assegura que hi ha una vintena de professionals que «també volen sortir de l’armari» i explicar públicament com usen les pseudoteràpies en la seva pràctica clínica. 

Quimioteràpia i kalanchoe

Luís de Miguel, advocat de Pàmies i Dolça Revolució –tots dos multats amb 720.001 euros per defensar les pseudoteràpies– va defensar el ‘boom’ de denúncies interposades contra els crítics de les mal anomenades teràpies alternatives. El lletrat va declarar que tenen nombroses causes judicials obertes contra mitjans de comunicació, associacions de pacients i escèptics, col·legis de metges, autoritats sanitàries i organismes de regulació. També contra les autoritats de Balaguer, que l’any passat «van censurar» la jornada en què es defensava que «l’autisme és recuperable» mitjançant el controvertit clorit de sodi (‘teràpia del lleixiu’). El lletrat va defensar la llibertat dels pacients a decidir quina teràpia triar. «No es pot prometre curació del càncer ni amb el kalanchoe (una planta venuda amb falses propietats medicinals) ni amb la quimioteràpia, així que estem en paritat de condicions», va ironitzar.

L’exfarmacèutica Teresa Morera va centrar la seva intervenció explicant que havia renegat de la indústria per dedicar-se a pràctiques alternatives i a divulgar sobre «el perjudici que provoca la medicina» i el perill dels efectes adversos dels medicaments. A continuació, els organitzadors van presentarAndreas Kalcker com un dels màxims experts en l’ús terapèutic del clorit de sodi, un compost químic similar al lleixiu proposat com a cura per a tota mena de malalties. «Té tots els números de ser perseguit, blasfemat i enjudiciat... així que també té totes les paperetes per ser aquí», van dir fent broma durant la introducció. «No parlaré d’MMS perquè això ja està totalment desfasat», va comentar l’alemany, que s’autodefineix com a científic, mentre mostrava tres patents al seu nom amb «la quarta o la cinquena generació» de compostos de clorit sòdic. Durant la seva ponència l’alemany ha insistit en la veracitat dels seus estudis sobre el compost químic, informació al seu torn desmentida per les autoritats científiques.

Medicina germànica

Les ponències de ‘Salut censurada’ van continuar dissabte. El metge titulat Javier Herráez, oncòleg que va abandonar l’hospital en què treballava per la seva disconformitat amb la quimioteràpia per tractar pacients amb càncer, va deixar clar que la medicina està «segrestada» pel sistema, hipòtesi que va ratificar citant una infinitat de suposats estudis científics. El seu discurs va ser tan monòton i esgotador que fins i tot un dels assistents el va tallar per demandar-li alguna conclusió ràpida.

Herráez està aferrat a l’anomenada nova medicina germànica, doctrina de tall sectari que proposa que els tumors són la manifestació psicosomàtica d’un conflicte emocional no verbalitzat, segons l’Associació per Protegir al Malalt de Teràpies Pseudocientífiques (APETP). El metge va detallar que el corrent germànic no implica cap tractament sinó que és una «ciència que ha descobert com funciona el cos i la psique». D’aquesta manera –va afegir– el pacient «deixa de tenir por i conflictes [emocionals]». A preguntes dels assistents, Herráez va enarborar la bandera de la llibertat d’elecció i va apostar perquè cada malalt faci el que vulgui: «Si un pacient desitja recórrer a la quimioteràpia, que ho faci. El que demanem és la no obligació».

No obstant, el naturòpata i acupuntor va assegurar que la quimioteràpia no augmenta l’índex de supervivència, com tampoc ho fan les mamografies ni les revisions de la pròstata, que són proves, segons la seva opinió, «contraproduents». «El meu pare va anar un dia a urgències. Era per una pneumònia, però el bèstia del metge li va dir que potser tenia càncer. ¿Per què diuen això els metges? Amb aquest xoc biològic sí que pots desenvolupar un càncer», va concloure.

El perill de l’aigua

La mateixa idea de conspiració (el sistema sanitari ens enganya) va envoltar la xerrada de Teresa Forcades, metge i monja benedictina amb un discurs hostil cap a les vacunes i alineat amb la defensa de l’MMS. Les seves paraules –en català– van començar amb cert enrenou a l’interior del monestir perquè un assistent li va reclamar parlar en castellà. Els organitzadors van recordar que el programa incloïa l’advertència que la monja ho faria en català i ella va demanar un esforç de comprensió. Centrant la seva ponència en la necessitat de tenir una «consciència crítica contra la mentida oficial», va convidar el públic a reflexionar sobre el fet que la mala salut està relacionada no només amb els hàbits de vida sinó també amb la precarietat i la pobresa. Entre la quantitat de bibliografia que va citar va esmentar Peter Gotzsche, víctima, segons la seva opinió, d’«una campanya de desprestigi mediàtic» després de la publicació del llibre ‘Medicaments que maten i crim organitzat’. 

Després dels dos metges titulats, va prendre la paraula el naturòpata Txumari Alfaro, convertit en un guru de la salut natural gràcies als mitjans de comunicació als anys 90. Va dissertar sobre «el perill» que implica beure 2 o 3 litres d’aigua al dia. I ho va argumentar així: «Si algú fa això el que provocarà és una cardiopatia. En la medicina tradicional xinesa l’aigua destrueix el foc, que és el cor». Després de quedar-se amb la boca seca i demanar una mica d’aigua als organitzadors, el naturòpata va instar a beure el líquid necessari per calmar la set com en el seu cas, que havia pres «sol un glopet d’ocellet». «Ni una gota més ni una gota menys», va afegir després d’elogiar la ingesta d’aigua de mar –un altre ‘hit’ del món de les pseudociències– així com l’aigua barrejada amb llimona, taronja, bicarbonat, sal i sucre.

Dissabte a la tarda, Isabel Bellostas va defensar que les vacunes s’elaboren amb restes de l’ADN fetal i que aquests preparats són causants de malalties. La doctora va mostrar un gràfic en què es podia observar una correlació entre l’augment de les vacunes i l’augment de diagnòstics d’autisme, mentre recordava als assistents que podien trobar més informació sobre aquest tema en la seva última publicació. «El meu llibre no és un negoci, és una ajuda», va afegir. 

‘Llibertat d’expressió’

Si alguna cosa han tingut en comú totes les ponències de ‘Salut censurada’ és la premissa que els pacients han de poder elegir lliurement a quines teràpies entregar la cura del seu benestar. Aquest lema ha servit a l’organització de l’esdeveniment com a empara legal amb què reivindicar el seu dret a la ‘llibertat d’expressió’ per parlar de la suposada utilitat de les pseudoteràpies. «És pervers confondre la població amb aquesta premissa», conclou Gustavo Tolchinsky, metge i secretari del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). «Quan una informació és falsa i no té la mínima evidència exigible, posa en risc l’autonomia del pacient i la seva capacitat de decidir. Si es parla de pèrdues de llibertats, recordem que el pacient és vulnerable i hem de potenciar-ne l’autonomia, no restringir-la aportant pistes falses als seus problemes cap a un laberint sense sortida», afegeix.

«La llibertat d’expressió s’entén com el dret a no patir represàlies per expressar una opinió, no això», comenta Emilio Molina, vicepresident de l’Associació per Protegir el Malalt de les Pseudociències. «En aquest cas parlem d’una desinformació objectiva en temes de salut, cosa que no només no està emparada com a tal, sinó que és contrària a l’ordenament jurídic en general i a la Constitució (articles 43 i 51), que en conjunt demanen a les autoritats públiques la protecció de la informació veraç al ciutadà», explica.

Alerta prèvia

Fa una setmana l’APETP va fer públic un informe sobre el congrés de Balaguer en què ja s’alertava del contingut i dels possibles temes que es tractarien durant les ponències. El document va ser remès a l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) que, al seu torn, el va derivar a altres col·legis de metges locals i finalment al Departament de Salut de la Generalitat que, segons confirma a EL PERIÓDICO, ja estava al corrent de la celebració d’aquest polèmic esdeveniment. Tots els organismes competents en matèria de salut pública, per tant, havien sigut notificats anteriorment. La conselleria esgrimeix que la normativa actual encotilla una possible actuació preventiva. Els més crítics argumenten que falten tant mecanismes legals com voluntat política per frenar aquest tipus d’esdeveniments, però que sí que seria possible si es donés.

El Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLl) ha sigut qui finalment ha fet el pas endavant per notificar davant de la Fiscalia Provincialla celebració de l’esdeveniment de Balaguer que, entre els seus ponents, compta amb alguns professionals mèdics. Aquesta i altres societats científiques han recordat que la pràctica mèdica està condicionada pelcodi deontològic de la professió i per les normes de bona praxi. En aquesta mateixa línia, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha recordat que la falta de seguiment d’aquestes directrius pot comportar sancions i fins i tot l’expulsió de l’escola. Els ponents que no són metges col·legiats, tot i que hagin impartit conferències sobre la salut, no poden ser sancionats (pels col·legis). No obstant, sí que podrien ser expedientats per via administrativa d’ofici per qualsevol denunciant.