Hi havia un temps en què córrer el Tour era una aventura, gairebé de guillats, en el bon sentit de la paraula, que se n’anaven fins a França, com podien, moltes vegades buscant-se la vida. Els avions gairebé ni existien i el viatge amb tren, per exemple, des de Bilbao fins a París, es convertia en un trajecte interminable, de fum que ho impregnava tot, de soroll i d’una lentitud que almenys servia per admirar els paisatges i anar pensant en el paper que podies fer en aquesta cursa de què tots parlaven, la més dura, la que només havia quedat interrompuda per culpa de la Gran Guerra.
El petit heroi desconegut del Tour

Temes:
El més llegit
- Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- La consellera de Salut, en contra d’ampliar el Prat
- 14 dones acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual