Arriba la Vuelta i no hi ha autobús

Doncs avui no hi ha autobús. Avui si vols anar des de Rincón de la Victoria a Màlaga, 20 quilòmetres, hauràs de buscar-te la vida si no tens cotxe propi o deixar l’assumpte que hagis de resoldre a la capital per a un altre dia. És que avui arriben els ciclistes i tots els carrers estan tallats, almenys l’avinguda per la qual sempre passa el bus. Uns folis, enganxats amb zel a les parades, informen els passatgers de l’anul·lació del trajecte. Potser és una exageració, que des del punt de vista d’aquest periodista sens dubte ho és, perquè els ciclistes no arriben fins a les 5 de la tarda i tampoc és necessari alterar tant la vida de la ciutat. Però són danys col·laterals que provoquen els corredors i les bicis i hi ha alcaldes, alcaldesses o ajuntaments que es posen més nerviosos del compte. Els accessos a Velefique Doncs no fa falta cancel·lar el servei d’autobús ni tampoc tallar diumenge els accessos a Velefique tan lluny de la meta obligant els espectadors a caminar quilòmetres sota un sol de justícia. Amb decisions així només es tallen les ales als seguidors i s’emprenyen els ciutadans i les ciutadanes que sí, volen veure els corredors, però també que per un dia no els toquin tant els nassos ni alterin la seva rutina. Les bicis no arriben per molestar. La Vuelta és una festa, que l’avi, com va passar a Cartagena diumenge, on va dormir una part de la carrera, li expliqui al seu net que la ronda espanyola forma part del World Tour i el nen, al preguntar-li que és això, atengui mentre se li explica que és el circuit que agrupa les principals proves ciclistes, entre elles el Tour, i on també figura la Vuelta. Coses que cal fer i que no s’han de fer La Vuelta és pujar els ports amb la bici, però no baixar-los després com bojos, jugant-se la pell entre cotxes d’organització i equips que pugen a la meta, no per divertir-se, sinó per treballar. La Vuelta és que els nens se situïn a primera fila de les tanques per veure passar tot i que sigui 15 segons els corredors disputant l’esprint. La Vuelta no és córrer al costat del corredor dient bestieses i molestant el ciclista, i fins i tot fer-lo caure com ha passat alguna vegada. La Vuelta és poder ser a la porta d’un hotel perquè malgrat les restriccions per culpa de la Covid sempre hi ha la possibilitat, amb la mascareta, que un corredor s’acosti per a una ‘selfie’ o un autògraf dels de tota la vida. La Vuelta no és encendre bengales quan passen els corredors perquè el fum crema uns pulmons que mire d’aspirar el màxim d’oxigen amb el cor a mil i la bici a més de 20 quilòmetres per hora ascendint un port. I per descomptat tampoc és cancel·lar el servei d’autobusos a la població, que la gent respiri, que cridi ¡Visca la Vuelta! que pugui acostar-se al ‘village’ de la sortida, o punt de trobada, on malgrat les limitacions de públic és possible prendre un refresc i tot i que aquest any, com l’anterior, no s’acostin els corredors, sí que pots saludar i parlar amb algun dels exciclistes que col·laboren amb l’organització, i si entra un nen fins i tot pot emportar-se com a obsequi un dels peluixos de la mascota de la carrera.

Arriba la Vuelta i no hi ha autobús

¿És necessari cancel·lar el servei públic tot el dia si els corredors apareixen a les 5 de la tarda?

El més llegit