Hi va haver un temps, als anys 70, en què les xapes dels refrescos i les cerveses es llançaven a les voreres. Els exteriors dels bars eren uns tresors per als nens de l’època, sense telèfons mòbils, sense tauletes, sense videojocs. Les xapes emulaven els ciclistes que disputaven el Tour, la Vuelta o el Giro. Calia inventar-se les d’Eddy Merckx o les de Luis Ocaña, perquè el Molteni del campió belga es dedicava a la xarcuteria i el ciclista de Conca, criat entre la Vall d’Aran i França, lluïa els colors del Bic, bolígrafs que servien per escriure o pintar, però no per llançar sobre les rajoles. Per això, el Kas mai defraudava.