Fa uns dies hi va haver un acte protocol·lari a la ciutat de Brest, a la Bretanya francesa. D’allà partirà el Tour el 26 de juny. Christian Prudhomme, director general de la prova, parlava amb un grup de periodistes i descobria un fet alhora curiós i històric. «Quan Anquetil, Merckx, Hinault i Induráin van guanyar el cinquè Tour sempre va sortir de Bretanya. O sigui que si es compleix aquest any la tradició ja sabem qui arribarà de groc a París». Prudhomme, mig de broma, mig seriosament, es referia a Chris Froome, l’únic corredor en actiu que pot aspirar a una cinquena victòria als Camps Elisis.
Si el ciclisme fos així de fàcil i senzill ja es podrien començar a escriure les cròniques parlant d’una cinquena victòria de Froome. Però ara com ara, la temporada passada, des que va patir el terrible accident quan entrenava la contrarellotge del Dauphiné el juny del 2019, el corredor britànic, vencedor de quatre Tours, dues Voltes i un Giro, no ha tornat a ser el que era. Aquest dilluns, en la primera etapa de la Volta, es va despenjar i va arribar a Calella a 8.30 minuts del cap de carrera. Així de dur.