Hi havia un temps en què córrer el Tour era una aventura, gairebé de guillats, en el bon sentit de la paraula, que se n’anaven fins a França, com podien, moltes vegades buscant-se la vida. Els avions gairebé ni existien i el viatge amb tren, per exemple, des de Bilbao fins a París, es convertia en un trajecte interminable, de fum que ho impregnava tot, de soroll i d’una lentitud que almenys servia per admirar els paisatges i anar pensant en el paper que podies fer en aquesta cursa de què tots parlaven, la més dura, la que només havia quedat interrompuda per culpa de la Gran Guerra.