El meu nom és Yonas, Yonas Vingegoord

A Miguel Induráin mai li va agradar que li diguessin Miguelón. Odiava aquest sobrenom. «Que jo em dic Miguel», acostumava a dir. Tampoc li agradava, als inicis, que l’anomenessin Mikel: ell era Miguel i final del debat. Ara que vivim en una època en què els herois del Tour estan allunyats dels territoris que van dominar el ciclisme del segle XX, francesos, espanyols i italians principalment, arriben els fantàstics de països com Eslovènia (Tadej Pogacar) i Dinamarca (Jonas Vingegaard) i aquí apareix el problema de com pronunciar correctament els noms. Vingegaard no viu allunyat del món real. Els ciclistes, a diferència d’altres esportistes que es tanquen a la seva bombolla, estan pendents de detalls com el que, pel que sembla, preocupava el corredor danès. No és el mateix com es pronuncia el seu nom al seu país com en altres llocs del món i, és clar, a Espanya o a França –només cal escoltar en aquests dos casos la pronunciació dels narradors de ciclisme–, a Vingegaard l’anomenen Vingegaard, tal com sona, arrossegant una mica l’a perquè el seu cognom en té dues. La reivindicació Doncs bé, divendres, a l’acabar l’etapa i com a jersei groc, va haver d’acudir a l’entrevista de la televisió pública francesa, que és la que té els drets de retransmissió del Tour i la que serveix les imatges al món sencer. Li van preguntar com es pronuncia correctament el seu nom i lentament, gairebé lletrejant, va dir que Jonas era Yonas i que Vingegaard s’havia de dir Vingegoord, és a dir, que l’a es converteix en o, perquè així es diu en danès. Amb Tadej Pogacar passa una cosa semblant. Si es traduís el seu nom al castellà seria Tadeo, però la jota en eslovè es transforma en i grega, mentre que Pocagar, així en brut, s’hauria d’escriure Pogachar, igual que el seu compatriota, absent del Tour, Primoz Roglic, que s’ha de pronunciar més o menys com Primos Roglich. És complicat, però ells volen que els seus noms es diguin correctament, com ho fan els seus amics, familiars i fins i tot els seus seguidors locals. De Hindley a John Wayne De Hindley a John WayneAllò de Jai Hindley (pronunciat amb la jota castellana), que ha guanyat un Giro i va ser jersei groc del Tour dimecres, ja és més complicat perquè el seu nom sona com una salutació d’amarg record, tot i que el noi, evidentment, no en té cap culpa i, de fet, als noms anglosaxons ja estem més acostumats. Tot i que els nostres avis, en uns temps en què no existien cap dels entreteniments actuals, es distreien veient ‘westerns’ o pel·lícules de l’oest, com en deien ells. Tenien el seu actor predilecte, que era John Wayne, però sempre l’anomenaven Yon Baine, tal com sona, tot i que s’escrigués i pronunciés diferent, així que serà complicat que a partir d’ara anomenem Vingegaard com ho fan a Dinamarca i com a ell li agrada.

El meu nom és Yonas, Yonas Vingegoord

Els herois de la llegenda del Tour.

El més llegit