El Tourmalet: Jaén, província de Flandes

Bèlgica sempre expressa un carinyo especial cap als ciclistes. Són esportistes, en molts casos, més admirats que els futbolistes i herois d’un poble... són els fills que tots els pares voldrien tenir. I fins i tot en molts casos serveixen com a vincle d’unió entre dues comunitats, la flamenca i la valona, irreconciliables, en moltíssims altres aspectes de la vida quotidiana. Difícilment es pot trobar un való que protesti per l’accent flamenc d’Eddy Merckx o que renunciï a admirar l’esportista més gran de la història de Bèlgica. I amb Remco Evenepoel passa el mateix i fins i tot se li perdona que quan en una conferència de premsa se li pregunta en francès, i la qüestió arriba a través d’un enviat especial d’un diari való, ell respongui en anglès. Que parli la llengua que vulgui, però que guanyi la Vuelta i que no torni a fer patir el poble belga despenjant-se en la pujada a La Pandera. Les autocaravanes Jaén amb els seus oliverars, més secs que altres vegades, sense que els insectes facin nota de presència morint al parabrisa del cotxe, tot i que les mosques es posin pesadetes mentre s’escriu la crònica de l’etapa, es va transformar dissabte en una espècie de província de Flandes, perquè allà hi eren les autocaravanes, les mateixes que viatgen per la ruta del Tour amb les banderes del Lleó de Flandes, símbol dels moviments nacionalistes flamencs. Eren autocaravanes aparcades a la carretera que porta al cim de Los Villares i on els aficionats belgues van sentir preocupació quan van veure aparèixer el pilot de les figures amb un neerlandès anomenat Robert Gesink tirant com un boig per aïllar Evenepoel. De fet, ja van veure per allà molt pocs uniformes blancs i blaus, els que representen els corredors del Quick Step, equip belga, per descomptat, i en el qual corre el líder de la Vuelta. En el Tour és habitual veure’ls. Tant és que sigui al costat de la frontera belga, als territoris de les llambordes de l’‘infern del nord’, o aparcats a la ruta del Pirineu. Hi ha belgues que fan coincidir les vacances amb la ronda francesa. Preparen el viatge tot l’any i aparquen les caravanes a la carretera, perquè quan passa el Tour es fa els ulls grossos i no s’obliga a pernoctar als càmpings, amb alguna comoditat afegida, però amb l’obligat cobrament del peatge. Tertúlies ciclistes A França s’hi reuneixen belgues que no es coneixen, que fan amistat mentre parlen de ciclisme a xarrups de cervesa i sempre recorden el que els van explicar els pares i els avis. Que hi va haver un ciclista tan enorme que era capaç de guanyar totes les carreres, fossin d’un dia, d’una setmana o de tres. Ho feia des del febrer fins a l’octubre. El van anomenar ‘El Caníbal’, cinc Tours, cinc Giros i una Vuelta, entre infinitat de victòries, en el palmarès d’Eddy Merckx. Tots els ciclistes belgues han crescut sota aquesta influència, tot i que quan van néixer Merckx ja s’havia retirat, d’això fa 45 anys, i sempre els aficionats, siguin valons o flamencs, han mirat de buscar-li un substitut, tot i que difícilment hi haurà cap altre Merckx, com tampoc un nou Miguel Induráin. L’enuig d’Evenepoel Així s’ha fet ciclista Evenepoel, que li fastigueja, i molt, que li preguntin, el comparin o fins i tot l’anomenin ‘El petit caníbal’, entre altres coses perquè Merckx no li ha professat mai una especial devoció. I així van arribar dissabte a la ruta de la Vuelta els primers belgues amb els seus ‘lleons’ flamencs per mostrar-li carinyo a Evenepoel i per convertir Jaén en una província de Flandes. Vaja, que se n’han sortit molt bé a Andalusia.

El Tourmalet: Jaén, província de Flandes

Han arribat a la ruta de la Vuelta els primers aficionats belgues, amb les seves autocaravanes i les banderes amb el lleó flamenc per animar Remco Evenepoel.

El més llegit