Reciclar el CO₂–gas rebutjat per la indústria i el transport i principal causant de l’efecte d’hivernacle– seria un avenç sense precedents en la lluita contra el canvi climàtic. La farmacèutica i química Rosa Adam Ortiz, una de les receptores de les beques postdoctorals d’aquest any de la fundació La Caixa, està treballant en processos que podrien acostar aquest somni a la realitat, al valencià Institut de Tecnologia Química (UPV-CSIC).

-¿Ja és possible reciclar CO₂

-Estem més aviat a un nivell d’investigació, no tant a un nivell industrial. Però ja es fan coses. A Islàndia hi ha una planta on s’hidrogena CO₂a metanol.

-¿Què vol dir això?

 -S’ajunten hidrogen amb CO₂i s’obté metanol i aigua.

-¿I això perquè serveix?

-Per exemple, es pot utilitzar el metanol com a magatzem d’hidrogen. En una futura economia basada en l’hidrogen, el metanol es podria utilitzar com a combustible per a cotxes d’hidrogen.

-¿És un procés que genera residus?

-Actualment, l’hidrogen es genera normalment a partir de derivats del gas natural, però en un futur es podria generar a partir de l’aigua. Quant al metanol, una vegada que se’n tragués l’hidrogen, es tornaria a obtenir CO₂, que podria fer-se servir per produir més metanol, i seguir amb el cicle.

-Sembla una cosa molt futurista...

-Efectivament, actualment el que es planteja és utilitzar el CO₂en productes químics fins, com els fàrmacs. No es reciclaria gaire i no se solucionaria el canvi climàtic amb això. Però tot el que és més sostenible és bo.

-¿Quines són aquestes aplicacions més pròximes?

-Per exemple, fer servir el CO₂en lloc del CO, que actualment s’utilitza en moltes reaccions de petita escala, per exemple per produir el plàstic metacrilat. És molt tòxic i necessita moltes mesures de seguretat. Si es fes servir el CO₂ seria tot més fàcil.

-¿És aquest l’objectiu del seu projecte?

-Hi ha dos passos. Actualment, les reaccions amb CO s’indueixen per mitjà de substàncies, els catalitzadors, que estan barrejades amb els reactius i no es poden treure fàcilment dels productes. En primer lloc, volem dissenyar uns catalitzadors sòlids que es puguin extreure fàcilment dels productes i reutilitzar. Després, s’hauran de dissenyar perquè funcionin amb CO₂en lloc de CO.

-¿I com es fa això?

-A la pràctica, fabricarem un suport a sobre del qual es disposaran partícules de metall, el catalitzador. S’han de fer com més petites millor perquè hi hagi el màxim de metall en contacte amb els reactius.

-¿Quin és el repte en aquesta feina? 

-El CO₂és molt estable, per això n’estem envoltats i constitueix un problema per al clima. S’ha de trobar la manera de fer-lo reaccionar.