Darrere dels passos del ‘Pequeño Ruiseñor’ a Guadalupe

Joselito, als anys 50, no era un nen qualsevol. Era un xavalet que cantava i amb la seva veu infantil el Règim quedava meravellat, un nen crescut en la postguerra, entusiasta del millor folklore espanyol, que el 1956 van portar a Guadalupe, una bellesa de poble, a la comarca extremenya de les Villuercas, el nom de la qual rep el pic que acull aquest dissabte la 14a etapa de la Vuelta. Eren temps de gana i misèria, sobretot a l’Espanya oblidada, que encara no havia començat a buidar-se i a buscar amb l’‘exili’ laboral una manera de tirar endavant, que els fills mengessin, creixessin i alguns mai ja no van tornar a aquestes boniques terres d’Extremadura. Ni la gastronomia, ni els pernils, ni els formatges, ni els vins tan bons de Trujillo s’explotaven, només la veu de Joselito, que cantava no lluny de la carretera de la Vuelta, i si es pujava per alguna tasca del camp fins al pic Villuercas es feia en burro, o mula, però mai en bicicleta. Fins i tot els nens que van participar com a extres a ‘El Pequeño Ruiseñor’, rodada a Guadalupe, són els honorables avis de la localitat, que aquest dissabte han volgut acostar-se fins a la ruta de la Vuelta i que se senten feliços del fet que el senyal televisiu internacional ensenyi al món el Reial Monasterio de Santa María de Guadalupe i que des dels anys 60, amb diverses remodelacions, tinguin al centre de la localitat un dels paradors més bonics, en el que en els seus orígens va ser l’Hospital de San Juan Bautista. Un any curiós en ciclisme La història i el record de Joselito, de qui aquest periodista ignora si li agrada o no el ciclisme, ve perquè el 1956 va ser un any curiós en aquest esport, perquè va ser l’edició del Tour que va guanyar, potser, el vencedor més sorprenent en totes les Grandes Boucles imaginables. Va guanyar Roger Walkowiak, un francès, que lluny de ser un dels favorits, ni tan sols corria a l’equip oficial del país. Es va colar en una escapada i va aguantar, contra vent i marea, amb calor i muntanya, amb el mallot groc fins a arribar a París. I una cosa semblant va passar a la Vuelta mentre Joselito cantava a Espanya. El vencedor no va ser l’elegit pel poble, que no era cap altre que el corredor basc Jesús Loroño, que es va quedar a 13 segons de la victòria que es va emportar l’italià Angelo Conterno, l’únic triomf de categoria que va aconseguir en la seva carrera esportiva. Almenys, el Giro, sí que va tenir una estrella de l’època portant la ‘maglia’ rosa, un dels grans escaladors de tots els temps, ni més ni menys que el luxemburguès Charly Gaul. Loroño va haver d’esperar fins al 1957 per guanyar la Vuelta, la temporada en què Jacques Anquetil es va presentar al planeta ciclista i va guanyar el primer dels seus cinc Tours. Vencedors de Tour i Vuelta Precisament, centrats en la Vuelta, tampoc s’ha d’oblidar que fins a 13 vencedors del Tour també han aconseguit la victòria a la ronda espanyola. El primer va ser Anquetil, el 1963, i després a la seva estela es van emportar la victòria Jan Janssen (1967), Felice Gimondi (1968), Roger Pingeon (1969), Luis Ocaña (1970), Eddy Merckx (1973), Bernard Hinault (1978 i 1983), Joop Zoetemelk (1979), Pedro Delgado (1985 i 1989), Jan Ullrich (1999), Alberto Contador (2008, 2012 i 2014) i Chris Froome (2011 i 2017). I mereix també una menció especial la victòria de Raymond Poulidor, que, d’acord, mai va arribar vestit de groc a París, però sí que va entrar a Madrid amb aquest color a la Vuelta de 1964 per davant de Luis Otaño i el gran Pepe Pérez Francés.

Darrere dels passos del ‘Pequeño Ruiseñor’ a Guadalupe

El 1956 es va rodar a Extremadura la famosa pel·lícula del nen Joselito, Walkowiak va guanyar el Tour i un italià anomenat Angelo Conterno, la Vuelta.

El més llegit