La diferència entre els dos (Tadej Pogacar i Primoz Roglic) és tan gran i evident sobre la resta de participants en la Itzulia, que la parella sembla que faci el que els ve de gust. Si qualsevol dels dos, sobretot Pogacar, es decideix a atacar camí de l’arribada en alt de la tercera etapa de la ronda basca, l’altre s’afanya a seguir-lo. Per darrere, es crea un buit. Si es cansen d’atacar, es deixen capturar. I tornada al mateix. Darrere d’ells, només es conformen a veure qui quedarà tercer. I, de fet, és un enorme honor ocupar aquesta plaça a la meta d’Ermualde, el qual correspon a Alejandro Valverde. Pogacar triomfa davant Roglic, vestit de groc. Ells dos i, per darrere, la resta.
El ciclisme que es respira el 2021 sembla condemnat a convertir-se en un joc de parelles. Si el guió indica que es tracta d’una clàssica, llavors els protagonistes són Wout van Aert i Mathieu van der Poel, tot i que en ocasions, com ha succeït a la Milà-San Remo o el Tour de Flandes, la victòria se l’emporti un altre. Però en carreres per etapes, els protagonistes són Pogacar i Roglic, ells juguen, ells guanyen.
La Itzulia, que va començar dilluns i acabarà dissabte, hauria de quedar pendent del que passi l’última jornada, on Roglic s’haurà de defensar de la fúria de Pogacar i de la seva tradicional mala sort en el comiat de rondes d’una setmana. Ara, primer i segon de la general, estan separats per 20 segons. A la seva estela, amb Valverde sempre actiu, amb Mikel Landa, agressiu fins on pot; és a dir, fins que a Pogacar i a Roglic els dona per canviar el ritme d’escalada, i amb Adam Yates amb ganes de continuar el camí victoriós iniciat a la Volta, només es mesura quin d’ells acompanyarà els corredors eslovens a l’últim podi de la prova basca.