La contracrònica de la Vuelta: el quart al cim... Ayuso

La boira al Pico Jano era espessa. No s’hi veia gota. Gairebé costava divisar els límits de la carretera. Juan Ayuso només se sentia a si mateix, ni sabia on eren els dos corredors que el precedien (Remco Evenepoel i Enric Mas) ni el temps que treia als qui anaven per darrere seu, amb Primoz Roglic al capdavant del grup de perseguidors. Era com córrer a cegues, però amb els ulls tan oberts, amb les finestres deixant entrar un aire fresc al ciclisme espanyol, amb la felicitat com a companyia, que de sobte Ayuso s’ha presentat als 19 anys, només 19 anys, com el noi que ha vingut per quedar-se i per demostrar que el relleu existeix i que ve a menjar-se el món. Quart de l’etapa i cinquè de la general amb Carlos Rodríguez una miqueta, només una mica darrere seu, per situar-se a la vuitena plaça de la general d’una Vuelta en què debuta la parella, un alacantí i un granadí. 🤯¿¿Y quién viene por ahí?? #VueltaRTVE25A #LaVuelta22 💥Cuando todos esperaban a Roglic por detrás de Evenepoel y Mas aparece un Juan Ayuso desencadenado 🔝Recordemos: tiene 19 AÑOS y es su primera gran vuelta 📺Ven a vivir el desenlace: https://t.co/5H52h8TtQ9 pic.twitter.com/lKdJ0uJmKc — Teledeporte (@teledeporte) 25 de agosto de 2022 Ayuso ho va passar bastant malament amb el canvi de país. No es va sentir a gust en les dues etapes disputades al País Basc, sobre tot el primer dia per terres alabeses. Allà es va haver d’acollir al sofriment, a la concentració i a no deixar-se anar perquè l’esperava el Pico Jano, amb la seva boira, amb l’estiu desaparegut en combat i amb la seva bici al capdavant per dir-se a si mateix que com aquell qui res havia de ser-hi per saltar al grup de Roglic i per llançar-se a la captura d’Evenepoel i Mas, que no s’hi veia per culpa de l’espessa boira que regnava a Cantàbria. «No veia res, però pujava amb bones sensacions. Sabia que estava en terreny de ningú, però vaig decidir ascendir al meu ritme. Ara només espero seguir així, però estic aprenent, tot i que sé que aprendre i treure un bon resultat van agafats del bracet», va confessar Ayuso a la meta, envoltat de periodistes per constatar que comença a ser el desitjat d’aquesta carrera. Si els belgues tenen Evenepoel, la premsa local somia en Ayuso, bo a la muntanya i que a més acostuma a mantenir un bon comportament quan arriba una contrarellotge com la que l’espera dimarts a Alacant. Un equip molt perillós Tanmateix, abans s’haurà d’enfrontar a l’examen d’Astúries, més duresa acumulada en dos dies seguits que poden tornar a canviar el rumb de la carrera. Però de moment ja ningú pot prendre totes aquestes emocions a un Ayuso que s’ha penjat els galons de l’Emirates amb el seu cap de files, João Almeida, de moment per darrere seu a la general. «Es tracta de ser regular. Però jo no sé si aquí a la Vuelta arribarà el dia x en què explotaré». L’Emirates compta ara amb dues cartes i amb la principal ajuda de Marc Soler. Són un equip molt perillós.

La contracrònica de la Vuelta: el quart al cim... Ayuso

Els nois ja són aquí i per disputar la general. El jove corredor d’UEA és el cinquè de la general i Carlos Rodríguez ja ocupa la vuitena plaça.

El més llegit