El Tourmalet: no són pedrotes, són gegants

¡No són pedrotes, són gegants! Si m’ho permeten, els donaré un consell, els agradi o no el ciclisme i encara que ni tan sols sàpiguen muntar en bicicleta. Si aquest estiu pensen anar amb cotxe al nord de França (per una vegada la gasolina no és gaire més cara) o acostar-se a la costa de Bèlgica a menjar unes ‘moules-frites’ passin i visitin algun dels trams de llambordes que hi ha a prop de la ciutat de Lilla. Val la pena, i pensin que per allà hi pedalen uns nanos, que no són sonats, però que es guanyen la vida fent-ho. Aquest dimecres l’espectacle del Tour entrarà en una espècie de circ format per sectors de llambordes, ni més ni menys que 11, on increïblement, i veient-los sobre el terreny, el primer que al profà li passa pel cap és la pregunta: «¿Però és possible pedalar sobre terreny tan i tan aspre?». Doncs sí. A aquest periodista una vegada, no fa gaires anys, se li va acudir creuar en bici el Carrefour de l’Arbre, potser el més famós dels sectors que s’inclouen en la París-Roubaix, que no es travessa ara en el Tour, tot i que hi passa a prop. ¿Sensacions? No només rebota la bici d’una manera tan exagerada que sembla que s’hagi de trencar, sinó que un de seguida pensa si perdrà pel camí un ronyó, o les tripes se li mouran de lloc o si el cervell li sortirà per una orella. D’aquell dia, en companyia de l’exprofessional Pedro Horrillo, un bon especialista sobre les llambordes, només es recorden els xiscles que feia: «¡Més ràpid, més ràpid!». I és veritat, perquè anant lent un es desequilibra i, si s’agafa certa velocitat, una vegada s’ha superat el canguelo, és molt més fàcil circular sobre aquestes pedrotes. Però, ¿com són realment? No és obligat passar per aquests paratges dalt d’una bici, tot i que al fer-ho amb cotxe un s’arrisca a haver de buscar un servei oficial pels voltants per a una reparació d’urgència dels baixos del vehicle o un taller perquè li canviïn alguna roda. S’hi pot anar a peu, sense cap problema, i amb la càmera del mòbil encesa per explicar-ho immediatament als amics o presumir del passeig a través d’Instagram. Hi caben els dits i fins i tot una mà petita De seguida es veurà que l’espai entre les llambordes permet posar-hi els dits i fins i tot tota la mà si no és gaire gran. La separació entre les pedres és exagerada fins al punt que hi creix l’herba i una invitació a un esquinç si algú es despista i no veu on col·loca el peu. És senzillament brutal. No hi ha res més a afegir. Doncs sí, per aquest paisatge hi transitaran aquest dimecres els corredors del Tour igual com ho fan cada segon diumenge d’abril si no hi ha eleccions a França, com la primavera passada, o una pandèmia, com va passar per desgràcia el 2020, que es va suspendre la cursa, o el 2021, que es va traslladar al mes d’octubre. I des de fa dos anys també ho fan les dones en una de les proves del calendari femení amb més audiència televisiva. A més, hi ha un exèrcit de voluntaris, denominats Les Amis de Paris-Roubaix que es passen tot l’any mimant els trams de llambordes. Canvien o reparen les pedres malmeses, en netegen el fang. Vaja, només els falta passar el plomall. Són antics camins, aixecats al segle XIX perquè hi circulessin els carros amb bous i que si avui es conserven és només per a la competició ciclista.

El Tourmalet: no són pedrotes, són gegants

Agradi o no el ciclisme, si algú viatja al nord de França val la pena visitar els trams de llambordes que envolten la ciutat de Lilla, per on cada any passen els corredors que disputen la París-Roubaix.

Aquest dimecres, ni més ni menys que 11 sectors de pedres s’inclouen al menú de la cinquena etapa del Tour 2022.

El més llegit