«Marc Soler, de gran vull ser com tu». El nen sosté la pancarta a tot just 100 metres de l’arribada de la contrarellotge de la Vuelta a Alacant. L’acompanya la seva mare i es passa hores esperant l’aparició del seu ídol a la meta. Amb la gorreta es protegeix del sol justicier que cau sobre la ciutat valenciana, una sensació d’humitat fa encara més complicada l’espera. Però val la pena. Mereix el sacrifici perquè el nano està disfrutant, perquè mou els ulls amb aquesta il·lusió que qualsevol nen té pel seu ídol i pel seu esport. I en el ciclisme, ara més que mai, aquest esperit és molt viu.