Pel somriure d’un nen val la pena que l’avi passi hores al costat de les tanques. Que s’emporti el xaval a primera hora, que encara no hi ha escola i que vegi el pas dels ciclistes, que demani una gorra, l’eterna petició. ¡Però si els ciclistes fa anys que no utilitzen gorres! Els més vells del lloc recorden aquestes gorretes que els corredors guardaven a les butxaques del seu ‘mallot’, aquesta gorreta que es col·locaven quan pressionava la calor amb la visera cap amunt perquè els permetés veure la carretera sense risc. Eren temps en què pocs portaven ulleres de sol i es menjaven tots els insectes amb els ulls. Era una època en què les marques comercials no havien envaït el pilot; tots portaven les mateixes sabatilles, negres, de cuir i amb foradets als laterals perquè el peu pogués transpirar sense excessius problemes.