El Tourmalet: el somni de Mavi García, el d’unes quantes elegides

Quan se circula en bici pels Camps Elisis de París tot es complica molt més del que sembla veure’s per la tele. Hi ha llambordes i de Concorde a Arc del Triomf fa pujada, que gairebé es converteix en un port si la petita costa es fa 11 vegades. Però de la plaça de la Concorde a Arc del Triomf, i viceversa, per una avinguda plena de tanques, publicitat i els primers espectadors que s’acosten a la gran festa del Tour, circulen unes dones que ajupides, amb cascos i a plena velocitat, no poden transmetre el que senten els seus cors: lluitar per la victòria d’una ronda francesa. I entre aquestes noies hi ha una mallorquina, de la zona plana de l’illa, que es va dedicar tard a aquest noble esport però que és de les poques, les poquíssimes, cridada a complir més que un somni: ser la primera ciclista espanyola que guanya el Tour per seguir els passos de Bahamontes, Ocaña, Delgado, Induráin, Pereiro, Sastre i Contador. Es diu Mavi García i és una de les millors corredores del món. Ser dona i ciclista a Espanya Arriba a la plaça de la Concorde, cansada però contenta, una mica esgotada però no prou perquè ella és una fondista, la dona que en els seus inicis mai va pensar dedicar-se al ciclisme professional i molt menys creure que podia guanyar diners amb els pedals, perquè ser dona i alhora ciclista a Espanya no és tasca fàcil, sobretot a l’hora de consultar el compte bancari a final de mes i comprovar que hi ha hagut un ingrés, i si s’ha produït, que sigui prou interessant com per aconseguir fins i tot uns estalvis. Fa calor a París, una ciutat que està més acostumada al fred que a temperatures que la setmana passada van sobrepassar els 40 graus. Trobar un restaurant i fins i tot un hotel amb aire condicionat, tan senzill en altres grans ciutats, resulta una mica complicat i, evidentment, no és gens recomanat circular en bici, a ple sol, a les tres de la tarda pels Camps Elisis, per molt que l’altaveu i els aplaudiments animin el pedaleig. Les armilles de gel Les dones ciclistes que corren el Tour es refresquen amb armilles de gel mentre recuperen els músculs de les cames, protegides pels tendals dels seus autocars o caravanes, aparcats a la plaça de la Concorde. Mavi García apareix somrient amb un mallot on a part de la publicitat de la UAE es divisa la bandera espanyola que la identifica com l’actual campiona del seu país, també de contrarellotge, títols que va aconseguir a la seva illa fa poc més d’un mes. «En això estem», respon quan se li pregunta si aspira al mallot groc. Va ser tercera al Giro. Així que malgrat que estigui molt forta Annemiek van Vleuten, que corre en un Movistar que sorprenentment un dia la va deixar marxar, malgrat ser la millor corredora espanyola, ella aspira a tot. Així que durant aquesta setmana no vindria malament mantenir la il·lusió pel Tour i estar pendent d’aquesta mallorquina de Marratxi, de 38 anys, i que abans de ser professional de la bici es dedicava a córrer duatlons, sobretot perquè com que era la millor podia viure dels premis. I una última curiositat. Mavi García comparteix patrocinador amb Tadej Pogacar, mateix equip, idèntica bici i amb la fe de pensar que té un Tour a les cames.

El Tourmalet: el somni de Mavi García, el d’unes quantes elegides

La ciclista mallorquina comparteix patrocinador amb Pogacar i és una de les aspirants al mallot groc en el Tour Femmes que es disputa aquesta setmana.

El més llegit