El Tourmalet: molt defensar la Volta, però ¿qui hi posa la pasta?

Molt parlar de defensar la Volta, de si és un monument de l’esport català, una prova creada molt abans que naixés la Lliga de futbol; molt parlar, molta foto, molt soroll, però ¿qui hi posa la pasta? Ja sembla com picar ferro fred. La majoria de les carreres ciclistes organitzen una caravana publicitària que parteix abans que surtin els corredors i que serveix per animar amb els seus regals els aficionats que s’han llançat a la carretera o els veïns que surten de casa seva i ocupen els carrers amb el convenciment que el ciclisme és una festa, un acte esportiu gratuït que passa pel teu poble sense la necessitat d’haver de desplaçar-te a un estadi, a un camp o un circuit. En canvi, la Volta, zero, res de res. Això sí, amb estrelles de luxe. La foto i poca cosa més Molt defensar la Volta, fer-se la foto o celebrar que Catalunya organitza la tercera cursa per etapes ciclista més antiga, només superada, i no és poca cosa, pel Tour i el Giro. Però resulta que aquest any, per posar un exemple, hi ha hagut el cas de l’Ajuntament de Girona que no ha volgut ni pagar els 2.500 euros que se li demanaven per col·locar una pancarta i acollir un esprint especial, cosa que fa alguns anys es denominava meta volant. El cert és que a cap Govern de la Generalitat li ha vingut de gust certificar la defunció de la carrera, cap president ha volgut enviar-la al crematori i recollir-ne les cendres. Però el president de França, al marge dels seus colors polítics, sempre acudeix algun dia al Tour. Ho va fer Sarkozy, després Hollande i últimament Macron. A la Volta, ni Puigdemont, ni Torra ni Aragonès hi han aparegut mai amb els seus cotxes oficials. Si bé és cert que la Generalitat és un dels principals pulmons de la carrera, els diners arriben a comptagotes. I, ¿on són les empreses privades locals que es bolquen amb la resta de les curses ciclistes que s’organitzen per tot Europa? Aquí ningú vol posar ni un euro. Patrocinis a altres carreres Ja fa temps que el Banc de Sabadell és el responsable del gran premi –és a dir el patrocinador principal– de la Itzulia (la denominació oficial aquestes últimes temporades de la Volta al País Basc, on està previst que aquest any hi acudeixi el ‘lehendakari’) i la Volta a la Comunitat Valenciana. La Volta, sorprenentment, sempre ha quedat al marge del seu abric econòmic. A Catalunya, en canvi, només es veuen els logos de la Generalitat i algunes de les seves marques com Catalunya (en el seu vessant turístic) o Loteries de Catalunya. La resta són patrocinadors tècnics, al marge de les cerveses Moritz... i poca cosa més. Cap empresa catalana s’anima a capitalitzar la cursa. I així cada any. Ja és una batalla perduda. Impossible fer pàtria ciclista. El Tour, en canvi, empresa francesa sota la denominació d’ASO, és l’altre gran paraigua de la carrera. Aporta la televisió i un dels seus grans patrocinadors, la marca automobilística Skoda, amb el parc necessari de vehicles perquè la prova tiri endavant. Rubèn Peris és el president de la Volta, tot i que gairebé es podria dir que és l’arcàngel de la cursa. Si hagués llançat la tovallola, utilitzant una expressió esportiva, ja fa una eternitat que s’hauria escrit allò que la Volta va ser una carrera centenària que es disputava a Catalunya, terra d’empresaris, de fàbriques, acollida de multinacionals... les que han deixat a la seva sort la cursa degana de l’esport català.

El Tourmalet: molt defensar la Volta, però ¿qui hi posa la pasta?

Cap empresa o entitat bancària catalana de renom aposta per la ronda catalana tot i ser la prova esportiva més antiga que s’organitza a Catalunya.

El Banc de Sabadell, en canvi, és el principal patrocinador de carreres com la Itzulia, al País Basc, i la Volta a la Comunitat Valenciana.

El més llegit