El Tourmalet: la història de la ‘salsitxa’ de la Vuelta

Hi va haver un temps en què només una ‘salsitxa’ circulava com a representant de la caravana publicitària de la Vuelta. Distava anys llum de la rua que cada juliol presenta el Tour, amb més de 400 cotxes, que gairebé es converteix en un circ ambulant que fa les delícies de grans i petits. Per les carreteres de la Vuelta, en l’última dècada del segle passat, circulava un «cotxe salsitxa», fidel representant de l’única marca que apostava per la carrera en termes publicitaris. Avançar la «salsitxa ambulant» era fins i tot una referència. «¿Per on vas?». «Per Guijuelo, província de Salamanca. Acabo d’avançar la ‘salsitxa’». Tampoc ens enganyem, el pas per Guijuelo s’aprofitava per reposar forces amb alguna cosa més que una salsitxa. Hi havia gairebé més hostesses que corredors Hi va haver un dia en què es va espatllar el «cotxe salsitxa» i va ser el xafardeig d’aquella etapa. No es parlava de res més. «¿Has vist la ‘salsitxa’ pujada en una grua?». Mai se sabrà el temps que va trigar la reparació ni el que va costar, però el cert és que més tard es va buscar la «salsitxa» i no va tornar a aparèixer per la ruta de la Vuelta. Ens vam quedar sense caravana publicitària. Era l’època en què hi havia gairebé més hostesses que corredors. Mai se sabrà què feien tantes noies passejant per les entranyes de la Vuelta. Caravana, el que es diu caravana, no n’hi havia, en la carrera, però sí hostesses per tot arreu. Ara els temps han canviat. Ha tornat la caravana publicitària, que, tot i que no s’assembla a la del Tour, almenys pot presumir que passa pels pobles pels quals més tard transitarà el pilot de corredors. I els que treballen en termes publicitaris, molts nois i noies estudiants que aprofiten la carrera per guanyar uns diners extra en una època en què els centres educatius encara estan tancats, són contractats indiferentment del gènere i sense exigir-los una roba específica del melic cap a baix. El lloc d’afaitada Mai em canso d’explicar una escena que es produïa cada matí a la zona restringida de la carrera, cap a mitjans dels anys 90 del segle passat. Una coneguda marca de productes d’afaitat tenia un set a la sortida. Dues noies afaitaven els visitants vip de la prova fins que un corredor estranger va tenir la brillant idea de demanar a una de les dones si li rasuraria les cames. I alguns participants forans gairebé tenien més interès a fer cua davant el lloc de les fulles que no pas a disputar l’etapa. L’organització va haver d’intervenir en l’assumpte perquè la imatge dels corredors amb les cames plenes d’espuma d’afaitar i el culot arremangat fins a l’entrecuix no era gaire saludable, que diguem. Aquestes coses ja no es veuen. Han passat a la història. L’entrada del Tour com a propietària de la prova va impedir els pecats del passat i va dotar la carrera d’una dosi estructural similar a la de la ronda francesa. Aquí tot és una mica més petit, perquè el Tour és una bogeria en tots els sentits, però la «salsitxa» ja ha passat a ser una anècdota del passat que s’explica entre rialles i fins i tot algun vehicle de la caravana publicitària aquests anys ha repetit viatge després de passar-se el juliol passejant per carreteres franceses.

El Tourmalet: la història de la ‘salsitxa’ de la Vuelta

Hi va haver un temps en què únicament un vehicle formava part de la caravana publicitària de la carrera, fins que un dia va patir una avaria i va acabar arrossegat per una grua.

El més llegit