El Tourmalet

La història de les rodes andorranes de Van der Poel

  • L’equip del líder del Tour no disposava del material adequat perquè el net de Poulidor defensés el groc.

  • Després d’una recerca van trobar la salvació al Pirineu i una persona que realitzés per amor al ciclisme el transport fins a Rennes.

LE TOUR

Hi ha favors que no es paguen amb diners. Cal tenir molt amor pel ciclisme i pels mites del Tour. El propietari d’un hotel pròxim a Ax les Thermes, al Pirineu, a una hora i quart amb cotxe d’Andorra, va rebre una trucada d’un antic remer neerlandès. El coneixia d’haver pernoctat a l’establiment durant unes vacances cicloturistes. «¿Pots recollir unes rodes a Andorra i portar-les a Rennes?». El viatge a Andorra no era complicat, però fins a Rennes significava passar tot França, 1.700 quilòmetres anada i tornada. I, a més, calia afanyar-se perquè qui volia les rodes no era cap altre que Mathieu van der Poel, el líder del Tour, per utilitzar-les en la contrarellotge on va salvar el mallot groc.