¡Ai! ens ha caigut Alejandro Valverde i això no forma part del guió escrit per al seu homenatge. L’etapa, tot i que sembli el contrari, que no es veu més enllà de l’esprint final, va ser un combat de nervis perquè quan hi ha tant públic sempre hi pot haver un espectador que es despisti, que s’acosti més del compte al pilot amb la mania de fer fotos i munti un sidral. Valverde ha anat per terra, xapa i pintura, com diuen ells, sense rascades, però l’evidència que no ha sigut només un dia per escalfar cames; més quan s’ha rodat a 45,7 per hora.