El Tourmalet: els nois de la Vuelta

Els nois de la Vuelta ja no van en bici, però són una part de la història viva del ciclisme dels últims anys. Expliquen les seves històries, recorden velles èpoques, quan ells vestien de curt, quan es llançaven a tomba oberta, per riure’s de l’expressió, i fins quan de tant en tant aixecaven les mans a la meta per reconfortar-se amb un triomf d’etapa. Veure’ls és com mirar enrere, com ser protagonista d’una pel·lícula en què apareixen ells com a actors. Estem a finals del segle passat, tenen més cabells, cap cabell blanc i fins i tot algun quilo menys. Vesteixen els uniformes del passat, del Banesto, de l’ONCE, del Clas, del Kelme, dels vells cromos del ciclisme, de quan les imatges de televisió no arribaven en HD ni hi havia un helicòpter convertit en espia que agafa tot el que el realitzador vol veure, menys quan canvia de ple en el just instant que el corredor desitja utilitzar un lavabo imaginari entre la carretera i la natura. Assessors esportius Els denominen ‘assessors esportius’ i treballen en la Vuelta. Són exciclistes espanyols, antics participants de la carrera, que compten també amb algun triomf en el Tour i en el Giro. Per a alguns són tres setmanes i mitja de vacances que demanen a la seva feina habitual i per a d’altres, un any d’espera per reviure emocions passades i trobar-se amb els vells col·legues, moltes vegades rivals. Porten convidats als cotxes o van amb moto ordenant el trànsit de la carrera, ajuden alguns mitjans informatius i fins i tot formen part de la direcció de la carrera ideant el recorregut i mirant de descobrir a l’hivern objectius gairebé sempre en forma d’ascens per a futures edicions de la cursa. Veure’ls és com estar assegut a la tribuna d’un estadi de futbol i, de sobte, mentre els nanos de l’actualitat li donen a la pilota i miren de desestabilitzar el partit marcant un gol, trobar-se envoltat als seients veïns dels vells astres del club preferit, ells asseguts mentre comenten la jugada o animen els que són els seus successors, les estrelles que han agafat el seu relleu. Compten els dies que falten perquè comenci la Vuelta i quan l’11 de setembre s’acomiadin a Madrid ja començaran a parlar de veure’s a Barcelona, a finals d’agost de l’any que ve per posar-se una altra vegada al volant d’un cotxe de l’organització o darrere les tanques de la meta. Els escollits És un festival de noms, tot i que no tots treballen per a la Vuelta. Al capdavant d’aquest pilot de velles figures, hi ha Pedro Delgado amb el micròfon de televisió, i també Óscar Pereiro, com a ambaixador de la carrera mentre presta la seva veu a la ràdio. I després apareixen corredors que han guanyat etapes del Tour, com Roberto Laiseka, que condueix el cotxe del director de la prova, Javier Guillén i fins i tot Juan Carlos Domínguez, que sembla que va ser ahir quan es va vestir amb la ‘maglia rosa’ del Giro. Potser, Miguel Ángel Iglesias, l’etern ciclista de Valls, sigui dels més veterans i el que més Vueltas porta a l’esquena. Hi destaca també Santi Blanco, de qui va dir José Miguel Echavarri, quan era el director de Miguel Indurain, que el Tour de 2000 seria blanc quan va ser de Lance Armstrong abans de figurar com una taca en la cursa sense guanyador oficial. I tants d’altres que van ser gregaris pujant ampolletes, que van participar en escapades i fins i tot hi va haver un dia en què han pujat el podi del Tour, com Fernando Escartín, avui responsable del disseny de les etapes. I entre ells, una dona, encara poques en un món massa d’homes, Dori Ruano, un mite del ciclisme femení. És la Vuelta i ells són els nois, que es fan eterns, llegenda pura i essència de la carrera.

El Tourmalet: els nois de la Vuelta

Un exèrcit de glòries del ciclisme espanyol acompanya cada dia la carrera per recordar vells temps quan ells eren els herois de la prova.

El més llegit