El Tourmalet: l’etapa que va canviar la història del ciclisme

L’11 de maig de 1985 no va ser una data qualsevol en la història del ciclisme, perquè aquell dia va marcar un canvi, com quan hi ha eleccions i guanya un partit que genera una nova manera de veure la societat i crea il·lusió. La il·lusió es va dir ciclisme, es va confirmar en la figura de Pedro Delgado i va marcar un abans i un després en la història d’aquest esport a Espanya. Aquest esport va passar gairebé de l’anonimat creat des de la retirada de Luis Ocaña a convertir-se en un esdeveniment de masses, l’inici d’una època que es va convertir en un temps d’or quan Miguel Induráin va començar a guanyar Tours amb la mateixa facilitat com s’arriba a un bosc a la tardor i es comença a veure bolets que brollen de l’herba com si haguessin caigut del cel. L’11 de maig de 1995 la Vuelta va arribar a les destil·leries Dyc de Palazuelos de Eresma, als afores de Segòvia, i aquell dia Delgado, Perico per a tothom, es va escapar en companyia de Pepe Recio, un ciclista català fort com un roure que corria a les files del Kelme. Aquell dia, com aquest dissabte, la ronda espanyola ha recorregut la serra de Guadarrama, entre Madrid i Segòvia, per donar-li la volta a la carrera i desbancar Robert Millar, avui Philippa York, periodista britànica que fa uns anys que cobreix el Tour sense renunciar a explicar com era la seva vida quan era home i era considerat com un dels millors escaladors de les últimes dècades del segle passat. Els records Res millor que trucar a Pedro Delgado a través del mans lliures del cotxe. Es parla per aquest sistema mentre es condueix a destinacions diferents. Ell pronunciarà una conferència. «Pedro. Així en fred, ¿quin és el primer record que et ve d’aquella etapa?». «Doncs el primer, com si fos un flaix que em ve a la memòria, és la velocitat que va agafar la meva bici baixant per Navacerrada. Ara penso el que podia haver passat si se m’hagués acostat un cotxe». Però aquell dia la moneda va caure del seu costat, la sort estava de cara per començar a convertir-se en un mite, en la victòria d’etapa de Recio, mentre anava comptant el temps que li treia a Millar per confirmar-se com el vencedor de la Vuelta de 1985. Fa uns anys, Perico va reunir un grup d’amics. Van quedar al cim de Navacerrada i van tornar a fer, en bici, el descens cap a Palazuelos. La festa va acabar amb Delgado tallant amb els plats els garrins que van servir per reposar forces després d’un descens brutal. Això sí, utilitzant els frens i lluny de la velocitat a la qual va arribar Perico fa 37 anys per començar a entrar en la millor història del ciclisme. Els següents èxits Després van arribar la seva victòria a París, una altra Vuelta, els cinc Tours d’Induráin, el de Pereiro, els de Contador i el de Sastre, i el naixement com a corredor d’Alejandro Valverde, el ciclista espanyol que més victòries ha aconseguit, sense oblidar Óscar Freire i els seus tres títols mundials. Fins aleshores, el Tour es retransmetia parcialment, el Giro es veia en resums i no es televisiva cap altra carrera. Va començar la febre pel ciclisme. Es van interrompre sessions en el Congrés dels Diputats si coincidien amb el Tour. I tot gràcies a Perico i a la seva gesta en la Vuelta. Si aquell dia no hagués aconseguit el liderat en la Vuelta per les carreteres per les quals aquest dissabte roda la carrera, tot hauria sigut diferent. Delgado va posar els fonaments a un esport que espera vibrar amb Enric Mas i que espera amb els braços oberts la plena maduresa de Juan Ayuso i Carlos Rodríguez.

El Tourmalet: l’etapa que va canviar la història del ciclisme

Pedro Delgado va guanyar fa 37 anys la Vuelta en les mateixes carreteres per les quals aquest dissabte circula la prova en una etapa memorable que va marcar un abans i un després en aquest esport.

El més llegit