Quan ja no resulta impossible ser mare i una estrella del ciclisme

Tot va ser molt rocambolesc. Elinor Barker (Cardiff, Gal·les, 1994) va participar en els Jocs de Tòquio i va lluitar per les medalles al velòdrom olímpic amb l’equip britànic. «No m’arribava el període i pensava que era conseqüència de la covid», va relatar la ciclista a la BBC. Ho va explicar al metge i al psicòleg de la selecció. Com que les mesures imposades, a conseqüència de la pandèmia, eren molt estrictes, no se li va permetre fer-se una prova d’embaràs oficial, així que n’hi van preparar una de clandestina. «El metge va aprofitar per preparar una habitació privada. Mentre els meus companys sopaven jo em vaig dirigir a aquella habitació, em vaig fer la prova i, efectivament, estava embarassada». A Tòquio va guanyar la medalla de plata de persecució, sumada a l’or que tenia de Rio i als altres cinc metalls daurats de Mundials i vuit Europeus entre proves de pista de persecució i velocitat. És una de les estrelles britàniques del velòdrom... Però també de les carreteres i un símbol internacional a l’hora de compaginar esport i maternitat. En canvi, en altres condicions, en altres anys, quan les ciclistes guanyaven 100 euros al mes per competir en els millors equips –a principis d’aquest segle, o sigui que no fa tant–, el seu món es podia esfondrar. Després dels Jocs estava a punt de firmar un contracte amb el conjunt noruec de l’Uno-X... embarassada. Ho va comentar abans de comprometre-s’hi. La resposta no hauria pogut ser millor: que ho certifiqués i que, quan naixés el seu fill, després de la lògica recuperació, comencés a entrenar. El part es va produir al març i a l’estiu va començar a competir, gairebé sempre en companyia del seu fill. «Quan tornava a l’avió cap a Londres des de Tòquio estava supercontenta, com si tingués 15 anys, i només esperava arribar a l’aeroport per donar la notícia de l’embaràs als meus pares, que no en sabien res», va afegir Barker a la premsa britànica. Ella, per complicar-ho encara més, patia síndrome d’endometriosi, un problema a l’úter que dificulta al màxim poder quedar-se embarassada. La galesa Elinor Barker, campeona olímpica y 5🌈 , poniéndose a punto para su vuelta a la competición tras dar a luz a su pequeño Nico. pic.twitter.com/RnR3XBp6vT — elsterrato (@elsterrato) 22 de abril de 2022 La seva parella és Casper Folsach, un dels tècnics de l’Uno-X en l’estructura masculina de l’equip. És el responsable d’aerodinàmica i ara està concentrat amb la resta de l’equip noruec a Alacant, mentre que les dones realitzen el camp d’entrenament a Mallorca. Llavors, «¿què fem amb el nadó?». La qüestió formulada a l’equip va trobar de seguida una resposta dels responsables de l’Uno-X. «Ens van dir que no hi havia problema i que ells es feien càrrec dels vols, allotjament i manutenció de la cuidadora. Lògicament, nosaltres li paguem el salari. És una amiga seva», explica Casper a aquest diari des d’Alacant. La cuidadora es fa càrrec del nen mentre ella entrena, rep les sessions de fisioteràpia, assisteix a les reunions d’equip de pretemporada i esmorza i sopa amb les companyes. Des del 2020, la Unió Ciclista Internacional (UCI) obliga els equips World Tour femenins (la màxima categoria; la resta, per desgràcia, queden a la intempèrie) a complir una sèrie de requisits en cas d’embaràs. Les ciclistes han de rebre el 100% del sou els tres primers mesos després del part i el 50% els cinc següents. Els equips poden contractar, mentrestant, una corredora del planter com a substitució. View this post on Instagram A post shared by Elinor Barker (@elinorbarker) Barker ha competit portant el seu fill sempre que el seu marit no se n’ha pogut fer càrrec per qüestions professionals. «Quan comenci la temporada de clàssiques (al març) ella se n’anirà a viure a Bèlgica i també l’acompanyarà la cuidadora», afegeix Casper Folsach des d’Alacant. Serà en unes condicions similars a les que té ara a Mallorca. Competir, viatjar i estar moltes setmanes fora de casa, sempre que hi hagi la complicitat dels equips, comença a ser un signe de normalitat, sobretot per a una esportista que, com Barker, té el velòdrom olímpic de Saint-Quentin en l’horitzó per ser una de les estrelles ciclistes als Jocs de París 2024.

Quan ja no resulta impossible ser mare i una estrella del ciclisme

L’equip noruec facilita a la gal·lesa Elinor Barker les cures del seu nadó mentre ella competeix i entrena.

La corredora, campiona olímpica a Rio-2016, va guanyar la medalla de plata al velòdrom dels Jocs de Tòquio mentre estava embarassada de poques setmanes.

El més llegit