El racisme també roda en el ciclisme

Épinal és una petita ciutat enclavada al peu dels Vosges, a la regió francesa de Lorena. Per a qualsevol ciclista viure allà, fins i tot si aspira a ser un dels millors velocistes del pilot mundial, com Nacer Bouhanni, l’estrella esportiva local, és una cosa màgica perquè amb un passeig de poc més de 60 quilòmetres ja es troba al cim del Ballon d’Alsace, una meravella per poder-se entrenar i créixer com a professional del pedal. I ningú, absolutament ningú, dubtaria de la identitat d’un corredor que ha aconseguit 69 victòries després d’una dècada en el pilot. Els avis de Bouhanni van arribar a França fugint de la gana des d’Algèria i els pares sempre van inculcar al seu fill el carinyo cap a la terra on van néixer. Des de petit es va veure que Bouhanni era el millor ciclista de Lorena, el que ho guanyava tot fins i tot quan es va disgustar perquè al pare li van robar la bici. Va ser Bouhanni el que va entrar a l’acadèmia de la Gendarmeria per convertir-se en campió militar de ciclisme francès, abans que deixés l’uniforme i es dediqués de ple al ciclisme. Molt impulsiu Sempre va passar per ser un corredor amb la sang massa calenta, abans a l’FDJ i el Cofidis, i ara a l’Arkéa, l’equip francès que lidera Nairo Quintana. Molt impulsiu i fins i tot perillós per als seus companys en l’esprint, que el temen, per accions inconscients com la que va cometre el 21 de març en la prova Cholet-Pays de Loire, on va tancar bruscament el britànic Jake Stewart i el va incrustar contra les tanques. Va ser una acció forassenyada que està pendent de sanció, possiblement exemplar, per part de la Unió Ciclista Internacional (uci), la mateixa federació que aquest dimecres va sortir en defensa del corredor francès pels greus insults racistes que fa setmanes que rep i que l’han sumit en una depressió. En el ciclisme també existeix el racisme tot i que sigui potser l’esport menys disputat, almenys entre els aficionats, en la rivalitat entre països o equips. Quan el públic podia assistir lliurement a una pujada en una etapa meritòria del Tour, per exemple si s’havia d’empènyer, animar o fins i tot donar beguda a un corredor endarrerit, s’oblidava si havia nascut a França, Espanya, Itàlia o si els seus avis van emigrar des de terres del Magrib. Però les xarxes socials, magnífiques en algunes coses, es tornen tenebroses, com ara, quan a Bouhanni, segons ha denunciat, li han plogut tota mena de desqualificacions després de la seva acció irregular del 21 de març. «Porto centenars de missatges rebuts dient-me porc o terrorista i exigint-me que torni al meu brut país del Magrib. M’han recordat de forma despectiva el meu origen nord-africà. Jo no renuncio als meus orígens però soc francès i una de les alegries més grans de la meva vida esportiva va ser escoltar al podi ‘La Marsellesa’, amb 21 anys, després de proclamar-me campió francès de ciclisme». Les conseqüències En una entrevista al diari ‘L’Équipe’ assegura que té insomni pels insults, que els denunciarà judicialment i que ja fa molt temps que està callat davant situacions semblants. «La UCI condemna enèrgicament els atacs racistes a Bouhanni a les xarxes socials. Res justifica els insults rebuts els dies posteriors a l’acció que se li imputa», indica la federació en una nota pública. «No hi ha lloc per al racisme ni en el ciclisme ni en aquest món», ha defensat Jake Stewart, l’afectat per la maniobra de Bouhanni, el mateix que continuarà pujant al Ballon d’Alsace, el primer port que va coronar el Tour cap el 1905.

El racisme també roda en el ciclisme

Dies després dels insults a Moultar Diakhaby, un altre esportista francès, el corredor Nacer Bouhanni, denuncia atacs a les xarxes pels seus orígens nord-africans.

El velocista dels Vosges, agredit verbalment després d’una acció irregular en un esprint massiu.

«Soc francès però fa dies que rebo missatges en què em recorden despectivament la meva procedència».

El més llegit