No hi ha orgull més gran per a un pare que la seva filla estimi el mateix esport a què ell s’ha entregat. Que de petita, encara amb les rodetes, s’esforci i miri de seguir els seus passos. O que somrigui i s’aixequi quan es dona el primer cop de cap amb una bici que encara no domina. I no hi ha més horror per al pare i la mare que la nena mori practicant el seu esport, sent una de les millors promeses del ciclisme espanyol. Surts de classe, entrenes quan pots, tot i que el sol estigui baix, però mantens la il·lusió, la mateixa que tenia Juan Carlos Domínguez quan parlava de la noia i de com de feliç que se sentia perquè havia decidit emprendre els mateixos passos.
Dol en el ciclisme
Quan mor un ciclista es trenca el cor
L’Estela només tenia 18 anys i era l’única filla de Juan Carlos Domínguez, que havia guanyat totes les petites voltes per etapes espanyoles i fins i tot havia vestit la maglia rosa al Giro del 2002.
Un camió la va matar dijous a la tarda als afores de Salamanca, on estudiava. Pel que sembla, el sol va enlluernar el conductor i no va veure la corredora que anava a debutar en professionals.
El més llegit
- El PSC voreja la victòria i Puigdemont reforça l’avantatge sobre Aragonès
- Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"
- Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos
- Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"
- ¿I ara què, Joan?