Lucien van Impe fa 75 anys

Lucien van Impe, un dels campions més grans que ha donat Bèlgica, tot i que sempre per darrere de l’únic i irrepetible Eddy Merckx, amb qui va compartir carretera i manta als anys 70 del segle passat, fa 75 anys aquest dimecres. I ho fa entre l’oblit dels aficionats més joves al ciclisme, que desconeixen les seves etapes i l’admiració dels qui el van veure córrer, no només en la seva època de glòria pel Tour, carrera que va guanyar el 1976, sinó perquè en els seus anys extra de ciclisme, en la dècada dels 80, va intentar donar una última empenta a la seva carrera a Espanya i va córrer amb el modest equip del Dormilón. Sis vegades va guanyar la classificació de la muntanya al Tour en les 15 vegades que va disputar la carrera, prova que mai va abandonar i que va acabar 10 vegades entre els 10 primers, i en quatre d’aquestes (incloent-hi la victòria del 1976) va pujar al podi de París. Fins al punt que se’l considera, amb Federico Bahamontes, un dels millors escaladors de tots els temps. Va córrer entre el 1969 i el 1987, en el que va ser una de les carreres esportives més extenses fins a la irrupció d’Alejandro Valverde. Quan es va retirar tenia 41 anys. «Aquest noi serà el meu successor», expliquen que va dir Bahamontes el 1969 quan el va veure per primera vegada en acció. Etapa al Dormilón Va ser el Van Impe que el 1986 va sorprendre els joves ciclistes del Dormilón, equip patrocinat per una marca de matalassos i que va dirigir Maximino Pérez. Alguns, entre la vergonya i el respecte, amb prou feines s’atrevien a parlar-li. D’aquella època és la seva presència a la Vuelta guanyada per Álvaro Pino i que va acabar en l’11a posició de la general. I també va ser el Van Impe que fa pocs anys va protagonitzar una curiosa història amb una persona que assegurava ser José Manuel Fuente ‘el Tarangu’. Va passar el 2003, al cap de set anys de la mort del ciclista asturià. L’home va trucar a casa del campió belga, s’hi va posar la seva dona i en una complicada barreja d’idiomes els va dir que estava per Flandes i que l’endemà a la nit els convidava a sopar musclos en un conegut restaurant de la zona. «Però si Fuente va morir fa uns anys», va exclamar Van Impe, però va poder més la curiositat i es va presentar al sopar. El misteriós sopar Allà es va trobar amb una parella, un home de la seva mateixa edat, amb barba, i una noia belga anomenada Lola que va fer de traductora durant el sopar. Van Impe no es creia el que estava passant. El misteriós home, clavat a Fuente segons el seu testimoni, li explicava anècdotes de carreres que només ells dos coneixien. Per educació, Van Impe no va dir res de la mort del ‘Tarangu’. Va escoltar al·lucinat les històries. L’home va pagar els musclos, la beguda i va desaparèixer. Fins i tot es van fer una foto, en què el misteriós personatge va abaixar la cara perquè no se’l reconegués. Van Impe va explicar la història a la premsa i durant mesos l’enigma va ocupar les pàgines dels diaris. El 2018, el misteriós Fuente es va posar de de nou en contacte amb Van Impe, però aquest va rebutjar la invitació ja que després de la primera trobada va ser el centre de les burles en alguns llocs de Bèlgica. Aquesta història va donar origen a un llibre i va portar a la localització del misteriós personatge, que va resultar que vivia a Benidorm, que coneixia fil per randa la vida del ‘Tarangu’, però que evidentment no era ell.

Lucien van Impe fa 75 anys

Considerat com un dels millors escaladors de tots els temps va guanyar el Tour del 1976.

Fa uns anys va ser el protagonista d’una curiosa història al contactar amb una persona a Bèlgica que assegurava ser José Manuel Fuente, mort una dècada abans.

El més llegit