El Tourmalet: a París es tornaran bojos

Algú totalment aliè a la Vuelta es deu preguntar: «¿Què fa aquest home parlant ara de París?». En efecte, el Tour ja és història, inclòs el femení, que va ser un veritable èxit. Però París té una gran relació aquest any amb la ronda espanyola, no només pel fet que la propietat de l’empresa que gestiona la carrera tingui la seu a la capital francesa. Diumenge a la nit, aquells parisencs que tornin a casa i estiguin encallats, com sol ser habitual, per la perifèria de la ciutat, potser comencen a mirar la data que marquen els seus rellotges i mòbils. «Ja no som al juliol», diran. «¿I què fan tants cotxes, ciclistes, autocars i furgonetes, els mateixos, perquè són els mateixos, que hi havia al Tour?». A més, per a aquells que no ho sàpiguen, la Vuelta utilitza els Skoda que es van moure per la Grande Boucle, totsmatriculats a França, i que es van recollir a principis de la setmana passada precisament a la capital francesa. Serà com mirar enrere, reviure per uns instants el combat entre Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar, contemplar els Alps i el Pirineu i fins a les llambordes, l’‘Infern del nord’, allà on va caure Primoz Roglic, ara el principal favorit per guanyar aquesta carrera. La fugida dels Països Baixos Diumenge, quan s’acabi l’etapa, es produirà la gran fugida dels Països Baixos. Els ciclistes, part de l’organització i uns quants acreditats tindran la sort de dormir a prop d’Amsterdam per agafar un avió dilluns al matí i volar cap a Vitòria. Però cal portar tot el parc automobilístic cap al País Basc i no queda cap altra que travessar les autopistes franceses, tan transitades al juliol –alguna cosa es guanyarà–, quan bona part del poble francès està de vacances. I entre Breda, on acaba la tercera etapa de la Vuelta, i Vitòria, on dimarts s’estrena el recorregut peninsular, hi ha París, la ciutat que la majoria dels viatgers han escollit per dormir. No ho fan per visitar la ciutat, ni per passejar-se pels carrers parisencs, ni per conduir el cotxe pels Camps Elisis. En algun lloc calia descansar pel camí, perquè anar directament a la capital basca era una salvatjada. Per això, París, tot i que siguin els hotels de la perifèria, bé val una Vuelta sota el risc que algun habitant de la ciutat pensi si s’ha tornat boig. Els radars dels perifèrics Per París passarà la Vuelta, igual que passarà per Tours i, sobretot, per un altre perifèric terrible pel que fa a embussos, el de Bordeus, que competeix amb els de Tolosa i Lió per desesperar l’automobilista i posar-se a l’altura del de la capital. A més, amb uns terribles protagonistes si es té la sort de trobar la ruta una mica fluida: són els radars que fotografien a la mínima badada. Moltes vegades s’ha d’anar a 70 per hora i només si se sobrepassa una miqueta aquesta velocitat, no per córrer, sinó per una petita distracció, arriba la multa. Efectuar el pagament no és difícil, perquè el Govern francès disposa d’una magnífica ‘app’ que es pot descarregar amb moltíssima facilitat i en pocs segons. Només cal posar el codi de la infracció, que sempre arriba, que ningú es pensi el contrari, i facilitar la targeta de crèdit. Aquesta petita contrarietat al perifèric de Bordeus se soluciona aportant 50 euros a les arques franceses. És llavors quan algú crida per dins allò de ‘¡Vive le Tour!’, que tant de bo no es tradueixi dilluns en un ‘¡Visca la Vuelta!’.

El Tourmalet: a París es tornaran bojos

Tot el parc automobilístic de la Vuelta, inclosos els vehicles dels equips, es trasllada aquest diumenge des de Breda fins a Vitòria per dormir als voltants de la capital francesa.

El més llegit