Primoz Roglic és gat vell. És el que deixa fer a Remco Evenepoel, que voli exhibint el seu dolç ocell de joventut. És el que necessita sentir-se superior al campió del món, perquè després de la Volta arriba el Giro, i perquè tots dos, sobre el paper, seran els que s’hauran de jugar la victòria en territori italià. Roglic només ataca al final sabent que és impossible, no estant-hi el seu compatriota Tadej Pogacar, que ningú, ni tan sols Evenepoel, pugui batre’l en un esprint a la muntanya si se sent el més fort, al contrari del que va passar dimecres a La Molina.
Podia haver sigut el dia de Marc Soler, al port del món que millor li va al corredor català. Però va tenir la desgràcia que el seu company portuguès Joâo Almeida es jugava el podi després d’observar que fallava Giulio Ciccone i que Mikel Landa, sense estar malament, tampoc tenia el dia gaire fi. Era l’ascensió a Lo Port, que abans anomenaven Mont Caro, allà on el 1991 van firmar una ascensió memorable Miguel Induráin, Pedro Delgado i Lucho Herrera.
Era el port del vent. Era el dia més important de la Volta. I va ser l’etapa que tampoc va acabar de resoldre la general, a falta de dos dies, primer Molins de Rei amb les seves carreteres plenes de trampes, i després Montjuïc, el lloc on Evenepoel pot restar-li a Roglic els 10 segons de renda que el separen, tot i que en una carrera d’una setmana com la Volta gairebé s’assemblen a minuts.
El més llest de la classe
Roglic va guanyar l’etapa i va deixar fer la feina a d’altres. Que es cremés l’equip d’Evenepoel. Que trenquessin l’ascensió els companys del ciclista belga. Ell, acompanyat del vent. Ell, menjant i bevent, tot amb el mínim esforç, si això és possible quan es roda per sobre dels 20 per hora escalant un port de corbes i carretera rugosa.
Va passar el que anunciava Evenepoel com si fos un llibre obert i el que sabien Roglic i tot el pilot. A quatre quilòmetres de la meta Evenepoel va demarrar. ¿Qui el va seguir? Doncs Roglic i un Marc Soler que semblava que pujava Lo Port sense cadena fins que va arribar el seu company portuguès. Roglic no va donar ni un relleu fins que en l’últim quilòmetre va mirar de situar-se primer per controlar i perquè no l’agafés Evenepoel per sorpresa en un últim atac, on es va ofegar per a més plaer de Roglic, que va desempatar la general a temps davant la flaquesa final d’Evenepoel.
¿El campió del món podrà contrarestar aquesta diferència? ¿Podria acabar la Volta en un empat tècnic entre dos ciclistes i que tot es resolgués per la suma de les posicions de Roglic i Evenepoel en el total de les etapes? Passaria si el ciclista belga guanya i Roglic no bonifica a Montjuïc, al marge del que passi a Molins de Rei. Però el corredor eslovè, a part de classe, té el cul endurit de tant muntar en bici.