Investigadors nord-americans han clonat per primera vegada una cèl·lula humana seguint una tècnica similar a la que va donar lloc a l'ovella Dolly i després han obtingut a partir d'aquesta cèl·lules embrionàries compatibles amb el donant i aptes per ser utilitzades terapèuticament: una fita científica que obre una nova era de la medicina regenerativa i recupera el sempitern debat sobre els límits de la clonació. De fet, els autors del treball es van afanyar a comentar que el seu objectiu ha estat exclusivament aconseguir cèl·lules mare «que puguin regenerar i reemplaçar teixits danyats», sense generar rebutjos, i que l'experiment s'ha detingut al cap de cinc dies.

Els investigadors, de la Universitat de Salut i Ciència d'Oregon (OHSU), a Portland, han presentat els resultats en un article publicat per la revista científica Cell. A l'estudi, coordinat per Shoukhrat Mitalipov, ha participat l'espanyola Nuria Martí Gutiérrez.

La mateixa universitat acumula una gran experiència en aquest terreny. L'any 2000, per exemple, ja es va fer famosa perquè va ser la primera que va clonar un macaco a partir d'una cèl·lula embrionària i després, el 2007, va realitzar també amb micos un experiment molt similar al d'ara amb cèl·lules humanes.

LA NOVETAT / No es tracta de la primera vegada que es clona una cèl·lula humana, però tots els intents anteriors van fracassar molt ràpidament i no van superar les vuit cèl·lules de desenvolupament embrionari, molt per sota de la fase de blastocist necessària per a l'obtenció de cèl·lules mare útils amb finalitat científica. «Hi estàvem a prop, però fins ara no s'havia aconseguit l'últim pas», resumeix David Bueno, professor de Genètica de la Universitat de Barcelona (UB). Els científics de l'OHSU van aconseguir una estructura complexa d'unes 150 cèl·lules, més gran fins i tot que la que s'implanta a les dones que segueixen tractaments de fertilitat.

Els investigadors d'Oregon van realitzar exactament una transferència nuclear de cèl·lules somàtiques (SCNT, segons les seves sigles en anglès), el mateix procés que el 1996 va acabar amb el naixement de l'ovella Dolly, el primer mamífer clònic. En una SCNT, el nucli d'una cèl·lula adulta d'una persona

-en aquest cas procedia de la pell d'un home- es transfereix a l'interior d'un ovòcit (òvul) d'una dona donant al qual prèviament s'ha extirpat el nucli. Després se li aplica una petita descàrrega elèctrica. El procés provoca que la cèl·lula resultant, amb un ADN idèntic al de la cèl·lula de l'home, comenci a dividir-se com si es tractés d'una autèntica

fecundació.

Cell destaca que «fins ara» no es tenia clar quins eren «els factors necessaris per poder incentivar el desenvolupament embrionari». I sembla que un de determinant ha estat la solució líquida, enriquida amb cafeïna, on es va mantenir l'òvul fecundat en les seves primeres fases. La cafeïna inhibeix uns enzims que entorpien el procés de divisió cel·lular.

COM UNA FERTILITZACIÓ / Les cèl·lules obtingudes «s'assemblaven a les derivades d'embrions fertilitzats, no tenien anomalies cromosòmiques i eren capaces de convertir-se en nous tipus de cèl·lules especialitzades», comenta Mitalipov. Amb el pas dels dies es van obtenir, entre altres, cèl·lules nervioses, hepàtiques i cardíaques. Aquest treball obre noves vies per a l'ús de cèl·lules mare que «ajudin al desenvolupament de teràpies personalitzades» en malalties com l'esclerosi múltiple, les malalties cardíaques i neurodegeneratives i les lesions de la medul·la espinal, entre altres. «Podrien sanar malalties que afecten milions de persones», insisteix Mitalipov.

Al marge de la SCNT, per generar cèl·lules mare compatibles amb el pacient també s'ha utilitzat una altra tècnica, les anomenades iPS (cèl·lules mare pluripotents induïdes), que es generen directament a partir de cèl·lules adultes del mateix pacient. El que es fa en aquest cas és afegir-hi un còctel de factors que estimulen la regressió d'una cèl·lula adulta fins a la fase embrionària. El mètode és més senzill, barat i menys problemàtic èticament, però alguns dels experiments estan sota sospita per la possibilitat que sorgeixin «mutacions inesperades», diu Cell.