Els ciclistes cada vegada se semblen més als futbolistes, sobretot quan veuen aparèixer un micròfon. Són els instants en què es trenca la intimitat d’una conversa informal, on el corredor t’explica que gran que està la seva filla o alguna anècdota personal. Quan descobreixen el micròfon sembla que es treguin ‘mallot’ i ‘coulotte’ per posar-se la samarreta i els pantalons curts, perquè ara, quant a cames, amb els futbolistes tan o igual depilats que els ciclistes, costa distingir-los. «El futbol és així», s’assembla al «ciclisme és així» perquè en les dues disciplines «unes vegades es guanya i d’altres es perd».