L’anàlisi del recorregut del Tour 2023

Si hi ha un Tour que es pot considerar diferent és el que s’ha presentat aquest dijous a París. Potser està desproporcionat: el que té més muntanya i el que reuneix menys quilòmetres de contrarellotge. Mai, almenys en els temps contemporanis, s’havien pujat tants cims i a totes les serralades del denominat Hexàgon francès i mai, tampoc, s’havia programat una etapa d’increïble duresa el sisè dia de competició. Analitzem el recorregut en els seus aspectes més significatius. Històrica sortida del País Basc La Gran Vía de la capital biscaïna acollirà, l’1 de juliol, la primera arribada del Tour 2023, i serà la segona vegada que la prova parteix del País Basc, després d’haver-ho fet de Sant Sebastià el 1992, en una històrica i inoblidable contrarellotge que va guanyar, sí, Miguel Indurain. Les tres capitals basques seran protagonistes de la carrera, ja que la segona etapa partirà de Vitòria per arribar a Donostia. I, compte, perquè no serà una jornada per a velocistes, ja que abans d’acabar al costat de la platja de la Concha els corredors afrontaran tota la duresa de Jaizkibel, potser la muntanya més ciclista en terres guipuscoanes. Cinc serralades i 30 ports El Pirineu ja arriba a la sisena etapa. Entre el Marie Blanque i l’endemà l’Aspin i ni més ni menys que el Tourmalet, la carrera pot quedar ja molt definida quan encara no s’haurà complert una setmana de competició. Mai abans s’havia apostat tan aviat pels ‘monuments’ pirinencs. El risc és que molts favorits quedin eliminats a les primeres de canvi, tot i que, ni de bon tros, acabarà allà la duresa muntanyosa. Mai, almenys en els temps contemporanis, el Tour havia passat per 30 ports entre segona, primera i categoria especial. I mai, tampoc, la prova havia estat tant temps als Alps, amb un total de sis dies i 13 cims. Només 22 quilòmetres de contrarellotge És fàcil imaginar, quan es presentin els recorreguts de la majoria de voltes d’una setmana, que no ho tindran difícil per superar el Tour en nombre de quilòmetres de contrarellotge. Gairebé resulta irrisori que la gran cita ciclista anual només disposi de 22 quilòmetres en una modalitat anomenada contrarellotge que sembla condemnada a mort. És molt desproporcionat si es té en compte la brutalitat de temps que els corredors es passaran escalant muntanyes. I, per si no fos prou, la ‘crono’ que figura en el guió de la carrera és més aviat una cronoescalada, als Alps, amb una pujada a la cota de Domancy, de les que treuen el singlot als ciclistes i on Bernard Hinault va rebentar el 1980 el Mundial de ciclisme. El 2015, només hi va haver 13 quilòmetres de contrarellotge individual, però, en canvi, se’n va programar una per equips de 22. El retrobament amb la història Tal com ja va avançar aquest diari, el Puy-de-Dôme, la perla del Massís Central, el volcà de França, torna a la carrera després de 35 anys d’absència, entre obres i problemes ecològics i burocràtics. Ho fa en homenatge a Raymond Poulidor, en record a Jacques Anquetil, amb la sempre llegenda present d’Eddy Merckx, en una edició en la qual també s’homenatjaran Luis Ocaña i Laurent Fignon. Com a anècdota, l’última etapa partirà del Velòdrom Nacional de França i serà curiós veure com supera un pilot d’almenys 140 ciclistes (si es considera la mitjana d’abandonaments habitual) el trànsit per una pista ovalada. 2,3 milions en premis El pròxim Tour atorgarà 2,3 milions d’euros de premis als ciclistes, dels quals 500.000 correspondran al ciclista que arribi de groc a París per reemplaçar Jonas Vingegaard, sempre que el ciclista danès no es proposi guanyar la carrera per segon any consecutiu. Mereix especial consideració el nombre de bonificacions que s’atorgaran: en cada etapa, excepte la contrarellotge, hi haurà 10, 6 i 4 segons extres per als tres primers, però també es recompensarà, com passa últimament, el trànsit pels ports de muntanya amb 8, 5 i 2 segons per als que hi passin primer. Figures i absències És ben aviat per definir els participants de la pròxima ronda francesa, però pràcticament està assegurat el duel entre Vingegaard i Tadej Pogacar si tots dos tornen a arribar en forma. Les opcions espanyoles tornaran a passar per la figura d’Enric Mas, potenciat després de la segona plaça en la Vuelta i pel sensacional final de campanya. Queda per veure si Egan Bernal, guanyador el 2019, s’ha recuperat del tremend accident que va patir al febrer i de la decisió final que prengui el campió del món i guanyador de la Vuelta, Remco Evenepoel, que en principi sembla decidit a sacrificar el Tour en benefici del Giro. La pròxima ronda francesa podria suposar el debut del ciclista granadí i campió d’Espanya Carlos Rodríguez. L’altra perla espanyola, Juan Ayuso, s’hauria de reservar per a la Vuelta, ja que el seu equip, l’UAE, anirà a totes amb Pogacar.

L’anàlisi del recorregut del Tour 2023

La carrera aposta pel perfil més muntanyós dels últims anys i amb menys nombre de quilòmetres en qualsevol modalitat de contrarellotge.

La prova comença l’1 de juliol a Bilbao i finalitza el 23 de juliol, com és habitual, als Camps Elisis de París.

El més llegit